diumenge, 1 d’agost del 2010

CARRETERO INSTA LAPORTA I PUIGCERCÓS


E N D A V A N T !

Etiquetes de comentaris: , ,

escrit per JOSEP el 8/01/2010 08:52:00 a. m.

3 Comments:

Anonymous Joan Pau Mestres said...

Carretero vol guanyar temps. Se sap perdedor i vol morir matant. És la follia del despit. Rcat va néixer amb la voluntat de regenerar una manera de fer política i ben aviat va caure en els mateixos errors. Un lideratge poc democràtic i el que és més preocupant: incapacitat de diàleg i de convenciment. Durant mesos, RCAT ha estat en una situació d'incertesa i d'inactivitat preocupants. Ha anat esvaïnt les il·lusions de molta gent i ara, insensatament, esgrimeix una crida absurda que només preten fer el joc.
La crida al putxi és una coartada per justificar la seva incapacitat. Rcat, sap ja des d'ara que ha perdut el tren de les properes eleccions ... només tindrà espai si ERC li concedeix un perdó que no li oferirà.
Vergonya, el que està fent avui en Carretero.
Vergonya, perque en el rera fons de la seva proposta hi ha el despit de veure com va perdent reagrupats que es passen a SCI.
Carretero veu SCI com una operació d'absorció quan ell pretenia fer prevaler el seu 'perfil'.
Carretero: la gent no t'enten, tant anar darrera Laporta i ara no el segueixes?
Rcat acabarà fent la traveta a l'independentisme a les properes eleccions. Quin mèrit!!!!

1 d’agost del 2010, a les 21:16:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Les coses anaven madurant. Tota la sopa de lletres i personalitats anaven confluint a la CNS. Ja teniem un actor.
Reagrupament anava fent el seu camí de treball interior. Això sí, donat el seu caràcter obert era -és- un formatge de forats i infiltracions arreu. No hi cosa que es digui avui en una reunió de coordinadors o en un correu intern d'alguns associats que no surti al e-brutícies. Aquesta situació fa que en Carretero només pugui confiar en el seu "pinyol" originari, encara que algun dels seus membre no estiguin a l'alçada: Lomas, Fernandez... que són gent segurament molt capaç però poc vàlida per atreure vots. Tenen això sí la confiança des del primer dia. Reagrupament seria el segon actor.
Posar d'acord dos actors amb la disponibilitat de Reagrupament a l'hora de deixar lloc a les llistes era un fet (Espot incluit).

I ai l'às! Tanta unitat feia por als instal·lats. Què fan? Surten coordinadament els àlfils de CiU i PSOE (perdò vull dir Erc). Llencen una cortina de fum d'unitat que saben no prosperarà, però sí la parauleta. Unitat. Intenten una doble OPA hostil: una cap a l'organització i els voluntaris de les Consultes sobre la Independència (xarxa exemplar de gent exemplar) i contra Reagrupament (la bona doctina i l'organització).
Ho feien en pro de la unitat? o en pro d'escombrar tot allò de bo que pacientment s'ha anat construïnt?
La CNS potser no representa molta gent, Carretero i molts dels seus no tenen empatia ni en volen tenir, les Consultes només són per continuar fent consultes, però són de veritat, van -amb els seus fets ho demostren- cap a la independència. I La SCI cap a on va? Pregunto cap a on va, no cap a on diu que va. Es la resposta una darrera pregunta? En paraules de Ciceró: Quid prodest? o si voleu Cui bono?

1 d’agost del 2010, a les 23:56:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

De moment SCI no condiciona la seva proposta a cap lideratge determinat. Segurament aquesta és la premissa que més incomoda a la resta d'opcions. Els promotors són acusats d'un excés de personalisme, justament per aquells que ja n'han donat bones mostres del propi.
Quí té por d'un procés obert i clar?
Justament els que sempre s'han trobat còmodes negociant entre bambolines per aparèixer després amb una fórmula màgica demanant l'aclamació del públic. Quina meravella!
Hi ha qui prefereix boig conegut que savi per conèixer. Lícita opció.
D'altres també sabem que qui no arrisca no pisca. I en aquest moment el país demana gent capaç d'arriscar. I això, senyors, SCI sí que ho exemplifica.
Perdem-nos en elucubracions metafísiques, la realitat ens superarà a tots plegats.
I la pregunta és: De què té por ara RCAT quan ja no comparteix l'estratègia Laporta?
Doncs molt senzill: ningú li garanteix a en Carretero el segon lloc! Aquest és el quid de la qüestió. No cap altre. Argumentem-ho com ens dongui la gana, hi tenim dret, i enroquem-nos en debats estèrils, ja hi estem ben acostumats, mentre anem perdent una gran oportunitat.
Ai làs que n sóm de sòmines!

2 d’agost del 2010, a les 12:28:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home