PER L'ESTAT PROPI, LA COHESIÓ I EL PROGRÉS SOCIAL
• convençuts que els catalans vivim un moment decisiu de la nostra història;
• orgullosos del projecte que hem construït al llarg del temps;
• amb la certesa que Catalunya és la història d’un èxit compartit gràcies a l’acció de moltes generacions i de moltes persones que hi han nascut i d’altres que han vingut de terres enllà;
• amb la certesa que Catalunya és la conseqüència d’idees diverses que han sumat en el pòsit comú del catalanisme;
• confiant que els valors que han forjat la nostra identitat com a poble són una bona base per a encarar amb esperança el nostre futur nacional;
• convençuts que vivim en una nació històrica que han intentat encotillar en un Estat que no ha volgut ser el nostre;
• persuadits que és insostenible mantenir-se dins d’un Estat que ha esdevingut un instrument al servei exclusiu de només una part dels ciutadans que diu representar, incapaç d’acceptar i respectar la seva diversitat nacional, cultural i lingüística, incapaç de servir els interessos dels catalans;
• segurs que no podem seguir acceptant les regles de joc imposades per un Estat que les principals forces polítiques estatals han conduit al fracàs, i que actualment és el principal entrebanc per la millora de la nostra governabilitat, el nostre progrés social i la nostra expressió democràtica com a poble;
• amb la certesa que moltes de les coses aconseguides per l’esforç de la nostra gent estan en perill si no agafem de manera plena les brides del nostre govern, del nostre model de benestar, del nostre present i del futur de les generacions properes;
• convençuts que cal més que mai que cadascú miri de contribuir a sacsejar les formes tradicionals de fer política i aprofundir la democràcia;
• amb la certesa que ara més que mai cal una acció política basada en consensos amplis més que no pas en la rutina del dissens que ha inundat el debat polític;
• convençuts que és bo que aquells que compartim aquests principis exposem públicament les nostres idees per enriquir el debat de fons que està fent la societat catalana, de cara uns comicis que seran, de ben segur, extraordinàriament importants pel nostre futur com a país,
signem aquest manifest segurs que Catalunya viu una cruïlla decisiva de la seva història.
Una cruïlla que, en funció del camí que triem,
• determinarà que els catalans adquirim una major capacitat democràtica de decidir com volem resoldre els molts reptes socials, polítics, econòmics i culturals que hem d’afrontar;
• condicionarà el volum d’oportunitats que posem a disposició de cadascú dels ciutadans per afrontar una vida més plena, digna i segura;
• i marcarà en gran mesura la qualitat de la vida social que podrem compartir les actuals generacions i que afectarà molt significativament la vida de les properes.
Una cruïlla que, com en tots els moments transcendents de la història, exigeix deixar de banda tot tipus d‘ambigüitat intel·lectual i obliga a prendre partit.
En els moments històrics, més que mai, s’ha de triar.
I ara estem en un d’aquests moments.
Tenint per cert
• que és impossible desplegar un país socialment avançat i just sense el poder polític necessari, sense les estructures d’Estat imprescindibles per sostenir un model de benestar digne i equitatiu;
• que en una època de preeminència dels individualismes te més sentit que mai seguir treballant de manera col·lectiva i assumir la quota de responsabilitat que correspon a cada ciutadà;
• que es pot contribuir a la millora nacional i social sense encotillar-se exclusivament en les tradicionals militàncies polítiques de partit;
• i que Catalunya necessita més que mai el compromís profund de tots i cadascú dels qui avui hi vivim,
expressem els compromisos següents:
1. Treballar perquè els catalans disposem d’un Estat propi, social, democràtic, obert al món i especialment predisposat amb el nou Estat espanyol que en resultarà.
2. Treballar per un Estat propi europeista, integrat a la Unió Europea en igualtat de condicions amb la resta d’Estats que la formen, compromès plenament amb un projecte comú, democràtic, social, just i federal.
3. Treballar per un Estat propi que volem que sigui una eina eficaç per a garantir els fonaments de l’Estat social del benestar, la voluntat de justícia social del poble i la qualitat de vida de tots els ciutadans que hi viuen.
4. Treballar per un Estat propi que tingui l’objectiu d’acompanyar la societat creativa i cívica catalana en el desplegament d’un país culte i educat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, la presència de la cultura catalana en un món globalitzat i la voluntat d’innovació imprescindible per afrontar amb garanties el nostre futur com a comunitat. Un Estat propi que garanteixi l’accés a la bona educació i a la qualitat educativa, en tots els seus nivells, i a tots els ciutadans. Un Estat propi que es comprometi amb la cultura humanística, científica i artística, i amb l’educació com el veritable fonament bàsic de la identitat i del progrés del poble.
5. Treballar per un Estat propi que defensi el català i la seva plena normalització nacional i internacional com a novena llengua europea que és. La defensa del català s’acompanyarà d’una explícita voluntat d’incorporar el castellà com a patrimoni compartit de tots els ciutadans de Catalunya. També l’aranès tindrà una especial cura per part de l’Estat català. Catalunya serà un país de referència internacional en la pràctica i el respecte de les llengües.
