NOVA ENQUESTA: QUIN ÉS EL FUTUR D'ESQUERRA?
Un cop celebrat el 25è Congrés d'ERC, és l'hora de fer-ne un balanç. Atesos els resultats, quin penseu que serà el futur immediat o a mig termini d'ERC?
Penseu que definitivament, els militants semblen clarament partidaris d'integrar-se al PSC-PSOE, com ho van fer els d'Euskadiko Ezkerra fa uns quants anys? En aquest cas, cal resignar-se i votar sociata o bé, al no haver-hi res a fer, és millor votar altres opcions independentistes, tals com la CUP o el PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ.
O per contra sou optimistes i penseu que, ja que els militants no ho han fet, haurem de ser els votants els que forcem la renovació del partit, deixant de votar-lo en les properes eleccions i fent que la pèrdua de vots i escons comporti, la renúncia de Puigcercós i la seva gent?
O bé penseu, que la renúncia farà que en Joan Carretero, l'única alternativa seriosa a l'oficialisme, acabi substituint l'actual president, i redreci el partit?
O finalment, que qui en definitiva s'integrarans al PSC-PSOE seran Puigcercós i els seus acòlits, als quals els recompensaran amb càrrecs i altres prebendes?
La paraula, i el vot, és vostre!
escrit per JOSEP el 6/19/2008 01:25:00 a. m.
9 Comments:
El centre sempre tendeix a la moderació perqué allí hi ha la majoria de la població i per tant dels vots.
Ara bé, EE no tenia un perfil independentista encara que vinguessin d'una fracció d'ETA. Jo havia parlat amb gent d'Euskadiko Ezkerra i tota la seva retòrica nacionalista no anava més enllà de la que en els mateixos anys formulavent els pujolistes o els del psuc, que no veien res possible més enllà de la "plena recuperació nacional amb l'estatut".
Per tant, en un moment en que,
en el doble sistema català de partits, s'està completant el sistema de partits corresponent al projecte nacional català,
amb l'aproximació del CiU a l'independentisme
(només faltarà una extrema dreta independentista per a completar el sistema, però esperem que tardi dos segles en arribar)
la lògica sistèmica diu que
quan ERC (el centre esquerre) s'apoltroni ha de ser el seu extrem esquerre (la CUP) qui estiri de la corda,
i que quan les contradiccions internes d'ERC se solucionin (amb canvi de dirigents)
torni a créixer electoralment a costa de la CUP
fins a la propera,
en què torni a apoltronar-se
i en que aixó torni a implicar més vots a la CUP
i fins que la nova solució de les contradiccions entre la moderació i el vot de càstic torni a implicar un nou trasvàs de militants i de vots des de l'extrem esquerre.
La meua modesta opinió és que ERC está fent passes fermes cap a la integració al pscPSOE, el que comportará la seua desaparició i crec que CiU está fent i continuará fent passes cap un sobiranisme ample i gens cridaner que aixoplugui una majoria de sobiranistes que estem farts de retòrica i proclames que no tenen cap més objectiu que el márketing electoral perque uns quants puguin anar fent bullí l'olla. Aixó inclou canvis al sí d'Unió amb un reforçament de posicions de corrents com El Matí.
Crec que costará però que al final, si que es podrá unir el catalanisme, amb tots els matissos que es vulgui dintre d'una "Casa Gran" en la que en contes de buscar el que ens diferencia, es busqui el que ens uneix, ùnica manera eficaç de plantar cara al poderosisim espanyolisme.
Potser a hores d'ara, no hi hagi politics capassos de liderar aquesta evolució, però tant se val, la liderarem els ciutadans per la via dels fets...i els resultats electorals. Ha de ser un moviment civic, perque el sobiranisme catalá, o és civic o no será.
Aixó ho sap perfectament l'espanyolisme, per aixó es val del pscPSOE i d'Esquerra per dividir-nos. Mentres estem dividits, ells guanyan.
Cordialment.
Per a mi aquestes dues preguntes son les mateixes:
O per contra sou optimistes i penseu que, ja que els militants no ho han fet, haurem de ser els votants els que forcem la renovació del partit, deixant de votar-lo en les properes eleccions i fent que la pèrdua de vots i escons comporti, la renúncia de Puigcercós i la seva gent?
O bé penseu, que la renúncia farà que en Joan Carretero, l'única alternativa seriosa a l'oficialisme, acabi substituint l'actual president, i redreci el partit?
