ISLAMOFÒBIA

Una de les meves línies de recerca actual és l'estudi de la islamofòbia en els videojocs. Des del meu punt de vista, els efectes de l'11-S ha fet incrementar aquest odi dels occidentals cap a tot allò que faci referència a l'Islam. Donada la importància dels videojocs, moltes vegades em trobo que en jocs escenificats en països islàmics, els enemics sempre -o molt sovint- disparen des del minaret d'una mesquita. Hi ha doncs, clarament, un intent d'identificar el temple sagrat dels musulmans com si fos potencialment un objectiu militar, un target, que cal destruir.

La foto que adjunto, tot i no tractar-se d'un videojoc, sinó d'una publicació de defensa, també incideix en aquesta línia. Fixem-nos que es tracta d'un número especial dedicat al Combat en Zona Urbana, o, en la denominació més coneguda de MOUT (Military Operations in Urban Terrain), popularitzat sobretot pel joc Full Spectrum Warrior, així com també per la pel.lícula Black Hawk Down, que també ha tingut la seva sequel.la en videojoc. Sense oblidar tampoc el Close Combat: First to Fight.

La pregunta que ve al cap de forma immediata és la següent: Perquè precisament per parlar d'aquest tipus de combat, es posa com a il.lustració una enorme mesquita que ocupa pràcticament tota la foto? I encara més: és casualitat que en la composició de la portada, la paraula més immediata a la mesquita sigui precisament warfare? És un exemple excel.lent d'islamofòbia. A qui se li acudiria, en un manual de combat no occidental, treure en la portada una església o catedral?

M'agradaria particularment en aquest cas rebre algun tipus de comentaris al respecte. Hi esteu d'acord? O són flipades meves?

Val a dir que la referència d'aquesta publicació l'he extreta del nou web del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, que s'acaba de penjar. És una excel.lent notícia que ajuda a normalitzar un dels àmbits en els quals estem més mancats a Catalunya: la reflexió entorn els temes d'estratègia, política de defensa i de seguretat. L'existència del CEEC ens acosta més a l'estàndard d'un país normal, que hauria de comptar, òbviament, amb un exèrcit propi, és a dir, un exèrcit català. Felicitats als seus impulsors i, particularment, a l'amic Miquel Sellarès.