INGLOURIOUS BASTERDS (2009)

Ahir vaig veure finalment aquesta pel.lícula. Sí, ja sé que amb un any de retard, pràcticament. Però abans no havia pogut fer-ho. Naturalment en VO i sense merda de subtítols. A pèl. Els comentaris que havia escoltat no la deixaven gaire bé, per la quals cosa la vaig posar amb una certa prevenció. Com sovint passa, però, anaven equivocats.

Inglorious Basterds probablement no és la millor pel.lícula de la història, però per Tutatis que quan l'acabes de veure penses que en el món encara és possible la justícia. Veure els botxins convertits en víctimes et reconcilia amb la Humanitat, aquesta Humanitat tan sovint tan bèstia.

Naturalment, tota la patuleia que se l'agafa amb paper de fumar dirà pestes de la pel.lícula. Faltaria plus! A casa nostra, a més a més, el nivell d'esclavitud mental és tan gran que fins i tot s'esquincen la roba quan a un nazi li toquen un pèl de la roba. En la pel.lícula fan més que tocar-los un pèl, als nazis. Però ja sabem quin és el Tarantino-style, ningú pot argumentar ignorància al respecte.

Una pel.lícula, doncs, entretinguda, que planteja descaradament que cal esclafar sense contemplacions els enemics de la llibertat.

Freedom ain't free