dimarts, 10 de juny de 2008

SOM 350.000, I EN SOM MÉS

Som 350.000 i som més. Em refereixo, és clar, als exvotants d'ERC. I, malauradament, o no, tot fa pinta que el 2010, si no abans, en serem més, molts més. I penso que tenim alguna cosa a dir. Fins ara han parlat els militants, i a hores d'ara ja sabem que el 72% aproximadament, dels militants d'ERC, aposten clarament pel harakiri.

Bé siguem generosos i esplèndids i diguem que una part important dels militants que votaren EI, són renovadors sincers que es van deixar enlluernar per la dialèctica de l'enfant terrible, que, dit sigui de passada, ha quedat rellegat a la categoria d'un Ronald McDonald qualsevol, per allò, del pallasso tonto que sempre entoma les hòsties del pallasso llest, que obvio esmentar-ne el nom.

Així doncs, el 62% de la militància d'ERC és partidària del hara-kiri. Bé, gràcies al web de Reagrupament, els tenim retratats territorialment. No pas gràcies al web oficial d'ERC que va donar una mostra més, l'enèssima, d'opacitat informativa, i que va anar en la mateixa línia que la negativa a fer debats públics.

Però si una part significativa de la militància d'ERC s'ha begut l'enteniment, perquè ha votat uns dirigents que en qualsevol organització normal, ja haurien estat destituïts per inútils i ineptes (i després malparlen del freakisme!), això no vol dir que la gent normal, la que no ha caigut en el parany del sectarisme, els seguim a ulls clucs.

Caldria que els exvotants d'ERC, ens posicionéssim d'alguna manera davant l'actual conjuntura. Naturalment cal esperar a veure com es desenvolupa el Congrés del dia 14 i quina executiva en resulta escollida, però ja avanço que les esperances en tot plegat són més aviat escasses. Zero, vaja.

Les primeres paraules del flamant nou president, tal i com les vaig llegir en un diari digital, immediatament em van retrotreure a les fetes per Felipe González després dels resultats de les eleccions del 1993, quan va dir que havia captat el missatge de l'electorat i que actuaria en conseqüència. Naturalment, després no va fer res i tres anys després el PSOE va perdre les eleccions.

Si molts militants d'ERC han avantposat els seus interessos presents o futurs als interessos del país, els haurem de fer veure que sense nosaltres, els votants, ells no són res. Són una peça, un cargol d'una maquinària, totalment prescindibles i substituïbles en qualsevol moment.

S'accepten propostes, naturalment, constructives i des de la bona fe -que no vol dir des de la ingenuïtat naïf.

Naturalment, algú podria contestar que la millor proposta seria entrar a militar-hi i lluitar colze a colze amb el 38% d'afiliats autènticament renovadors (si continuem amb els càlculs anteriors). No debades ara ja està clar qui personifica realment l'alternativa. Aquesta possibilitat sempre hi és, òbviament. Encara que hi ha precedents, com la del propi Hèctor o la d'un destacat ex-militant de Cornellà que va demanar el reingrès i l'hi van denegar, que assenyalen que, paradoxalment, entrar a ERC és més semblant a un via crucis o un club pijo d'alta sucietat, que a un partit pluralista, obert a tothom. I és que és clar, quants més militants, menys toca a cadascun de les engrunes que llencen els sociates, sempre i quan facis bondat i obeeixis a la direcció o més aviat al baró o cacic territorial que et correspongui... Per altra banda, la militància en cap cas no ha de ser cap mena d'obligació, sinó el producte d'una decisió lliurement adoptada, que pressuposa invertir-hi moltes hores, molts esforços, i tot sovint, molts de nosaltres o no disposem d'aquestes hores o esmercem els nostres esforços en altres direccions pels motius que siguin...

Queda dit, doncs. S'accepten propostes. Un cop els militants acabin de parlar, després del Congrés de dissabte que ve, serà l'hora de parlar dels ciutadans exvotants i que ens agradaria tornar a votar ERC. Per història, pel projecte, per l'objectiu final: la independència d'una Catalunya més lliure, més cohesionada.

En tot cas, allò que és segur és que els votants tornaran a parlar el 2010, si no abans. I és molt probable que , depèn de com, possiblement la imatge que vegin en el mirall no els acabarà de fer el pes...

Etiquetes de comentaris: , , ,

11 Comments:

Blogger Fantassin said...

L'autor ha eliminat aquest comentari.

11 de juny de 2008 a les 0:20:00 CEST  
Blogger Fantassin said...

Propostes? No cal anar més lluny de la lògica sistèmica: sistèmicament l'encarregat d'estirar de la corda quan el centre esquerra s'adorm (el centre sempre tendeix a la moderació) és l'extrem, és engreixar el partit de l'extrem, és a dir, la CUP (digueu-me determinista). Al final la relació no serà diferent que la que han tingut històricament IU i el psoe a cals veïns, perquè a tot el mon passa el mateix (digueu-me esquemàtic!).

11 de juny de 2008 a les 0:22:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

De derrota en derrota hasta la victoria final, ¿eh?

11 de juny de 2008 a les 0:36:00 CEST  
Blogger bacus said...

no és qüestió d'estirar, per mi ERC s'hauria de centrar al centre-esquerra (capitalista si ho vols dir així) i a la seva esquerra les CUP o un altre, que de moment no hi és a les candidatures a la gencat.

un catch all: centre (capitalista semi-conservador si vols lliberal i no darwinista) i un extrema esquerra és inviable, ni per uns ni pels altres no deixaràs mai a gust a ningú.
Catalunya "província" única electoral i que creixin els nans.

