EL "NOU NACIONALISME" DE ... BARACK OBAMA

La setmana passada, Barack Obama, ja plenament immers en la nova campanya electoral que s'acosta, va fer un discurs de 55 minuts de you tube, en la que podem anomenar una població de l'Amèrica profunda.

Concretament a Osawatomie a l'estat de Kansas (nom que em recorda més a la magnífica pizzeria homònima que hi havia al bell mig del Passeig de Gràcia, a la qual, en el meus anys d'estudiant, m'escapava sempre que podia per endrapar, assegut a la barra, una deliciosa pizza de bacon).

L'esmentat discurs, que el podeu veure en el vídeo adjunt, i llegir aquí, ha tingut un notable impacte mediàtic en els dies següents, de manera que les opinions favorables i contràries s'han multiplicat arreu, i particularment, com no podia ser altrament, a la xarxa.

I quin ha estat el motiu d'aquest rebombori?

Doncs la reivindicació per part d'Obama, del discurs pronunciat l'any 1910, en la mateixa població per Theodore Roosevelt, mesos després de deixar de la presidència dels Estats Units. En aquella ocasió, Teddy, pertanyent al Partit Republicà, va fer una encesa defensa de la necessitat que la contribució dels ciutadans quant a impostos, fos progressiva, és a dir, que qui més guanyés, més pagués.

En aquells anys, una declaració d'aquest tipus va ser titllada immediatament de ser de caire socialista. I de fet, Roosevelt va acabar abandonant la seva formació i creant-ne una de nova, el Partit Progressiu (que no Progressista), amb la qual es va presentar a les eleccions del 1912, on va ser derrotat pel candidat demòcrata Woodrow Wilson, però va superar el candidat republicà, William H. Taft. D'aquesta manera va aconseguir trencar el bipartidisme històric en el poder legislatiu americà.

Teddy Roosevelt, durant la seva presidència (1901-1909), va portar a terme una política decididament anti-monopolis, i va vetllar pel benestar de les persones en una situació econòmica més precària, fet que el va enemistar amb els grans cercles de poder financer i empresarial. També va aprofundir en la democràcia popular, participativa, que donés veu als ciutadans.

Un dels fragments més rellevants d'aquell discurs del 1910, que duia per títol New Nationalism, va ser recordat per Obama, la setmana passada.

Realment, paga la pena:

"Our country -this great Republic- means nothing unless it means the triumph of a real democracy, the triumph of popular government, and, in the long run, of an economic system under which each man shall be guaranteed the opportunity to show the best that there is in him"

Senzill, i a l'hora brutal, oi?

Obama, naturalment, va fer un aggiornamento del discurs del seu predecessor, i va afirmar que cal combatre de forma decidida l'increment de la desigualtat que avui en dia es viu de forma cada cop més evident als Estats Units. Una desigualtat que està ara ja afectant a aquest objecte del desig de tot polític com és la classe mitjana, veritable pilar de la fiscalitat d'un país.

Davant la perspectiva de les eleccions del 2012, Obama es va embolicar en la bandera dels stars and stripes i vol apostar decididament per incrementar l'ajuda social i sanitària i combatre els seus oponents republicans, que a hores d'ara s'estan traient els ulls els uns als altres per veure qui és més anti-Obama.

Naturalment, no cal esperar una revolució socialista, de les seves paraules, però sí un reforçament dels mecanismes de regulació del sistema financer, i en general de control i vigilància (oversight) i de rendició de comptes (accountability), que impedeixi que la gestió deficient o corrupta de les grans corporacions afecti tothom.

Una actitud que, per cert, caldria que prenguessin nota aquells que fan el fatxenda parlant del govern dels millors, però que demostren (Mas-Colell al marge, òbviament), una total subordinació no només al complex Merkozy, sinó també al nou amo del carxofar, en Rajoy, i als puppets locals (Camacho, Millo, e tutti quanti). Tant que fins i tot no m'estranyaria que acabessin entrant al Govern de Catalunya.

Això sí que seria l'acabose, o no (sobretot si els independentistes continuen votant-los a ulls clucs).