DESMORALITZAR LAPORTA

En les darreres setmanes estem assistint a una campanya que pretén desmoralitzar Laporta i d'aquesta manera evitar que finalment es presenti a les eleccions.

És evident que, en el context actual de crisi i hara-kiri de la classe política, el fet que un triomfador nat com en Laporta, opti finalment per participar a les properes eleccions i ho faci, a més, en el marc d'una candidatura independentista transversal, impulsada per Reagrupament, posa el pèls de punta a més d'un i de cinquanta-un. Molts veuen que els trenta anys de desastre autonòmic -els 23 de frustració pujolista i els 7 d'apocalipsi tristpartita- ja han esgotat la paciència pedagògica dels catalans respecte Ecspanya. I uns pocs, però molt poderosos, veuen perillar la seva menjadora o el seu estatus social.

Aquests darrers són els que impulsen la campanya de desmoralització esmentada. Concretament es tracta de construir una atmosfera mediàtica destinada a donar per fet que la candidatura Laporta/Reagrupament no té cap mena de possibilitat electoral, de manera que els seus eventuals votants es resignin bé a l'abstenció, bé a cercar altres mals menors.

Però sobretot, la campanya va destinada al mateix Laporta. Vull dir que es tracta de pressionar-lo mediàticament per tal que finalment opti per no fer el pas endavant, i no entri en l'arena política. La creació d'aquesta atmosfera irrespirable, naturalment, també va destinada a evitar que li arribin els suports financers imprescindibles per a mantenir una campanya electoral.

Tanmateix, aquesta campanya artificial es demostra que és un bluff si tenim en compte, com a mínim dos elements:

El primer és que ja fa mesos que els principals baròmetres d'opinió política, tant públics com privats, han incorporat les sigles de Reagrupament com una opció de vot més al costa de la resta de formacions parlamentàries. És cert que fins al moment el suport que rep és molt baix, però aquí, i no em cansaré de repetir-ho, cal posar l'èmfasi no en l'aspecte quantitatiu, sinó en l'aspecte qualitatiu. El fet que aparegui entre les possibilitats de vot, és el que és realment rellevant, no el percentatge de vot que obté. Entre d'altres raons perquè encara a hores d'ara hi ha un cert nivell d'incertesa sobre el format definitiu de la candidatura en qüestió -que sigui dit de passada, quant més aviat s'aclareixi millor. Únicament podrem començar a tenir en compte les intencions de vot de la candidatura quan aquesta estigui definitivament formalitzada. Però és que és precisament això, el que els diversos enemics volen impedir: que es formalitzi l'opció electoral corresponent. Entre d'altres raons perquè són conscients que pel cap baix, una candidatura d'aquest tipus pot arribar a aconseguir entre 16 i 20 escons. I això sense tenir en compte que, no tinc cap dubte que un cop en Laporta hagi donat el pas endavant, molts grupets i grupuscles que a hores d'ara farolegen, entraran a ulls clucs a la candidatura, de manera que l'efecte cohesió i taca d'oli encara serà més gran. A ningú se li escapa que aconseguir aquesta proporció d'escons serà un veritable tsunami parlamentari que canviarà tota la política del país.

L'altre element són les declaracions recents d'en Montilla, on posava al mateix nivell -al.lucinant- en Carretero i el PP, tal i com ja vaig esmentar en un post anterior. Que en Montilla faci això, ell que sense cap mena de dubte deu tenir informació privilegiada, no només deixa amb el cul enlaire tots aquells matxaques que dia sí i dia també fan esforços per menysprear Reagrupament i el seu President. També assenyala que a les altes esferes el cangueli és brutal i es veuen a venir l'atzagaiada, malgrat que públicament no ho reconeixen, naturalment.

En definitiva, estem davant d'una guerra psicològica impulsada pels defensors de l'statu quo que volen impedir de totes totes la materialització de la candidatura Laporta/Reagrupament -per dir-li d'alguna manera. Aquesta ofensiva es basa en crear una atmosfera irrespirable, plena de prediccions apocalíptiques que facin destrempar no només els ciutadans, els possibles col.laboradors financers, sinó sobretot el mateix Laporta, al qual li prediuen els pitjors dels desastres. Tanmateix, l'artificialitat d'aquesta campanya, es posa de manifest amb l'alt nivell de desencís que es registra entre la ciutadania catalana, un gruix molt important de la qual espera donar suport a una opció que trenqui amb la subordinació a Ecspanya i plantegi un escenari de normalització nacional enfront l'actual crisi i espoli econòmics, la subordinació política i l'alienació lingüística i cultural.

Hi ha centenars de milers de catalans que estan esperant que una opció política faci un pas endavant, que generi il.usió. No els podem defraudar i a l'hora no hem de permetre que les opcions tradicionals, corruptes i en declivi, tornin a sortir-se amb la seva, amb assumir una representativitat que no els correspon en absolut. Cal treballar des d'ara pel vot de la il.lusió.

Que així sia!