dijous, 28 de juny de 2012

L’INDEPENDENTISME I LA UNIÓ EUROPEA (1)



La crisi de l’eurozona està posant contra les cordes el model intergovernamental de la Unió Europea. Per contra, el model federal és el que està emergint cada cop més potent.


Entenem per model intergovernamental, lògicament, aquell on els diferents governs dels Estats membres tallen el bacallà en les decisions més fonamentals. És a dir, esdevenen els actors preeminents. 


Per contra, en el model federal, són les institucions d’àmbit comunitari les que guanyen protagonisme i fins i tot aconsegueixen doblegar la voluntat de governs dels Estats membres.


A ningú se li escapa que el model intergovernamental és més proper als ciutadans, atès que els governs de la UE, no deixen de ser l’expressió d’un resultat electoral, és a dir, de la voluntat popular. 


No passa el mateix en el model federal, atès que les institucions d’abast comunitari, normalment són molt desconegudes per a la gran majoria de ciutadans europeus, que les veuen com llunyanes i opaques. Posem el cas del Banc Central Europeu, que malgrat tenir una importància cabdal en el funcionament de la zona euro, i en el disseny de la política monetària de centenars de milions de ciutadans europeus, els seus mecanismes democràtics de control són més aviat escadussers. El mateix passa, cada cop més, amb altres institucions comunitàries.


En el model federal, naturalment, la lògica que predomina no és la de l’interès de cadascun dels Estats membres, sinó la del conjunt de la Unió.


A mesura que els estats han de recórrer a la UE per tal que els allunyi dels seus problemes financers, les institucions centrals d’aquesta van eixamplant el seu poder. D’aquesta manera, Brussel.les i Frankfurt, progressivament van convertint-se en el referent europeu de Washington i rodalies als Estats Units. I  els estats van perdent força.


Assistirem, doncs, a l’auge d’una mena d’eurocràcia que acabarà substituint els governants dels Estats? Pressuposarà això que a llarg o fins i tot a mig termini s’imposarà l’elecció popular d’un President Europeu i d’un Parlament Europeu digne d’aquest nom?


I sobretot, quin impacte tindrà aquesta evolució en les nacions que volem accedir a la Independència? En parlarem en una proper article.  


NOTA: Article penjat a LA VEU de REAGRUPAMENT, núm. 16 (juny 2012)

Etiquetes de comentaris: ,