COPA DEL MÓN DE RUGBY 2011

Ha començat la Copa del Món de Rugby, que se celebra a Nova Zelanda. Sempre he considerat el Rugby un esport especial. Tanmateix em vaig interessar més per ell quan vaig anar a viure a Cornellà, i vaig conèixer avis que en la seva joventut havien jugat un munt contra els de la Santboiana. Alguns d'ells han quedat amb els genolls tocats de per vida.

Hauria pogut començar a jugar llavors, però ja rondava la trentena i tenia massa feina per poder començar de zero.

He intentat que el meu fill hi jugui, però sembla que no l'acaba de convèncer, i que prefereix altres disciplines.

També he de dir que la influència de la USAP en la meva estimació per aquest esport ha estat notable. Sempre que vaig a Perpinyà inverteixo uns minuts en anar a la botiga corporativa i hi deixo alguns eurets.

En el món anglosaxó, el rugby era l'esport realment popular, de la classe treballadora, dels minaires, mentre que el futbol era dels pijos. Si més no històricament. És cert, que el futbol en les darreres dècades ha deixat enrere el rugby en quant a força econòmica i rellevància social.

Tot i això, continuo considerant el rugby un esport molt més noble, molt més d'equip, on les individualitats són pràcticament inexistents. No hi ha Messis, ni Xavis, ni tan sols Piqués, al rugby. Hi ha l'equip: la línia d'atac i la de defensa, amb unes característiques físiques totalment diferents. I un cop s´ha acabat el partit, els abans adversaris se´n van de birres al bar. Això sí que és una demostració de fair play.

En aquest campionat del món, com és públic i notori, malauradament no participa Catalunya. Per això, jo aposto per la victòria d'Escòcia, Gal.les o Irlanda, tot i que sóc conscient que cap dels tres té gaires oportunitats. Per sort, no aposto calers.

Però si no participa Catalunya, sí que participen catalans. En concret, n'he detectat tres, tots ells en la selecció francesa. Són el Nicolas Mas i el David Marty, ambdós nascuts a Perpinyà, i el Guillem Guirado, nascut a Ceret, capital del Vallespir. Precisament, tots tres són jugadors de l'USAP.

Tres nord-catalans als quals els desitjo tota la sort del món. Els aniré seguint, a veure si arriben el més lluny possible.

I si un dia, poden competir amb la selecció de Catalunya.