BAGDAD O PARÍS?

La foto pot semblar que sigui Bagdad, però no. És França, més concretament la ciutat de Le Bourget, al nord de París. Paradoxalment, aquesta ciutat, si no vaig errat, és on se celebra una de les fires d'armament més importants del món.

L'odi, la haine, s'ha imposat en els ghettos de França i ha esclatat sense manies. Tot i que òbviament s'imposa fer una anàlisi més aprofundida, és ben evident que el model de gestió de la pluralitat aplicat a França ha fracassat de totes totes. En aquest sentit, des del meu punt de vista, una de les raons bàsiques és l'elevat nivell de xenofòbia que es troba arrelat ben endins de la societat francesa i de la seva cultura política. Sí, sí, els francesos són racistes en una proporció molt alta, i això malgrat tota la literatura entorn la llibertat, la igualtat i la fraternitat. El seu passat colonial, amb episodis equiparables fins i tot amb l'holocaust, és encara massa recent, i condiciona la percepció del món que tenen. També la globalització i l'hegemonia anglòfona, al món, i alemanya a la Unió Europea, els treu de polleguera.

Un altre aspecte que considero interessant és l'impacte que aquests fets està tenint en els ecspanyols. És prou conegut que els ecspanyols, malgrat totes les mamarratxades de la Guerra de la Independència i del 2 de Mayo, senten una profunda enveja/admiració respecte a França. És el seu Primo de Zumosol, que des de l'època dels "pactos de família" del segle XVIII, els protegeix i que, en el context de la Unió Europea, actua com a gendarme per impedir que la Catalunya i el País Basc del sud assoleixin més poder.

Doncs bé, si en les darreres setmanes, els ecspanyols es troben en un estat d'histerisme i alteració patològica notable, convertit en un ressentiment equiparable al que es donava a Sèrbia el 1989, el fet que ara vegin com el seu màxim referent es crema, literalment, no pot més que enfonsar-los psicològicament i confirmar-los en la seva percepció que el món s'acaba. La seva depre és de cavall, i els catalans l'hem d'aprofitar. Segurament, buscaran un boc expiatori, i tothom sap, sabem, qui serà aquest boc expiatori... Adéu Ecspanya, adéu.