BARCELONA-MONTRÉAL NON STOP

La notícia que durant els propers mesos podrem viatjar de Barcelona a Montreal en un vol directe, sense escales, m'ha omplert d'alegria. Qui ha fet possible aquest esdeveniment és la companyia Air Transat. Per un preu aproximat de 630 euros a/t, ens podem plantar a l'altra punta de l'Atlàntic i gaudir d'una ciutat que esclata a l'estiu i d'un país immens, amb paisatges salvatges i una natura de bellesa sense límit. Per poc que pugui, aquest estiu no perdré l'oportunitat d'anar-hi. S'han acabat les interminables esperes a aeroports com el Charles De Gaulle, Schiphol, Munich o Heathrow (sempre intentava evitar anar via Cacacas, només una vegada vaig haver de passar pel tubo, però és que el bitllet no l'havia comprat jo)! Penso que el mèrit de l'oferta també cal atribuir-lo, sense cap mena de dubte, a l'Oficina del Quebec a Barcelona, que fa una feina magnífica, tot i que darrerament i incomprensiblement, a vegades semblar oblidar quina és la llengua pròpia de Catalunya...
Anar a Montréal és retrobar amics, passejar per carrers amples, visitar les llibreries de segona mà del Plateau Mont-Royal, perdre't pels immensos parcs urbans, travessar els ponts per damunt del riu Sant Llorenç, menjar un gelat al Port Vell, un bagle amb paté de salmó a qualsevol fleca jueva, comprar en un depanneur o fins i tot, si vas just de peles i per tocar el que no sona, anar a un Poulet Frite Kentucky (PFK), o a les galeries del centre ville, pujar la muntanya i vaguerejar per l'immens cementiri verd. Per descomptat visitar les universitats (l'UQAM, l'Université de Montréal, la McGill).

I no cal dir que a l'estiu cada setmana hi ha un festival a l'aire lliure o una activitat cultural rellevant, han d'aprofitar els dies de sol, de molt de sol, abans que a les darreries del mes d'octubre torni a nevar i ja no pari fins el mes d'abril següent. Sense oblidar, per descomptat, les nits.

També es poden fer moltes escapades: la més coneguda és a Tadoussac, riu amunt, a veure de ben a prop les centenars de balenes que remunten el riu des de l'Atlàntic. O a la mateixa ciutat de Quebec, amb el seu casc històric. O als molts ràpids dels immensos i cabalosos rius quebequesos...
Bé, no continuo perquè no acabaria mai. Espero poder fer totes aquestes coses de nou, encara que ara no les faré com fa quinze anys, quan em vaig comprar un Buick Skylark -de quarta generació, en un estat de conservació no com el de la foto, sinó un altre de molt més atrotinat, rovellat pel fred, per l'equivalent a 80.000 de les antigues pessetes.

Si algú s'anima, igual coincidim en alguns dels molts bars musicals de la rue Saint-Laurent o en un del Plateau, per fotre'ns une poutine ben llardosa!