DARRERA HORA: MARAGALL CANVIA DE TRINXERA

Que Pasqual Maragall és un aferrissat opositor a la Independència de Catalunya, és públic i notori. Per molta xerrameca que tingui, al final sempre acabem al mateix lloc. A una oposició numantina contra la idea mateixa d'una Catalunya independent. Maragall i la seva cort pertanyen a un segment de la burgesia que podem anomenar la Gente Bien, inspirant-nos en l'obra teatral homònima de Santiago Rusinyol (1917). És ben sabut que els Maragall van aplaudir l'entrada de les tropes franquistes per la Diagonal, i que en la seva joventut eren periquitos, quan ser periquito, volia dir, ser del règim, franquista fins a la medul.la, línia falangista (recordem el fastigós Pablo Porta, que a la universitat dels anys cinquanta, conjuntament amb el sinistre Samaranch, encalçaven els estudiants antifranquistes, pistola en mà, apallissant-los en els locals del SEU). No per casualitat, els Maragall, van acabar treballant a l'ajuntament franquista de Barcelona, a primers dels anys setanta.

Bé, no cal insistir-hi més. Ara, després d'haver estat utilitzat com un condó pels ecspanyols (usar y tirar), conscient de, per una banda, l'avenç imparable de l'independentisme (malgrat les pífies de Carod i companyia), i havent constatat, que efectivament, Ecspanya, com Roma, no paga els traïdors, i que se n'enfot de l'Ecspanya plural que ell voldria, ha arribat a la conclusió que per aturar l'independentisme català, la millor trinxera ja no és Ecspanya, sinó Europa, o, més concretament, la Unió Europea. D'aquí la proposta de formar un partit d'àmbit europeu, estil Partit Demòcrata nordamericà. Es tracta d'un reconeixement explícit que la carcassa ecspanyola ja no aguanta més i que aviat farà un pet com un aglà.

Maragall and co. pensen que la Unió Europea, amb els seus immensos recursos, pot aturar la independència de Catalunya. Com sempre, pensa que ell és el príncep del conte i que tothom li ha de riure les gràcies. Però estic segur que en aquest nou combat, arribarà un moment que en Pasquis es quedarà sol novament.

Quan un poble avança, no hi ha psicopatologia que valgui. He dit.