6. Treballar per un Estat propi que promogui i estimuli l’anhel de la societat catalana d’esdevenir una democràcia avançada, participada per la ciutadania i garant dels drets i llibertats civils. Defensem un Estat català profundament democràtic, participat i obert construït a partir d’un sistema parlamentari i electoral renovat, obert i més vinculat a la voluntat de la ciutadania.
7. Treballar per un Estat propi disposat a enfortir els llaços de fraternitat amb Espanya i totes les seves comunitats. El problema de Catalunya no és Espanya, és l’Estat espanyol. L’Estat propi català que imaginem el volem solidari, dialogant i fraternal amb els ciutadans espanyols.
8. Treballar per un Estat propi que sustenti el seu progrés en un model econòmic sostenible, intel·ligent i integrador, que tingui la mirada posada als mercats internacionals i que creï riquesa per al conjunt dels ciutadans. Volem un Estat català capaç d’actualitzar i renovar el nostre tradicional industrialisme i esperit emprenedor, capaç d’implementar una economia basada en la recerca, la innovació i en un ús eficient dels recursos naturals i fonamentada en activitats ambientalment i social responsables. Volem un Estat català que sigui l’epicentre d’una regió econòmica mediterrània de rang global.
9. Treballar per un Estat propi que enforteixi el teixit urbà català i el cohesioni sumant-hi amb convicció la capitalitat internacional de Barcelona com un dels seus millors actius. La Catalunya que volem és una Catalunya fonamentada en les seves ciutats, que vetlla pel seu patrimoni natural i, que reconeix el paper i la importància dels ciutadans que viuen arreu del territori.
10. Treballar per un Estat propi que es fonamenti sobre una administració pública moderna, formada, eficient i sostenible al servei de la ciutadania. Una administració clara i transparent, que rendeixi comptes a la societat, amb objectius clars, a curt i llarga termini, descentralitzada envers els ajuntaments i oposada a les pràctiques corporatives.
Aquest són els nostres 10 compromisos per a afrontar les hores decisives que viu Catalunya.
Són compromisos que s’inspiren en el model de l’Europa social en la que s’ha d’emmirallar l’Estat propi dels catalans i que tenim la certesa que regiran l’acció de govern del President Artur Mas, des del convenciment que, en la construcció de l’Estat propi per a Catalunya, l’ambició nacional i l’ambició social són dues cares de la mateixa moneda.
Tenim la certesa, doncs, que amb les eines d’Estat amb que ens hem de dotar en l’etapa històrica que iniciem, podrem construir la societat catalana lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa que tots anhelem.
I és per això que, com a persones compromeses amb els ideals de llibertat i de progrés, demanem al President Mas que aculli les idees aquí desplegades i, alhora, li donem suport per tal que pugui liderar aquest procés junt amb un ampli espectre polític i amb la força parlamentària i social imprescindible per avançar en la construcció d’un Estat propi que respongui a la suma de la tradició democràtica i europeista i al consens social que han representat els governs democràtics de la Generalitat presidits pels seus predecessors.
Avui, més que mai, cal sumar esforços perquè Catalunya pugui conquerir el futur que decideixin lliurement els seus ciutadans i ciutadanes.
Novembre de 2012
LLISTA COMPLETA D'ADHERITS
Sam Abrams, Escriptor i crític literari; Vicenç Altaió, Escriptor; Josep Lluís Alay, Professor d’Història de la UB; Francesc Aleu, Artista; Joan Angulo, Economista; Neus Aranda, Gestora cultural; Martin Aranburu, Politòleg; Pere Ayguadé, Veterinari, exdiputat al Parlament de Catalunya; Pere Baltà, President de la Fundació Paco Candel; Manel Bardàvio Novi, Lingüista i cooperativista; Xavier Benguerel,Compositor; Leopold Benguerel, Químic; Josep Fèliz Bentz, president de Musical Dreams Enterprise; Lluís Bernabé, Periodista; Lloll Bertran, Cantant i actriu; Laura Bertran, Doctora en Filosofia; Irene Boada, Filòloga i periodista; Martí Boada i Juncà, Geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals; Marc Bonavia, President d’AIJEC; Laura Borràs, Doctora en Filologia Romànica;Núria Bosch, Catedràtica d’Economia a la UB; Jorge Brotons,Escriptor; Xavier Bru de Sala, Periodista i escriptor; Joaquim Calaf Alsina, Metge i científic; Miquel Calsina, Politòleg, professor de la URL; Carles Canut, Actor; Josep