I ELS DEPENDENTISTES TRAGUEN… I EL POBLE S’ENFONSA…

Anar a dormir amb una notícia d’una altra atzagaiada de la Inquisició Judicial espanyola contra Catalunya, ja forma part del paisatge natural de casa nostra. Com Montserrat o els Ports. O el Montseny o el Pedraforca. Però aquí no es mou ni déu. Els dependentistes continuen amb la seva activitat preferida: tragar o empassar-se-ho tot. I mentrestant el poble s’enfonsa.

És tot tan avorrit. Tan decrèpit. Tan refotudament patètic que ja no vénen ganes no d’escriure, ni de reflexionar-hi. Voleu la mort? Doncs moriu-vos d’una punyetera vegada.

Passa però que qui mor no són ells. Som nosaltres. Són els nostres fills i els nostres néts.

Ara els voltors volen aprofitar la conjuntura i treure’n profit. Ha de quedar molt clar que l’única causa per la qual es justifica una mobilització global és la de la Independència. Qui assenyali altres direccions només pot ser titllat d’agent a sou d’Espanya.

Com es pot cridar a la mobilització contra les retallades, sense fer cap ni un esment a la dependència política i econòmica i a l’espoli fiscal? Però és que estem bojos o què? Qui passi de puntetes sobre aquests aspectes tots sabem a quin joc juga, el d’Espanya.

La independència és molt fàcil de declarar. Només calen 68 diputats. I punt. I a partir d’aquí, el primer que cal construir és un poder judicial nacional, no colonial. I naturalment cercar el reconeixement internacional. Que com ja vaig dir fa una setmana, hi haurà pinyes per veure qui és el primer.

Però continuant apostant per Espanya després de la seva enèssima prova de voluntat genocida catalanòfoba no té cap mena de sentit. Continuar sent part de l’invent autonòmic, és a dir, d’Espanya, no fa més que soscavar els fonaments nacionals de Catalunya.

Avui en dia, autonomia significa a Catalunya, mort.

Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats.

Però com deien els clàssics: Independència o Mort!

NOTA: Post penjat al DGS, 27.06.2012