diumenge, 4 de novembre de 2012

EL TIGRE DE PAPER ESPANYOL


Em sembla que encara hi ha gent que no és conscient del moment on ens trobem. Actuen amb una lleugeresa que esborrona. Estem en un moment molt important de la nostra història. Tots els que tenim l’oportunitat de viure’l, no podem fallar.
Repeteixo que les eleccions del 25N tindran un impacte mediàtic mundial, global. Per entendre’ns, a veure si alguns ho entenen així: serà com un Barça-Madrid per multiplicat per 10. Ara? Captat?
Estic més que segur que n´hi hauran que se sorprendran de tanta cobertura internacional. Però si són eleccions “autonòmiques”, les importants són les altres. Diran alguns amb bona fe. D’altres amb tota la seva mala llet.
En aquestes darreres setmanes he llegit coses al.lucinants. Probablement, la que em va xocar més va ser aquella que titllava les eleccions del 25N com “l’altra elecció” del mes de novembre, comparant-la, doncs amb les eleccions presidencials dels Estats Units. I no era un indocumentat. Més aviat el contrari.
Un altre articulista alertava que de les eleccions del 25N depenia el futur de l’euro. Així de fort. Més en concret deia que seria clau el resultat per saber l’evolució de la prima de risc.
De manera que hem de clavar-nos al cervell que el 25N no hi haurà una xarlotada. Ens hi juguem el coll, el nostre futur. Així de clar.
Per tot això és necessari tenir molt clar que només ens faran cas a la Unió Europea si ens veuen convençuts,ferms, decidits, i que anem a per totes. No ens podem permetre cap vacil.lació. No podem permetre que ara diguem una cosa i demà una altra.
I sobretot, per damunt de tot, no ens podem permetre, fer-nos els graciosos i pretendre arreglar Europa, abans de ser independents. Hi ha una tendència a dir coses rares que ens pot perjudicar més que cap altra cosa: que un país europeu no tingui exèrcit, no s’entén. Ras i curt. Titllar les fronteres de quelcom quasi prescindible, tampoc s’entén. Amagar una paraula tan gloriosa, rotunda, plena i èpica com “Independència”, i relacionar-la amb trencament, en comptes de amb Llibertat, que és el que fa qualsevol persona normal, és de ser un poca-pena. O d’un que en comptes de pensar en Europa i en el món continua pensant en Espanya.
A veure si ens entenem. La Manifestació de l’11S va significar que Catalunya ja ha passat pantalla, com en els videojocs. Ara ja no juguem amb Espanya, juguem amb Europa, amb la Unió Europea i amb el món. No podem perdre ni un minut amb aquesta gent. Per moltes cèl.lules de crisi que facin. Que se les confitin. Com molt bé deia l’eurodiputat Tremosa, un estat morós que deu un bilió d’euros, no té cap força per imposar res a la resta. Efectivament, espanya és hores d’ara un tigre de paper. Això ho saben els poderosos. Però cal que també ho sapiguem nosaltres. La fatxenderia dels espanyols només té un límit: la nostra fermesa. Si ens mostrem taxatius, i no ens deixem impressionar pels cants de sirena, o per la por, anirem fins al final. I guanyarem. Només si els europeus ens veuen convençuts, ens donaran una oportunitat.Altrament diran que som uns farsants i uns frívols que els estem fent perdre el temps. És així com anirà la cosa.
Cal allunyar-nos el màxim possible de la narració espanyola, i evitar entrar en discussions peregrines amb els espanyols, que les diuen i les diran de l’alçada d’un campanar. La nostra audiència estratègica és el poble català i el món.
Al poble català s´ha de difondre per tot arreu que la Independència ens farà més benestants, que podrem arreglar molts dels problemes que genera espanya, començant per l’espoli fiscal, les pensions, l’ocupació. els serveis socials, etc. I és que a més a més és tan fàcil de demostrar que fins i tot fa angúnia.
Als europeus i al món, cal difondre que no només som un “peace loving people”, sinó que ens porta un pensament democràtic cabal i que no pensem fer marxa enrere, que la nostra determinació és total, i que no pararem fins aconseguir-ho. I que un cop aconseguit, el món serà millor i funcionarà més bé, i Europa podrà comptar amb un país ric i seriós a la riba del Mediterrani.
Preparem-nos perquè la victòria és propera, però només si apostem per ella amb tota la nostra força.

(NOTA: Post penjat al DGS, el 31.10.2012)

POST-SCRIPTUM

Hi esteu convidats!


Etiquetes de comentaris: