diumenge, 15 d’agost de 2010

CATALUNYA AL MATEIX NIVELL QUE PERÚ (PIRUW, en quítxua)

Els darrers dies he estat massa abduït per la política diguem-ne domèstica, i no m'he fixat massa amb la informació global. Ahir al vespre, després de llegir diversos missatges al Facebook, de l'Albert, un company reagrupat, vaig comprendre que mai es pot deixar de petja l'actualitat internacional. Ni tan sols en els moments més importants.

De manera que vaig dedicar dues hores, ja de matinada a fer-ne un repàs dels darrers dies. I quina va ser la meva sorpresa quan vaig llegir, al canal Bloomberg que el rendiment dels bons a 10 anys de la Generalitat estan al mateix nivell que ... Perú. Sí, sí, com ho sentiu. No qualsevol país de la Unió Europea, no, Perú, tu.

Naturalment, aquest desastre es deu a una situació econòmicofinancera crítica, provocada per la nostra dependència, per l'espoliació que patim dels ecspanyols.

Hi hauria la tempatació, que segur que no la resistiran, de carregar els neulers al Tripartit. I naturalment el Tripartit és co-responsable d'aquesta situació. Però també ho són, i molt, aquells que durant 23 anys no van fotre brot per millorar l'economia del país i convertir-la en capdavantera. Aquells que durant 23 anys van dir si bwana no només al govern ecspanyol, sinó també a les grans empreses ecspanyoles, als bancs, a les constructores, a la totpoderosa Telefónica que ha impedit el desenvolupament d'unes infrastructures de telecomunicació pròpies.





La situació "a la peruana" és responsabilitat del que podríem anomenar el quadripartit -o pentapartit, si separem CDC i UDC. És a dir, de l'autonomisme, per definició no rupturista amb Ecspanya.

Ara que s'acosten les eleccions, cal tenir molt present que mantenir-se en l'autonomia, en la submissió a Ecspanya significa, ras i curt, per atur, més crisi, més Perú, i significa arriscar-se a ser expulsat de la zona euro, i a caure de la primera divisió.





Votar Independència, a hores d'ara, no és només fer realitat un somni, un desig. No. És un acte racional, de responsabilitat, de seny. De sentit comú. D'intel.ligència. Apostar per l'autonomia, és un acte imprudent, de bogeria, de posar en risc les persones, les famílies, els llocs de treball, les empreses, el territori. En una paraula el futur col.lectiu dels catalans i catalanes. Del país en el seu conjunt.

En el darrer trimestre, Alemanya ha crescut deu vegades més que l'estat ecspanyol. La locomotora europea ja ha arrancat i ha sortit de l'estació. Amb Ecspanya, Catalunya corre el risc de despenjar-se del comboi.

Tots, estem avisats. Ara cal triar entre tallar amb aquesta situació o enfonsar-nos-hi quatre anys més, que poden ser claus per a la nostra viabilitat nacional.

La Independència és l'única alternativa (i si us plau, que no ens prenguin per imbècils tornant a treure el tema del concert econòmic...)

Etiquetes de comentaris: ,