divendres, 13 de juny del 2008

"I'm a free born man of... Catalonia"

Ja feia dies que em voltava pel cap com encaixar la cançó de The Pogues, "The body of an American", en el bloc. La vaig escoltar l'altre dia en un dels primers capítols de la Tercera temporada de la sèrie The Wire, de la qual he esdevingut darrerament un fanàtic. L'escena és brutal. En un pub de la ciutat de Baltimore, se celebra un funeral per un dels policies de la sèrie. El difunt es troba estirat damunt d'una taula de billar, i després d'un discurs del sergent Landsman, l'amo del bar posa un cassette amb aquesta cançó, i tot déu comença a cantar. Flipant. Una cançó que t'enganxa de seguida. Aquí teniu el youtube corresponent...





I avui, arran del resultat del referèndum a la República d'Irlanda, i aprofitant que el Llobregat passa per Cornellà, he decidit, què cony, en homenatge als irlandesos que han tornat a donar una lliçó de dignitat i de democràcia, engipono la cançó, ni que sigui entrant-la amb calçador. I no només això, sinó que també us l'enganxo baixada del GoEar.



Segur que us agradarà.

Catalunya i Irlanda, dos pobles tan units! No puc més que recordar el bloc que vaig escriure ara fa unes setmanes, on comparava Irlanda i Finlàndia. Dos estats republicans i que lluitaren com a feres per la seva Independència, contra enemics infinitament més poderosos que l'Estat ecspanyol. I això ens hauria de fer pensar!



PD. Per cert, l'esmentat sergent Landsman, un poli obès i que llepa culs i vores al seu cap, en un capítol de la primera temporada, té una cita memorable. Entra al despatx del cap, i amb una veu suau que contrasta amb la seva corpulència, li diu "I've been thinking... I know it is a violation of general rules, but..."

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

2 Comments:

Blogger INPAIC said...

Hola Josep...que no escrius? Que ets a plorar a Puigcerdà?. Caram, caram, tota la teva metafísica intel·lectual, la teva bola del futur del país, les teves palles mentals...es veu que no n'has encertat ni una. Com sempre. Ara deus estar escrivint qualsevol cosa per justificar lo injustificable. En una democràcia veritable tothom pot presentar-se al que sigui. Uns guanyen i uns altres perden. I els que perden, Josep,cap a casa i calladets. Ja vindran temps millors i podràs pidolar una cadira.
Molta sort, Josep Sort, molta sort.

15 de juny del 2008, a les 22:26:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Hola Josep,
Hi ha qui té un concepte força estrany de la democràcia, es veu que si guanyes pots fer i desfer el que et doni la gana i si perds "a casa i calladets", doncs quina democràcia fillets de Déu, potser és que portem tants segles sent espanyols forçats que ja se'ns ha empeltat la manera de fer castellana.

16 de juny del 2008, a les 20:55:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home