EL GENERAL GIAP, CENTENARI

D'aquí a pocs dies, serà el torn del Vietnam en la sèrie Les independències al món que vaig iniciar el 8 d'agost passat. Però avui, toca parlar d'un altre aniversari. Més exactament, d'un centenari.

Un centenari mític, el del General vietnamès Vo Nguyen Giap, el vencedor de Dien Bien Phu, contra el totpoderós exèrcit colonial francès, l'any 1954.

No satisfet amb aquesta victòria, Giap va encapçalar la lluita contra els Estats Units durant la Guerra del Vietnam i va participar en la mítica Ofensiva del Tet (1968) i en la definitiva Campanya de Ho Txi Min (1975).

Considerat, òbviament, un heroi pels seus compatriotes, únicament el supera en reconeixement, el Pare de la Independència, el propi Ho Txi Min (1890-1969). Giap, com acostuma a passar amb molts militars, amb el pas dels anys, va ser discretament desplaçat pels polítics professionals, però tot i oposar-se a determinades decisions polítiques, els dirigents posteriors mai van gosar decretar-ne la seva eliminació.

Teòric de la lluita de guerrilles, la seva influència arreu del món ha estat enorme, i se'l considera un estratega a l'alçada d'altres figures històriques de la milicia.

Això no obstant, inicialment no era un militar professional, sinó que havia estudiat econòmiques, polítiques i dret a la universitat, fet que li va permetre disposar d'una preparació que sens dubte va tenir molt a veure en el tipus d'estratègia militar que després va desenvolupar, molt atenta als aspectes logístics, psicològics i polítics.

Precisament alguns crítics li recriminen els altíssims costos socials que el model de guerra total va suposar a la població civil, així com la subordinació total del nombre de baixes a la consecució dels objectius militars, fet que va comportar que centenars de milers de combatents perdessin la vida.

Tot i això, Giap, actualment en una residència de la tercera edat, va ser ahir visitat per les principals autoritats del país en reconeixement a la seva lluita per la Independència d'un país que va aconseguir derrotar la primera potència militar mundial, i no contenta amb això, la va abocar a una enorme crisi psicològica, de la qual alguns diuen que encara no se n´ha sortit.