Catalunya SÍ (i encara més si és 12 d'octubre!)

Quants ja tens uns anyets, conclous que l'experiència és un grau. Una servidora ja en porta uns quants, de militància independentista. No tants com d'altres, per descomptat, no vull pas posar-me cap medalla. La meva militància no és instrumental. Diria que és vital. I aquests prop de trenta anys que ja acumulo, naturalment amb moments de glòria i d'altres de vergonya, cal reconèixer-ho, em porten a concloure que anem pel bon camí.

El resultat en les eleccions espanyoles serà el que serà. El panorama postelectoral, no cal dir-ho, serà esborronador. Els espanyols, porten més de 50 anys sense bombardejar Barcelona, i tenen el mono. La volen fer grossa. No poden emprar l'exèrcit. Però tenen la Brunete Mediàtica, els tribunals i encara, la Guàrdia Civil.

Em jugo un pèsol que a partir del 21N, la pressió damunt de Catalunya serà encara més asfixiant. Caldrà estar-hi preparat. No s'hi val a badar.

L'acord electoral entre ERC, Reagrupament i la Plataforma Catalunya Sí! penso que és un gran encert. No tant en el curt termini, tot i que no descarto que ens poguem trobar amb una sorpresa agradable, sinó sobretot en el mig termini. A dos o tres anys vista, per entendre'ns. De fet, penso que aquest és l'objectiu.

Per això considero que la proposta de la Plataforma Catalunya Sí! resulta tot un encert. En ella hi caben tots els catalans i catalanes que volen una Catalunya lliure, rica i plena. Una Catalunya que decideixi el seu futur, el seu avenir. Considero que ens hem equivocat tant en el passat, que el marge d'error és ara molt petit. No ens podem equivocar més.

Aprofito l'avinentesa, doncs, per engrescar els centenars de milers de catalans i catalanes que van participar en les consultes, que van assistir a les diverses manifestacions s'han fet, d'ençà de la gloriosa del 18 de febrer del 2006, (aquella que va agafar els nostres dependentistes amb el pas canviat...), a tots aquells que pertanyen o simpatitzen amb altres forces independentistes o patriotes, que deixin de banda les diferències mínimes i treballin colze a colze amb una candidatura que malgrat que es presentarà al Parlament espanyol, està pensada per i per a Catalunya.

ERC, ningú no ho pot negar, ha optat pel canvi. Certament, no ha fet una neteja revolucionària, però és ben evident que el rumb és tot un altre, i cal donar-li com a mínim una oportunitat a en Junqueras... i al Bosch.

Reagrupament, per boca del seu President, no s'ha estat de reconèixer que no som el centre del món mundial. Hem après que els nostres conciutadans volen la unitat, i que castiguen la divisió. No ens fa res reconèixer que ERC és l'organització pal de paller de l'independentisme, sobretot pel seu arrelament local.

I tampoc ens fa res, reconèixer que probablement sense Convergència i sense Unió, la independència serà molt més difícil, quasi impossible -i subratllo el quasi. Per això ens fa mal que al capdavant d'aquestes formacions, sovint hi ha gent que no la volen, la independència. Encara més, fan tot el possible per evitar-la. Una cosa és no ser un partit explícitament independentista, però una altra molt diferent és ser un partit anti-indepedentista. I això últim, ni CDC, ni UDC, per història i per dignitat, no ho són, que quedi ben clar.

Catalunya Sí! es pot convertir, si hi ha bona voluntat -ep i també la corresponent dosi de mala llet, que els nostres enemics no són precisament germanetes de la caritat- en un moviment que arreplegui tots aquells que sentint-se engavanyats en la disciplina orgànica partidista -si bé, aquesta pot variar molt-, volen contribuir a una nova victòria no ja del catalanisme, sinó de la catalanitat, d'aquells que estem orgullosos de ser-ho i no anem per les cantonades demanant perdó i passant a l'espanyol a la primera de canvi. D'aquells que pensem que el moment és arribat i que l'única pedagogia que ara val, és la pedagogia de la Independència.

La de com aprendre a ser un poble lliure.

(NOTA: Post penjat inicialment al BGS, el passat dia 12 d'octubre)