11 de juny de 2008 a les 1:17:00 CEST  
Blogger bacus said...

la gent no és tonta i només convenceràs a 4 gats.

ara si es tracta d'arrossegar els independentistes cap al Socialisme amb majúscules a mi no mi trobaràs i és una mala jugada usar un sentiment i objectiu comú per altres històries.
D'on no ni ha no en raja, primer guanyar la guerra i després la revolució.

A més per mi és incompatible, el socialisme és eliminar fronteres i crear un estat global d'economia centralitzada de treballadors on hi encaixes l'independentisme aquí? és contradictori.

11 de juny de 2008 a les 1:23:00 CEST  
Blogger joliu said...

Amb la confirmació de Puigcercós a la presidència, el meu somni de tenir un partit per votar amb il·lusió s'ha esvaït. I com no hem considero gaire especial, si no més aviat comú i lleugerament vulgar, imagino que el meu desencís el comparteixen molts. Pot ser aquells 350.000 i a la propera molts més.

Si fins ara amb Montescos i Capuletos demanant el vot a la una, han patit aquesta davallada, que pot passar a la propera després que tans carotins han après, escoltant Niubó durant la campanya, han après a odiar Puigcercós. Es pensa que el votaran?

Cap de les dues candidatures oficials estava disposada a renunciar al timó. Ara em temo que no saben ni on para i aviat les corredisses aniran més cap a les barques salvavides que res més.

Per cert, no t'extranyi que qualsevol dia t'enxampi endrapant unes braves al Tomàs. Espero arribar passat el rot.

11 de juny de 2008 a les 10:52:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Avui, és més que un clamor que la "estratègia" d'Esquerra de lliurar el Pais al PSOE no només és una temeritat sino que és un disbrat.

A finals del 2003, quant empés pel ignominiós pacte del Tinell vaig començar a expressar la meua opinió en contra de donar el pais al PSOE a foros de diaris electrònics i blogs, em deian de tot menys bonic.

És una satisfacció constatar que tenia raó...ara!, potser, si molts se n'haguessin adonat una miqueta avants, ens podiam haver estalviat molts de perjudicis, perque el PSOE de Catalunya, no és que sigui nou a la plaça, no, que ja fa molts d'anys que ens obsequia amb el seu botiflerisme com per no haver-sen adonat.

Cordialment.

11 de juny de 2008 a les 14:03:00 CEST  
Blogger Fantassin said...

Saps què passa, Josep-Empordà ? Que sense desmentir tot allò que puguis dir dels psociates, a l'hora de la política real, si quatre gats són bisagra han de pactar amb algú de gran.
Llavors si n'hi ha un de decent no tens cap problema,
però si has de triar entre traidors a Catalunya coneguts o traidors suposats no et queda altra que arriscar-te,
ni que sigui per a fer història i demostrar tot allò que s'hagi de desmotrar.
Dolent per dolent, tria el recanvi sempre que puguis imposar alguna cosa interessant, ni que sigui per veure què passa o al menys per a evitar que tornin a fagocitar-te els de l'expressident "ecspañol del año"!

11 de juny de 2008 a les 14:14:00 CEST  
Anonymous Josep-Empordà said...

Benvolgut fantassin,

Fa un temps, quant sentia segons quines bestieses, m'emprenyaba...ara, ja no.

Ara ja no perque el temps, sempre acaba per possar a cada escú al seu lloc. El temps és un jutge inapelable i ja va deixant anar les seues sentencies.

Cordialment... o no.

11 de juny de 2008 a les 14:39:00 CEST  
Blogger oriol said...

Per mi l'assumpte passa com ja s'ha dit per la militància al partit; pot haver-hi qui hi trobi dificultats per ò no crec que sigui extremadament difícil per persones que sent independentistes no s'hagin significat políticament encara.

Per qui no estigui disposat a acceptar els sacrificis de tenir carnet, crec que la solució és militar, treballar o donar el suport que es pugui a alguna plataforma cívica (Plataforma pel Dret a Decidir (en hores baixes), Cercle d'Estudis Sobiranistes...) D'aquesta forma es visualitzaria la massa social independentista en forma de lobby, sense adscriure-la a un partit. Això permet una certa flexibilitat ideològica, allunyada de partidismes que podria ajudar a dar el tomb a Convergència, vigilar d'aprop ERC, i exercint alhora de reserva ideològica per a l'independentisme. També, per altra banda, l'enfortiment d'aquestes plataformes les allunyaria de la satel·lització a un únic partit.

11 de juny de 2008 a les 19:08:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

350.000 ex votants no habituals, per cert.

Certament, en 4 anys els hi han desaparegut 350.000 vots. Però no votants habituals. Molts votants d'una sola vegada, de la primavera 2004 i d'aquell cap de setmana.

Tant s'hi val.

Estic d'acord amb el propietari del bloc. Dificil entrar ara i fer feina efectiva rapidament. Intel.ligents no ho són, però tontos tontos, els puigcercosins tampoc ho són.

Es una opcio personal.Res a dir.

Però al final, amb diferiment temporal, això si, els electors són els qui donen la ultima paraula als aparells i als partits. Amb mes o menys angoixa.

Jo, sincerament, el que no entenc es que una organitzacio que ha passat un darrer complet cicle electoral amb aquests desastres continuats de resultats, com mes va pitjors, decideixi tornar-ne numantins, i no esclarir responsabilitat, o assignar-les, a ningu.

Potser va ser l'Esperit Sant , o la Masoneria, els qui són culpables de les davallades electorals sonades que han tingut des del 2006?

O algun extraterrestre.
Per que, ja us ho dic: en Bush , ni pare ni fill, han tingut res a veure.

I els 23 anys de govern Pujol tampoc.

Serà un misteri mes del gran Messies............o ja no tan gran.

Cordialment,
Andreu

11 de juny de 2008 a les 20:29:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home