DES DE BRAVEHEART A TRAINSPOTTING, O COM ENGEGAR A LA MERDA A TV3

El tractament que TV3 (més 3 que TV que mai, per cert), ha dispensat a les eleccions escoceses és de jutjat de guàrdia, és un cant a la mentida, a la intoxicació, al patetisme. L'actuació de la Gran Conilla, en el seu programa del matí, quan encara no se sabien els resultats (bocagrossa!), afirmant que s'havien exagerat les previsions dels vots als independentistes, és un cant a la misèria humana, a la llepada al teu amo sociata, a la inanició intel.lectual...

Eppur si muove, que diuen. El triomf de l’independentisme a Escòcia, representat per l’Scottish National Party, representa sense cap mena de dubtes una fita cabdal en la història europea. I això malgrat els intents de rebaixar-ne la seva rellevància, sovint utilitzant les eleccions presidencials franceses, de les quals parlarem en un proper article, per cert, o bé de manera més patètica, omplint portades i obrint telenotícies amb imbecil.litats tals com els naixements borbònics o empresonaments marbellencs.

Escòcia no és una nació qualsevol d’Europa. És una de les grans protagonistes de la història cultural, econòmica, filosòfica i religiosa de la contemporaneïtat d’aquest que diuen que és el vell continent (sense demanar opinió als xinesos, per cert). Què seria Europa –i per extensió els Estats Units- sense Adam Smith, James Watt, David Hume, o Adam Ferguson? Per no parlar de la literatura i de les arts…

I parlant de la religió, algú caldria que parés atenció al model de l'Església d'Escòcia, un model d'església nacional, lliure i independent del poder polític (no com l'Església d'Anglaterra, per cert) i que ha tingut una influència enorme en el protestantisme, sobretot als Estats Units.

Sempre he pensat que si a Catalunya hagués arrelat el protestantisme, i s'hagués consolidat una Església de Catalunya, actualment del tot inexistent, segurament a hores d'ara ja seríem independents. I de passada ens hauríem estalviat algunes de les pàgines més tristes de la nostra història recent, perquè una església horitzontal, local, arrelada al poble, és tot el contrari, d'una església vertical, al servei dels poderosos, estrangera i anti-catalana en el seu nucli central, que és el que encara patim avui en dia. I val a dir, que de tradició protestant, a Catalunya, n'hi ha un munt, tot i que ben silenciada pel leninismecatolicisme hegemònic. I no cal dir, perquè això sí que ha estat estudiat, que abans, hi hagué una presència càtara, clarament anti-romana.

Doncs bé, tornant a Escòcia, els dipositaris actuals d’aquell patrimoni gloriós, han votat en les eleccions celebrades aquest dijous a un partit independentista històric, fundat el 1934, i l’han convertit en la primera força parlamentària. Amb 47 escons, vint més que en les anteriors eleccions del 2003, l’SNP aconsegueix el seu millors resultats electorals i dóna un tomb a la història d’Europa. Avui, després d’aquestes eleccions, la qüestió de la independència dels pobles i les nacions sense estat d’Europa, ja no es pot despatxar com si tal cosa. No. Avui, les independències europees que encara manquen, s’han situat al bell mig del debat polític contemporani. Sense complexos. Que n'apreguin! (els que n'han d'aprendre!). (Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí).