"ECSPANYOL L'ÚLTIM!"

A hores d'ara, els catalans votem directament les següents institucions domèstiques: al Parlament del parc, a les Corts Valencianes, al Parlament de les Illes Balears, als Consells Insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, al Consell General dels Pirineus Orientals, i naturalment als ajuntaments. Les diputacions i els consells comarcals són institucions d'elecció indirecta, de segon nivell, no popular, per la qual cosa no els compto. Tampoc compto, tot i que podríem plantejar-ho el Consell General d'Andorra.

Totes aquestes instàncies, doncs, són susceptibles, si més no teòricament, d'escollir una majoria de diputats o membres que es comprometin a aprovar una Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Certament a ningú se li escapa que, a hores d'ara. n'hi ha una d'elles que sembla la que té més números per aconseguir-ho. Però això, de cap de les maneres pressuposa que a la resta sigui impossible que passi.

Ara bé, hi ha una condició elemental perquè això passi. Que és que es presentin llistes en cadascuna d'elles formades per candidats que es comprometin públicament a impulsar la DUI, si surten escollits.

Quan s'assolís aquesta majoria favorable a la DUI, en una de les institucions esmentades, llavors un cop declarada, el territori corresponent assolirà la Independència, sense renunciar a continuar la lluita per què la resta dels territoris nacionals també l'assoleixin i es produeixi la reunificació.

Aquesta estratègia, que podríem titllar d'ecspanyol l'últim, penso que acompleix diverses condicions que la fan força atractiva.

La primera és que clarament parteix de la unitat nacional de Catalunya (o Països Catalans), i situa com a fita principal la seva independència i reunificació. Res de terceres vies i mandangues.

La segona és que no depèn de l'estratègia del tot o res, és a dir, que sense la independència conjunta i simultània de tot l'àmbit nacional, no s'accepta la independència d'un dels territoris. Penso que aquesta postura és a hores d'ara massa purista i poc realista.

Això, en tercer lloc, permet treballar conjuntament tant als partidaris de la visió unitària del país, com als que volen prioritzar en una primera etapa el seu territori històric corresponent,

Tanmateix, cal tenir sempre present una cosa. Les fronteres regionals dins de Catalunya, només se les creuen els regionalistes. Els ecspanyols, tingueu-ho clar, si poden i els deixem, se les passaran per l'arc de triomf. Vull dir que si poden impedir que Tortosa o Lleida, al Principat, o Alacant al País Valencià, o Eivissa, a les Illes, per exemple, accedeixin a la Independència, ho faran sense cap mena de recança.

És el moment de treballar tothom per aconseguir, en l'escenari que sigui, una DUI. Per això, no hem de prioritzar un territori per damunt d'un altre. Allà on hi hagi catalans disposats a lluitar per la Independència de la Nació, hi hem de ser.

No hi ha situació més ridícula que la d'uns catalans dient a uns altres catalans que s'esperin per lluitar per la Independència, perquè ara no els toca a ells, sinó als de més amunt, o als de més a l'esquerra o als de més a la dreta...

Tothom a lluitar ... i ja sabeu, "ecspanyol l'últim"!