El burro d'en Mas i la història dels 30.000 jihadistes

Els convergents sempre han tingut una barreja de por i admiració envers els militars. Admiració perquè en el fons, persones com en Jordi Pujol molt probablement haurien estat militars si hagués existit un exèrcit català. De fet, la tradició escolta és clarament una formació premilitar per als adolescents. I Catalunya, ha estat un dels paradisos de l'escoltisme des de l'etapa d'en Josep Maria Batista i Roca (1898-1978) (en la foto, amb Pompeu Fabra).

És cert que aquesta tradició a hores d'ara ha desaparegut completament. L'escoltisme que encara existeix ha estat segrestat pels sociates que l'han convertit en una escola de formació de quadres on el mot d'ordre principal és el de l'obediència cega al cap. Caldria fer una anàlisi sociològica de quants càrrecs polítics sociates (diputats, alcaldes, etc) provenen de l'escoltisme de pa sucat amb oli. Dit d'una altra manera l'escoltisme no fomenta l'esperit crític, sinó el conformisme i la jerarquia. No debades, el corrent escolta catòlic és també molt important.

Però també els convergents senten por, tremolor de cames, quan veuen un militar, sobretot si és ecspanyol. Em sembla que ja ho vaig escriure en un altre post, fa més d'un any. Em refereixo al fet que per comprendre la traïció de la Moncloa, protagonitzada per Mas i -per descomptat, beneïda per el Gran Ioda- el mes de gener del 2006, cal remuntar-se a les declaracions, amenaces, pressions efectuades per l'estament militar, i més concretament, pel General Mena Aguado, el mes de desembre del 2005. No hi ha volta de full. Una simple consulta a l'hemeroteca ens permet veure com el discurs d'en Mas, canvia de dalt a baix arran d'aquelles declaracions. Tothom recorda l'actitud maximalista de Mas els mesos de setembre, octubre i novembre, en defensa dels drets històrics, i tota la pesca. Semblava que es trobava en disposició de proclamar la independència en qualsevol moment. De sobte, un cop els militarots badaren la boca, en Mas assumí una actitud "constructiva" i de "sacrifici". Una baixada de pantalons, vaja.

Aquests dies hem tornat a assisitir a un altre episodi de com de poca-penes són els convergents quan han de fer front a temes de seguretat. Tot ha començat arran les declaracions d'un sindicat policial ecspanyol, en les quals es deia que a Catalunya hi ha 30,000 potencials jihadistes, o operatius dorments, que poden ser activats en qualsevol moment i portar a terme atemptats de grans dimensions. Els convergents, han aprofitat aquestes declaracions per atacar el Tristpartit, lògicament. Però com sempre s'han passat tres pobles. Resulta especialment fastigós sentir com en Mas legitima la intoxicació segregada pels serveis d'intel.ligència ecspanyols i com eleva a la categoria de gran institució un centre obsessionat fins a la malaltia per l'ecspanyolització com és el Real Instituto Elcano. Es tracta d'un think tank madrileny que pretén influenciar la política exterior i de defensa i que com a detall curiós, compta amb l'Observatorio Permanente de la Imagen Exterior de Ecspanya en la Premsa Internacional (OPIEX). Una ràpida lectura dels seus reports fa caure de cul a qualsevol persona mínimament informada.
En definitiva, deixant de banda que, en condicions normals és inimaginable que Al-Qaeda o rodalies cometi cap atemptat rellevant a Catalunya, per la senzilla raó que Catalunya no pinta res en l'escena política internacional, els convergents han tornat a baixar-se els pantalons davant dels ecspanyols. En el fons, el que demostra és l'existència d'una mancança de reflexió des d'una perspectiva catalana, dels temes de seguretat i defensa per part de la cúpula convergent. Que preguntin a l'Scottish National Party, al Bloc Québécois o fins i tot al propi Partit Nacionalista Basc, al respecte... que encara n'aprendran una mica.