dimarts, 13 de novembre de 2012

JA NO HI HA MARXA ENRERE

Una de les coses bones que hi ha en l'actual conjuntura política és que no hi ha marxa enrere. Moviment que sempre emprenya una mica sobretot quan estàs ... conduint. Has d'anar parant compte, no sigui que la vessis.

Amb la declaració d'intencions d'Artur Mas, de convocar una consulta pel dret a decidir, i amb l'acte de dissoldre el Parlament i convocar eleccions, podem dir que ha traspassat moltes línies vermelles per als espanyols. Els espanyols, és a dir, el govern d'Espanya, mai perdonarà els catalans i les catalanes la manifestació de l'11S. I mai no perdonarà a Artur Mas, que s'hagi posat al capdavant dels ciutadans i hagi traït la complicitat entre la classe política que s'ha anat teixint des de la transició. Efectivament, per a ella, Artur Mas és un traïdor, al qual no se li pot tenir cap mena de confiança.

No hi ha marxa enrere. La reacció histèrica i paranoica de la classe politicomediàtica de les darreres quatre setmanes, a Espanya, carregada d'odi i menyspreu, ens indica ben a les clares que els espanyols les estan passant molt malament, que no saben com fer-s'ho, que la Unió Europea els ha traït, per que els ha deixat amb el cul enlaire. Ells voldrien que abans de les eleccions, Brussel.les, per inciativa pròpia, s'arrenglerés amb el seu posicionament fonamentalista. El sol fet de no haver-ho fet, els produeix dolor, ràbia i una immensa set de venjança.

Per això, Catalunya només té una solució: tirar endavant i arribar fins al final. No ens podem plantejar cap altra hipòtesi o escenari. I hem d'anar a per totes. Tot el que sigui no sortir de la cleda espanyola, representa una destrucció assegurada de la nació catalana. L'hem fet tan grossa, que els espanyols no se'n saben avenir. I això els cou, els corromp, els exalta i els exaspera.

Només tenim un camí: cap endavant i a marxa forçades. Hem de cremar totes les etapes. Salvant les distàncies, i les diferències de context, hem de fer el mateix que va fer el poble alemany quan va tenir lloc la reunificació en el període 1989-90.

Com recordareu els que tinguin uns quants anys, no gaires, però, la reunificació o annexió de l'Alemanya de l'Est a l'Alemanya de l'Oest, es va fer seguint el principi jurídic de l'excepcionalisme pragmàtic, que parlant clar i català, vol dir que es van passar la legislació comunitària per l'arc del triomf i disset milions d'alemanys orientals es van incorporar a la CEE, atès que van esdevenir ciutadans de de la república federal d'alemanya. Entre aquests milions, precisament, una llavors pressumiblement jove ossie, de nom Angela Merkel. L'episodi va ser titllat d'ampliació sense accessió, atès que es va ampliar el nombre de ciutadans de la CEE sense que es produís una accessió de cap nou membre. Llavors el totpoderós President de la Comissió Europea, Jacques Delors, en un discurs el mes de gener del 1990, va referir-se a aquest episodi, qualificant-lo de cas especial.

Però què és el que realment va tenir d'especial aquest cas. Doncs segons un altre analista, i tradueixo literalment, que "la voluntat del poble alemany per pressionar envers la unificació hauria forçat la Comissió ha adaptar-se en successives ocasions als canvis que anaven tenint lloc". 

Penso que aquesta ha de ser la nostra estratègia. El poble català ha de pressionar per la independència, per entendre'ns a l'estil danès o finès. Un cop tinguem al nostre abast els instruments políticoinstitucionals adients, hem de començar a tirar milles i no parar. No parar fins arribar allà on ens hem proposat arribar, que seria l'estació de l'estat propi, que és allà on tots els que tenen estat baixen. També Dinamarca o Finlàndia. No ens podem permetre cap dubte, ni cap hesitació. Amb les idees clares i la voluntat forta, perquè el tornar enrere ens està prohibit.

Com deien els Oasis no hem de mirar enrere amb ira. Hem de mirar endavant amb esperança i promeses veritables i factibles. I aquestes són les d'un país lliure, socialment just, i econòmicament pròsper. Un país que serà en les nostres mans i no en les mans d'altri.

(NOTA: Post penjat al DGS, el 06.11.2012)

Etiquetes de comentaris: , , ,