HACKEGEN EL WEB DEL DEVOIR I ANUNCIEN LA MORT DE JEAN CHAREST

Aquesta darrera nit, el diari Le Devoir, de Montreal, referent del lector sobiranista intel.lectual, ha estat pressumptament hackejat i ha inclòs una notícia on s'anunciava la mort sobtada del Primer Ministre del país, el liberal i federalista Jean Charest.

Concretament, el diari incloia el següent enigmàtic breu:

"Le décès de Jean Charest est confirmé tard dans la nuit de mardi au CHUM

"Le Centre hospitalier de l'Université de Montréal a confirmé dans la nuit de mardi que le premier ministre Jean Charest fut admis à l'urgence du centre hospitalier. Victime d'une malaise cardiaque, son décès a été constaté quelques minutes plus tard.

Plus d'information à venir"

Una estona després, s´ha confirmat que el web havia estat hackejat. El periodista Antoine Robitaille, del propi diari, ho anunciava en una piulada al twitter.

Més info.

Jean Charest és un aferrissat contrari a la sobirania del Quebec, antic cap del Partit Conservador del Canadà, va passar a la política quebequesa com a líder del Partit Liberal del Quebec. D'això se'n diu una "coherència ideològica" (sic), si no és que és més aviat "nacional".

Vés a saber si ara es posarà de moda fer brometes d'aquest tipus... que es preparin "els nostres".

AL.LELUIA, AL.LELUIA!

Al Canal 33 passen un concert de l'inigualable Leonard Cohen, un artista com una casa de pagès. nascut a Montreal -de fet a Westmount, part anglòfona de l'illa de Montréal. Canta una de les cançons més emotives que conec Hallellujah.

En ple èxtasi, no se m'ocorre una altra cosa que obrir el portàtil i donar un cop d'ull a les notícies del vespre... I la segona que llegeixo és magnífica, difícilment millorable... em trenco el pit diverses vegades... La Roja, amb tots els catalanets sibwanes ha perdut contra els Estats Units a la costellada de la Copa Confederació. Per 2-0, concretament.

Ara entenc perquè no volien que Catalunya jugués contra els USA. Són massa bons!

Al.leluia, Al.leluia!

BARCELONA-MONTRÉAL NON STOP

La notícia que durant els propers mesos podrem viatjar de Barcelona a Montreal en un vol directe, sense escales, m'ha omplert d'alegria. Qui ha fet possible aquest esdeveniment és la companyia Air Transat. Per un preu aproximat de 630 euros a/t, ens podem plantar a l'altra punta de l'Atlàntic i gaudir d'una ciutat que esclata a l'estiu i d'un país immens, amb paisatges salvatges i una natura de bellesa sense límit. Per poc que pugui, aquest estiu no perdré l'oportunitat d'anar-hi. S'han acabat les interminables esperes a aeroports com el Charles De Gaulle, Schiphol, Munich o Heathrow (sempre intentava evitar anar via Cacacas, només una vegada vaig haver de passar pel tubo, però és que el bitllet no l'havia comprat jo)! Penso que el mèrit de l'oferta també cal atribuir-lo, sense cap mena de dubte, a l'Oficina del Quebec a Barcelona, que fa una feina magnífica, tot i que darrerament i incomprensiblement, a vegades semblar oblidar quina és la llengua pròpia de Catalunya...
Anar a Montréal és retrobar amics, passejar per carrers amples, visitar les llibreries de segona mà del Plateau Mont-Royal, perdre't pels immensos parcs urbans, travessar els ponts per damunt del riu Sant Llorenç, menjar un gelat al Port Vell, un bagle amb paté de salmó a qualsevol fleca jueva, comprar en un depanneur o fins i tot, si vas just de peles i per tocar el que no sona, anar a un Poulet Frite Kentucky (PFK), o a les galeries del centre ville, pujar la muntanya i vaguerejar per l'immens cementiri verd. Per descomptat visitar les universitats (l'UQAM, l'Université de Montréal, la McGill).

I no cal dir que a l'estiu cada setmana hi ha un festival a l'aire lliure o una activitat cultural rellevant, han d'aprofitar els dies de sol, de molt de sol, abans que a les darreries del mes d'octubre torni a nevar i ja no pari fins el mes d'abril següent. Sense oblidar, per descomptat, les nits.

També es poden fer moltes escapades: la més coneguda és a Tadoussac, riu amunt, a veure de ben a prop les centenars de balenes que remunten el riu des de l'Atlàntic. O a la mateixa ciutat de Quebec, amb el seu casc històric. O als molts ràpids dels immensos i cabalosos rius quebequesos...
Bé, no continuo perquè no acabaria mai. Espero poder fer totes aquestes coses de nou, encara que ara no les faré com fa quinze anys, quan em vaig comprar un Buick Skylark -de quarta generació, en un estat de conservació no com el de la foto, sinó un altre de molt més atrotinat, rovellat pel fred, per l'equivalent a 80.000 de les antigues pessetes.

Si algú s'anima, igual coincidim en alguns dels molts bars musicals de la rue Saint-Laurent o en un del Plateau, per fotre'ns une poutine ben llardosa!