La meva opinió és que hi ha un 70% de possibilitats que l'actual executiva serà complementada amb els Carod després d'aquest estiu, amb un 50% de possibiltiats de que Uriel amb la Elisenda (no crec en Hector) entraràn a l'executiva l'any que bé i com a resultat es veuran amb prou força per acabar la legislatura amb el PSC-PSOE.
En la propera comptesa electoral al Parlament, en aquesta situació tindrem un molt mal resultat (entre 11 i 14 diputats) que farà que hagi alguna deserció o fins i tot una escissió cap al PSOE-PSC. Però ERC mai es integrarà al PSOE com EE, perquè per sort hi ha Reagrupament com alternativa.
Però hi ha la possibilitat (30%) de que en Puigcercós faci masses errors, ja ho em vist amb el que ha passat en el congrés, que al final pot fer que no sigui capaç ni de ficar-se d'acord amb els Carotians. A les hores potser intentarà pactar amb Uriel i cia que posaran unes condicions una mica més fortes que faran perillar el tripartit, encara que sensa gaire credibilitat. Però si en Montilla, veu que CiU no passa per bons moments, al final pot fer que el PSC-PSOE acabi al legislatura abans d'hora i el desastre electoral encara serà pitjor per Esquerra (entre 7 i 10 diputats). En aquest escenari, segur que haurà més desercions i alguna escissió cap al PSC-PSOE.
Ambdós escenaris, es forçarà un congrés a on Reagrupament amb Joan Carretero guanyarà de carrer i començarem a rellançar ERC.
Però al final, 4 o 8 anys de patiment i sense un suport d'un partit realment independentista ningú ens ho treu!.
Per desgràcia Josep de l'empordà, jo no crec que CiU aquest estiu facis bé els deures i d'una vegada articuli una casa gran del sobiranisme. En Mas l'hi ha faltat lideratge per fer fora al Duran i sobretot intel.ligència política per no caure a l'engany d'en ZP amb l'estatutet.
Salut
Benvolgut Manel,
Esquerra és un vaixell massa gran per cambiar de rumb a batzegades (Ridao dixit). Donç bé, CiU és un vaixall molt més gran que Esquerra.
Torna a llegir alló que he escrit i veuras que el protagonisme dels canvis que es produiran a la política catalana els atribueixo als catalans, no als liders politics. De fet, llegint el que tu has escrit, en part has arribat a les mateixes conclusions. El vot d'una persona és com una gota d'aigüa, però moltes gotes d'aigua fan oceans inmensos.
A veure si un dia ens trobem amb en Cesc, fem una cervesa i fem petar la xarrada.
Cordialment.
Home Josep, per referències m' hi aturo. En Manel viu a Alemanya i tu a l' Empordà, jo volto com un ventilador...i per fer una cervesa patriòtica, entre vosaltres, hi cal en Cesc?
Això és amor a la trigonometria o a l' agenda establerta!
Si en Manel i el seu pare, gran patriota, s' acosten a l' Empordà, vigila, Manel, no et facin convergent, la cerveseta la feu i bona.
El País el tenim una mica millor, RCat ha fet feina, la gent de la Plataforma i el Matí n' han de fer, el més bo, seria no barallar-nos entre sobiranistes, i exigir aquí i allà als sociates els compromisos adquirits, i junts, lavativar-los tant sovint com calgui, mentre això d' ecspanya sembli fer cagar el tió. On hi poses, i en reps segons la voluntat dels altres.
Fugim d' ecspanya, ben agermanats, jo Josep hi porto en Manel, el seu pare, en Sort i qui vulguis, ara mateix veig unanimitat en identificar l' enemic. Ja era hora.
Salut i independència,
Cesc.
Benvolgut Cesc,
Com diu la dita, quants més serem, més riurem. Ei! i la cervesa també ha de sep patriòtica, off curse: una Moritz.
Referent a coincidir en identificar l'enemic, és quelcom que m'omple de goig, perque en identificar al pscPSOE com a tal, en soc pioner.
Cordialment.
I si en Carretero no seguís a ERC que és morta electoralment i se'n adonés de la importància de tenir un projecte sòlid per al 2010?
http://espoblat.blogspot.com/2008/06/apunteu-vos-aquest-nom-santiago-espot.html
Resument, el que volia dir en els meus anteriors posts és que el futur d'Esquerra, el de CiU i el de tot el Pais en general, el decidirem els votants i no els militants o les cupules dels partits, els quals viuen en uns mons ficticis allunyats de la realitat.
Molt optimista no sóc... però el país necessita una ERC forta
Publica un comentari a l'entrada
<< Home