dissabte, 7 de juny de 2008

ENHORABONA RIDAO! ENHORABONA ZARAGOZA!

Els resultats de les eleccions a ERC, han donat dos guanyadors. Per una banda, en Joan Ridao, que ha estat el candidat que més vots ha obtingut, i per l'altra en Kosé Zaragoza, que ha estat l'ideòleg de la campanya oficialista.

Aquest noi, en Ridao, deu haver nascut amb una flor al cul. Sempre està a punt de palmar-la i sempre se'n surt. No sé com s'ho fa. I ara va i és el tio més votat, fins i tot més que qui l'acompanyava en el tícket. Ara, a en Ridao se li girarà feina, perquè els puigcercocistes l'intentaran anul.lar, que sigui un florero. I naturalment, espero que, com suposo, si té una mica de dignitat, els pararà els peus, amb l'argument contundent dels 2.607 vots que l'han escollit. O potser no, vés a saber.

Dos. També vull felicitar, naturalment als candidats de l'RCAT, perquè han deixat amb el cul enlaire tota la classe mediàtica d'aquest país. Durant tota la campanya insistien, dia sí i dia també, que el pols era entre Puigcercós i Benach, mentre que a en Carretero se li dedicaven quatre ratlles mal comptades, menyspreant-lo descaradament. Bé, doncs, amb patates, xavals. Ara ningú no pot considerar més en Carretero com un zero a l'esquerra. Ha estat el segon candidat més votat a la presidència, a anys llum del menys votat, al qual sempre se'l comparava.

Un exemple d'aquesta marginalització el tenim en aquest muntatge fotogràfic tret del web del 3cat24, és a dir de la Corpo, on no només en Carretero surt en un raconet, sinó que directament s'ha suprimit a la Rut. Correlativament les dues candidatures continuistes estan sobredimensionades.

Tres. El triomf dels virreis. Si analitzem acadèmicament els resultats de la distribució territorial del vot podem concloure que tant la candidatura oficialista com la carotista, han obtingut triomfs sonats (entre el 45 i el 65% dels vots) en aquelles comarques o territoris on existeixen virreis o barons. Em refereixo, naturalment, als Huguet (el Lenin del Bages), Vendrell (Baix Llobregat), Oliveres (Maresme), Cerdà (País Valencià), o al propi Benach (comarques del Camp i de l'Ebre), o Niubò i Portabella (Federació de Barcelona). En canvi, l'RCAT, tret dels casos de la Cerdanya i el Pallars Jussà, comarques de naixement i de residència del propi Carretero, no compta amb cap virrei o baró. Això, que hauria de ser positiu, perquè els virreis sempre són un empobriment de la política i una font de clientelisme i de fidelitats a prova de bomba, per contra, se'ls ha girat en contra als d'RCAT. Vull dir que tot i que ha guanyat en determinats territoris, en la immensa majoria d'ells, no ha tret majories folgades. L'RCAT té un suport més horitzontal que vertical, mentre que, clarament, els carotians tenen un suport més vertical, concentrat, que no pas horitzontal.

Quatre. S'ha comprovat l'eficàcia d'inventar-se oposicions de cotó fluix, com és el cas d'EI. Aquesta és una estratègia que segur que l'han parida al carrer Nicaragua i no al carrer Calàbria. Ja el franquisme, per aigualir l'oposició democràtica va inventar-se plataformes suposadament democratitzadores, que no eren més que muntatges de cartró... Per derrotar els oficialistes cal que hi hagi una única candidatura opositora no només real, sinó també mediàtica, i en aquesta campanya, naturalment, l'RCAT ha estat considerat com una de les dues candidatures renovadores, i això sabent que EI era un bluff, com s'ha demostrat, ja que ha obtingut menys vots que avals va presentar a la presidència (muntatge descarat, doncs). Aquesta és una lliçó que cal aprendre. Calia haver-los matxacat molt més, per tal que els militants realment renovadors comprenguessin que no eren aigua clara.

Cinquè. No s'acaba el món. D'aquí a dos o tres anys, quan es fotin una hòstia de nou i hagin perdut 450.000 o 600.000 vots, en tornarem a parlar. Jo pels que es preocupen per les patates, els informo que continuaré anant regularment al Bar Tomàs. Però el proper dia que hi vagi, un cop m'hagi cruspit un bístec amb patates braves i una estrella, i abans de fer un tallat, fotré un rot i pensaré en les vostres mares. Breument, això sí. No sou tan importants. I no us mereixeu més.