M. Canyelles, Expert en Responsabilitat Social Corporativa; Roser Capdevila, Il·lustradora; Elvira Carles, Directora de la Fundació Empresa i Clima;Antoni Carulla Guarner, Naturalista i emprenedor social; Esther Casademont, Empresària; Jordi Casassas, Catedràtic d’Història Contemporània de la UB; Eugeni Castejon, Ecoemprenedor; David Castillo, Periodista i escriptor; Gerard Claret, Violinista; Antonio Ciccone, Economista; Stefano Cingolani, Historiador; Joaquim Colominas, Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona; Agustí Colomines, Professor d’Història Contemporània de la UB i president de la Fundació Catdem; Jordi Colomines, Advocat; Betona Comín, Directora de COSES; Carles Cugat, Arquitecte i escenògraf; Joan Delort, Gestor públic; Guillem d’Efak Fullana, Editor i gestor cultural;Salwa El Gharbi, Experta en immigració i en gestió de la diversitat;Josep Maria Escribà, Pagès; Jordi Fabré Carreras, Arquitecte; Gabriel Fernández Díaz; Exdirector de Ciutadans pel Canvi; Joaquim Ferrer, Historiador; Ramon FolchSocioecòleg, Doctor en Biologia; Celdoni Fonoll, Poeta, músic i cantant; Patricia Gabancho, Escriptora; Pau Garcia-Milà, Director general d’eyeOS; Joaquim Garrigosa, Musicòleg; Sílvia Gasset, Gestora cultural; Carles H Mor, Escriptor; Carme-Laura Gil,Filòloga i ex-consellera d'Ensenyament; Rosa Gil, Restauradora; Silvia Giménez-Salinas, Advocada; Miquel Giménez,Escriptor i periodista; Salvador Giner, Sociòleg; Jordi Gusi,Emprenedor social; Rafael Hinojosa, Expresident del Consell de Treball Econòmic i Social; Edgar Illas, Professor d’Estudis Catalans a la Universitat d’Indiana; Mar Jiménez, Economista i periodista; Lluís Jou, Notari; Lluís Juste de Nin; Dissenyador i dibuixant; Gorka Knörr,Músic i consultor empresarial, exdiputat al Parlament Europeu per EA;Enric Leire, Advocat; Maria León-Sanromà, Metgessa; Josep Enric Llebot, Catedràtic de Física de la UAB; Marta Macias, Empresària;Manuel Manonelles, Politòleg expert en relacions internacionals;Antoni Malet, Catedràtic d’Història de la Ciència de la UPF; Jordi Maluquer de Motes, Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UAB; Pere Martí, Periodista; Xavier Martínez Celorrio,Professor de Sociologia de l’Educació de la UB; Ferran Mascarell,Historiador; Josep Mòdol, Sociòleg i exsenador pel PSC; Jaume Morron, Director de dialEc-Comunicació per a la Sostenibilitat; Enric Olivé, Catedràtic d’Història Contemporània de la URV; Magda Oranich, Advocadessa; Gerard Padró, Catedràtic d’Economia de la London School of Economics; Jaume Padrós, Metge; Jordi Palou, Advocat, mediador en resolucio pacifica de conflictes; Ignasi Parody, Emprenedor social; Oriol Pi de Cabanyes, Escriptor; Montserrat Pinyol, Advocada i presidenta de la Mútua d’Advocats de Catalunya;Josep Pla-Narbona, Dissenyador i pintor; Ricard Planas, Empresari cultural; Agustí Pons, Periodista i escriptor; Clara Ponsatí, Economista, càtedra Príncep d’Astúries de la Universitat de Georgetown; Josep Maria Portavella, Escriptor, músic i director deThe Chanclettes; Àlex Pujol, Emprenedor social; Miquel Rafa, Biòleg i naturalista; Miquel Reniu, Historiador; Ferran Requejo, Catedràtic de Ciència Política de la UPF; Eduard Riu-Barrera,Arqueòleg i historiador; Enric Roca, Coordinador Edu21; Joan Roca Sagarra, Advocat; Adoración Rodríguez, Treballadora social; Xavier Rubert de Ventós, Filòsof; Francesc Sanahuja, Dirigent excursionista i tècnic en comerç internacional; Ramon Sargatal, Activista cultural; Esther Sánchez, Professora de Dret del Treball d’ESADE; Jaume Sobrequés, Historiador; Josep M. Solé i Sabaté, Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB; Àngels Solé, Historiadora; Josep Sort, Politòleg i professor de la URL; Jaume Suau, Professor d’Història Contemporània de la UB; Àlex Susanna, Escriptor i gestor cultural; Jordi Tolrà, Activista per la pau; Mercè Torras Colell, Arquitecta; Rosa Maria Torre Lloveras, Advocada;Eduard Vallory, Politòleg i periodista, doctor en Ciències Polítiques i Socials; Montserrat Vendrell, Doctora en Biologia; Jaume Ventura,Economista; Miquel Ventura, Director de la Fundació Mar; Pau Vidal,Emprenedor social; Francesc Vilà, Psicoanalista; Núria Viladot,Empresària; Vicenç Villatoro, Escriptor, periodista i president del Ramon Llull; Ramon Vinyals, Empresari i exdiputat al Parlament per ERC
Etiquetes de comentaris: ARTUR MAS
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home