dimarts, 26 de juny de 2012

ELS BENEFICIARIS DE LA INDEPENDÈNCIA


La teoria sobre els processos d'independència, naturalment, dóna una gran rellevància al vessant internacional. No debades, la comunitat internacional és qui ha d'acabar rebent el nou estat i tots s'hauran de posar una mica més estrets, que ja se sap que on mengen tres, mengen dos de puta mare. Per altra banda, però, un altre estat vol dir, noves oportunitats per fer negoci, per intercanviar, per iniciar nous projectes, noves aventures. De manera que tot nou estat pot aportar coses positives al conjunt de la comunitat internacional.

És precisament d'això, dels beneficis que la Independència de Catalunya pot aportar al món en general, i als països propers, en particular, sobretot els de l'àrea mediterrània, del que vull parlar en aquest post. Ha de quedar clar, per començar, que tota política internacional  d'un moviment independentista, ha de centrar-se en com aprofitarà la independència del país propi, als estats veïns.

Naturalment, aquests estats veïns es guardaran prou de demostrar públicament simpaties per una nació sense estat que encara no ha assolit la independència. Però a l'hora no en seran indiferents. Vull dir, que el seu personal diplomàtic i consular no deixaran de proveir informació als seus governs sobre l'evolució del moviment independentista. Això tingueu-ho ben clar. Una cosa és el que es diu públicament. L'altra és el que es fa de sotamà o pels canals menys convencionals.

Tot estat mira el veí. I busca les oportunitats. En termes generals, i també, particularment, en el cas de Catalunya, la pregunta clau, és qui serà el primer estat que farà el pas endavant i serà capaç de guanyar-se l'odi infinit dels espanyols. Perquè quan conseguim que un estat aposti per nosaltres, les hòsties començaran a caure.... entres els estats que es vulguin posar la medalla: "Jo vaig ser el primer que els vaig ajudar diplomàticament!" exclamarà l'un. "Mentida!" dirà un altre, "nosaltres els proporcionàrem cobertura diplomàtica". I fins i tot un tercer afegirà, "No us oblideu que nosaltres els donàrem informació confidencial i els primers arsenals... a preu de saldo". En definitiva, tots voldran passar per ser els que van fer possible la declaració unilateral d'Independència de Catalunya, i en conseqüència, voldran estar a la primera línia o a la taula principal de la cerimònia d'independència. I naturalment, ho faran per treure'n profit. És així com funciona la política internacional.

A més a més, en el cas català, se suma el fet que Espanya, a hores d'ara és un estat pària, del qual se n'enfot tothom: des d'Alemanya a Uganda o Botswana. Des de Bolívia o Argentina, fins al Regne Unit, que no para de tocar-los els nassos amb el tema de Gibraltar. Vull dir amb això que la possible resposta dels espanyols a una actitud positiva per part d'un estat tercer al reconeixement de la Independència de Catalunya, fa avui molta menys por que fa uns anys, "Què collons han de dir aquests espanyols", segur que exclamaria el govern X, "si nosaltres els donem a menjar. Si ells mengen de la nostra mà!"

Però fins que no arribi aquest moment clau, què cal fer? Doncs naturalment, vendre el producte. I el producte és els benficis que la Independència de Catalunya aportarà a la comunitat internacional en general, però també a cadascú dels diferents estats en particular. Hem d'aconseguir que algun dels estats més propers -o més llunyans- vegi que li és més profitós la Independencià de Catalunya, que la seva dependència d'Espanya.

Quins estats en serien els candidats ideals? Es fa difícil de determinar-nos, però sí que en podem fer un breu repàs.

Itàlia. Paradoxalment, el bocamoll d'en Mariano Rajoy, ens pot haver fet un gran favor, quan va enviar l'SMS al seu ministre d'economia vantant-se de ser la quarta economia de la Unió Europea. Una hòstia en tota regla cap a Itàlia, òbviament. Els espanyols tenen els sants collons d'anar pel món pressumint de paquet, quan com a mínim un ou i una part molt grossa del tema, ens pertany a Catalunya.  Penso que a Itàlia li aniria de perles la independència de Catalunya, ja que Espanya deixaria de tocar el que no sona en temes comparatius, A més de tothom és conegut que la vocació catalana sempre ha estat cap a Itàlia.

Polònia, Un altre país que es beneficiaria de la independència de Catalunya, si més no, per raons estadístiques, seria Polònia. Actualment, competeix amb Espanya pel que fa a nombre d'habitants. Això és rellevant, perquè afecta clarament a la distribució del poder dins de la UE, com per exemple, al nombre d-eurodiputats.Amb una Catalunya independent, Polònia tindria molts més habitants que Espanya, i s'hauria acabat la competència.



França (?). Què m'he begut l'enteniment? Penso que no. Penso que França es pot beneficiar de la Independència de Catalunya, perquè refor\a el flanc sud. França sempre ha cobejat Catalumya, com ho vas demostrar Napoleó amb la seva annexió, o ja abans el propi rei Lluís XIII en exigir-ne ser el sobirà. Barcelona i Paris sempre han tingut uns lligams culturals i literaris intensos, particularment abans de l'espanyolització i madrilenyització de la vida catalana que s'està portant a terme des del 1939. Catalunya podria ser una aliada de França al Mediterrani, i fins i tot a dins de la UE, si s'aconseguís arribar a una entente cordiale, basada en el respecte mutu. Seria difícil, però no impossible. Aquí caldria que jugués un paper molt important els fills de la diàspora catalana del 39, que han arrelar al país de forma intesa.

Alemanya.Amb una forta presència a Catalunya (SEAT, SIEMENS, BAYER, etc) sempre serà un soci preferencial i referencial de Catalunya. Caldrà però que se li baixin els fums que sovint gasta. Tenir Alemanya de padrí, com el van tenir Eslovènia i Croàcia, també seria molt important, tot i que la nostra economia és molt més potent.

Naturalment, un dels objectius serien els Estats Units, però d'això ja ens en ocuparem en un proper post. Aquí és on hi ha la mare dels ous.

NOTA: Post penjat al DGS el 20.06.2012


1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Bones Josep, m'ha agradat molt aquest post. Tanmateix, des de la Xina em pregunto, què pot oferir una Catalunya independent al gegant asiàtic? El govern xinès té unes problemàtiques internes enormes i acceptar la nostra independència els podria ser molt incòmode. Potser en aquest cas, es tractaria més de la seva neutralitat que del seu suport explícit. De totes maneres això també implicaria "vendre'ls l'article". Com s'hauria de fer?

30 de juny de 2012 a les 7:39:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home