"VIVA HONDURAS!"

Avui la nostra selecció juga contra Honduras. Probablement al final hi acabaré anant, tot i que tot plegat m'emprenya una mica. A hores d'ara, el tema aquest hauria d'estar molt més encarrilat, però també és cert que els ecspanyols hi han abocat tots els recursos possibles per fer el muntatge de La Roja, on els catalans, com sempre, han fet el préssec. Ara, si continuen fent el ridícul com contra Argentina (4-1) o Portugal (4-0), encara bo.

Però la veritat és que la font d'inspiració d'aquest post, no és el partit d'avui, sinó la notícia que ja fa uns dies que corre sobre el robatori de municions la base militar del Goloso a Madrid.

Resulta que aquest fet ha posat de manifest la infiltració cada cop més evident d'elements de diferents bandes llatines entre la tropa professional ecspanyola: els Latin Kings, els Nyetas i els Trinitarios, bàsicament. De fet, segons sembla, a l'interior de l'exèrcit ecspanyol, aquests individus cada cop tenen més força i capacitat de coerció damunt de la resta de soldats. No cal dir que si, com sembla, accedeixen a munició militar de primera qualitat, el problema es pot sortir de mare (i no és un joc de paraules) fàcilment. Per altra banda, a ningú se li escapa que segurament, més que robar, el que hauran fet els seus responsables és corrompre l'oficial corresponent, que els ecspanyols això sí que ho tenen.

Aquesta tendència és el resultat d'una política de defensa imperialista, que en el seu moment va impulsar el PP, després de l'abolició del Servei Militar Obligatori, i que va consistir en cercar reclutes a l'Amèrica Llatina. D'aquesta manera, els somnis de grandesa d'Aznar i dels seu ministre Trillo, s'acomplien. Trillo, precisament, va ser qui davant una unitat de soldats salvadorenys, formada i a la que acabava de passar revista, va cridar Viva Honduras!, i és clar va fer el ridícul més espantós.

Aquesta política de reclutament imperialista ha fet que avui en dia, a l'exèrcit ecspanyol, hi hagi uns 4.000 estrangers, la qual cosa representa el 7% del total. Tanmateix, en les anomenades unitats d'èlit, com són La Legión o la Brigada Paracaigudista (BRIPAC), i que són les més actives en les missions internacionals, els estrangers són el 30%. (De moment no hi ha constància que la cabra legionària sigui de l'altra banda de l'Atlàntic, però). La major part d'aquests són procedents d'Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia, és a dir, de l'Amèrica Andina. Però hi ha una dada encara més frapant: el 42% dels morts que ha patit les forces armades ecspanyoles eren soldats estrangers. Això vol dir, com era previsible, que els comandaments els tracten com a carn de canó. Sigui al Líban, a l'Afganistan o a l'Iraq.

No cal ser una eminència per comprendre que tot plegat pot tenir conseqüències bastant preocupants. Aquesta tropa, és tractada per uns com a simples mercenaris, per d'altres és menyspreada com a putos sudacas, i naturalment, ells davant d'aquest panorama, estan optant per auto-organitzar-se i protegir-se. I és aquí on neix l'ou de la serp de les màfies i les bandes, que per sobreviure necessiten mitjans econòmics i materials i fan tot el possible i l'impossible per aconseguir-los. Oimés si després són contractades pels càrtels de la droga, la delinqüència internacional, o fins i tot per organitzacions terroristes internacionals.

A l'exèrcit ecspanyol, més enllà de les fantasmades de l'UME (la nineta dels ulls de ZP i de la Chacón), s'està congriant un -enèssim- desastre del qual cal ser-ne conscient el més aviat possible. Una altra raó, i aquesta de pes, per independitzar-nos quant abans millor.