Sisè. M'ho he passat teta formant part del Blocs amb Estrella, per una vegada he passat de ser un estudiós a ser, moderadament, un co-protagonista. I penso que hem fet una bona feina. Què collons! Una feina de quatre parells d'ous! I hem posat els fonaments d'un canvi que tard o d'hora, millor d'hora que tard, es produirà, irremeiablement...

Setè. I no puc concloure sense felicitar en Joan i la Rut, que s'hi han deixat la pell i els ossos. Que sàpiguen que sempre podran comptar amb mi, si els puc donar un cop de mà.

Bona Nit i Bona Sort!

PD. Sento com descorxen ampolles de cava i el meu GPS m'indica que el senyal prové de dos llocs diferents, però molts propers, atès que només els separa una avinguda d'un nom que ara no vull recordar. Un dels senyals prové del carrer Calàbria i l'altre del carrer Nicaragua...

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

6 Comments:

Blogger Elies said...

Magnífic post, Josep.

Només algun apunt, matís... a l'espera d'estudiar més a fons les dades. Em sembla que RCat és la força més homogènia a nivell de país. Als feus dels cacis, és la segona força, mentre l'altra queda relegada.

També és significatiu el suport a BCN: hem guanyat a l'Eixample (casal més gran d'ERC), a Sarrià i a Sants i hem tingut bons segons llocs (Gràcia).

Efectivament, els virreis, cacics o sicaris comarcals han imposat la seva llei. La llei de l'exèrcit d'ocupats, colocats, alliberats, etc.

Però RCat ha recollit, en tots aquests llocs, un suport molt gran, molt de base, per això hem aconseguit ser la segona força.

I sí, caldrà analitzar els fenòmens vergonyosos. També reconec que en Benach ha quedat molt per sobre del que em pensava. Per a mi ha estat una sorpresa total. Això sí, tercers.

Finalment, Pep, aquesta campanya ha estat inoblidable. L'experiència de Blocs amb estrella ha estat extraordinària. La idea era bona, però els qui hi hem participat l'hem feta millor, perquè també a nivell personal ha estat inoblidable.

Ha estat una "sort" i un veritable honor que, després de tant de temps de militàncies, en ocasions paral·leles, hàgim coincidit en aquest projecte. Me n'orgulleix.

Una abraçada, i gràcies!

8 de juny de 2008 a les 3:05:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Un post "molt positiu", la veritat.

Espero que deixis de donar pel sac i fer campanya proconvergent.

Els militants d'ERC hem decidit i hem votat. Això s'ha de respectar. I si no t'agrada, que et donguin pel cul.

8 de juny de 2008 a les 9:48:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

A veure si aprèns a sumar Josep:
com expliques el diferencial de vots Carretero-Carandell? Què no veus que l'únic vot creuat que hi ha hagut aqui és el de Carretero-Uriel, i que molta gent d'EI ha fet vot útil a la presidència pel Carretero.

8 de juny de 2008 a les 11:54:00 CEST  
Blogger Josep said...

Anònim,

Primer de tot, si realment ets independentista, el primer que has de fer és estimar la llengua catalana i esforçar-te per escriure-la bé, i evitar "dongar" pel cul.

I segon,la "campanya proconvergent" la feu els idiotes que heu votat els liquidacionistes. Si els convergents són una mica intel.ligents, només una mica, inclouran la possibilitat de la independència en el seu Congrés i només això els permetrà arreplegar uns quants milers de d'exvotants d'ERC.

Naturalment el meu "respecte" per la imbecil.litat és zero, nul. O sigui que, lluny d'enterrar-me sota els fonaments, continuaré parlant i escrivint quan en tingui ganes.

Paniemaio?

8 de juny de 2008 a les 11:57:00 CEST  
Anonymous Lluís said...

El millor de tot plegat és veure que l'estructura del partit és el que ha comptat en aquestes eleccions i que aquesta gent es pot veure que estan allunyats de la gent tant com poden estar-ho els Convergents de la gent normal. La sort de tot plegat és que serà la gent normal, els votants, els que direm si Esquerra ha de continuar amb aquesta cúpula o no. Està a les nostres mans decidir si els fotem una altra sotragada o no.
Vagi bé i bon profit amb les braves! :)

8 de juny de 2008 a les 18:05:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Aquest post és un dels més mediocres d'un blog en general molt interessant.

9 de juny de 2008 a les 15:35:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home