dilluns, 29 de setembre del 2003

Aquesta es una reflexio que feia temps que volia fer. Es tracta d'una proposta de lliga catalana formada pels següents equips (per ordre alfabètic)

Alacant
Barcelona
Castelló
Elx
Ecspanyol (sic)
Girona
Gramenet
Hèrcules
Iecla
Lleida
Llevant (sic)
Mallorca
Nàstic
Novelda
Sabadell
Terrassa
València
Vila-real

Son els divuit equips millor classificats en el dia d'avui en els campionats de 1a, 2A i 2B. Algunes precisions al respecte. La primera és que opto per 18 equips, com en la majoria de lligues europees. La segona és que també poden figurar un equip d'Andorra i un de la Catalunya Nord, sempre i quan estiguin al nivell requerit. Tercera, aquesta lliga catalana és molt superior i molt més competititva que moltes altres lligues europees. Tots els equips que hi figuren, sense excepció, són superiors a molts equips de primera divisió de moltes de les lligues europees. Quarta, l'existencia d'aquesta lliga, condemna la lliga espanyola a deixar de ser la lliga de les estrelles... i passar a ser una lliga vulgar (oimés si els equips bascos creessin la seva propia competicio i els gallecs juguessin la lliga que, en justícia, els pertoca, que es la portuguesa). La cinquena és que aquesta lliga te un efecte multipolar molt beneficiós i permet una constant comunicació Nord-Sud, Sud-Nord, al llarg de la nostra Nació, amb unes consequencies per a la cohesió nacional altament positives. I sisena observació, i molt important: el Barça passa de ser més que un club a ser UN CLUB MÉS. Això te com a consequencia immediata que el Barça deixa de ser el placebo per la frustració de no comptar amb una selecció nacional amb cara i ulls. La Selecció es realment de tots i el Barça es un equip més. I punt. Per acabar, la normalització ha de comportar lògicament que Ecspanyol i Llevant canviïn les seves denominacions per altres de, diguem-ne, ecològicament més correctes. He dit.

dijous, 25 de setembre del 2003

To Google Manager:

As a catalan-speaking Google user, I want to complain against Google's new policy of redirecting Catalan Google Users to Google Spain (http://www.google.es). Without any warning, Catalan Google users have been redirected to Google Spain, and user's language preferences have been overriden, and changed to Spanish by the Spanish Google server. I am sorry to have to tell you that redirecting Catalan Google users to Google Spain is not a wise policy. Catalan is spoken in 4 European recognised countries: Andorra, France, Italy and Spain. Most Catalan Google users do not like to be redirected to Google Spain (http://www.google.es), even if our IP can be identified as located in Spain.

Please respect our will to have a free Catalan interface, independent of the French or Spanish Google.

Yours truly,

Josep Sort

Obro la radio i tinc la desagradable sorpresa d'escoltar durant tres o quatre minuts seguits, sense interrupcions (i això que és una tertúlia!) a la Sra. Dolors Nadal. Paciència. Com que veig que va per llarg, tanco la ràdio i obro la televisió. Sorpresa, al Bon Dia Catalunya, qui hegemonitza la paraula és la inefable Alícia Sánchez Camacho. Aquí ja no puc més. La Corpo i el PP, Amics per Sempre?

Josep Sort

dimecres, 24 de setembre del 2003

N`estic fart de tants ALEJANDROS, ALEJOS, JORGES I CARLOS.....

dissabte, 20 de setembre del 2003

ESMOLA QUE ESMOLA
FES DAGUES, DAGUER,
FES DAGUES QUE PASSIN
LES MALLES D'ACER

diumenge, 14 de setembre del 2003

Jo acuso a en Josep Piqué

De fomentar l'atac feixista i espanyolista a Castellar del Vallès. La relació causa-efecte és més que òbvia. Pel matí els peperos provoquen amb la seva sola presència a tots els Patriotes que es troben davant del monument de Rafael de Casanoves. De seguida, l'impresentable Piqué fa unes declaracions als mèdia que tenen un ressò enorme a tots els telenotícies del migdia i del vespre. Com sempre, el peperos es presenten com les "víctimes" del nacionalisme català. Un recurs que els dóna molts rèdits electorals i mediàtics. Però de fet, el que fa Piqué és donar una consigna clara a les seves forces de xoc per tal que actuïn sense cap mena d'impunitat allà on puguin. Així, un cop escalfat l'ambient, els suposats skins, que com tothom sap no són més que agents al servei de les forces d'ocupació a Catalunya, encarregats de fer la feina bruta, ataquen als participants en el concert de música. Piqué, tu ets el responsable d'això. No debades, es tria el lloc on, segons sembla, la Guàrdia Civil compta amb pocs agents. Per altra banda, diaris com LA VANGUARDIA trivialitza l'atac, titllant-lo de "gamberrada". Com sempre, aquest diari considera l'actuació dels grupuscles suposadament skins com fets propis de batalles entre tribus urbanes, intentant despolititzar-les.

Tot això em porta a fer la següent reflexió. Què hauria passat si, en comptes de ser un grup feixista espanyol qui hagués atacat un concert independentista, la situació fos l'inversa? És a dir, que un grup d'independentistes haguessin atacat qualsevol acte espanyolista? Us ho podeu imaginar? Què haurien tret en primera plana la major part dels diaris (i particularment LA VANGUARDIA, però també EL PERIODICO)? Jo ja ho veig: la lectura hagués estat la següent: grups independentistes violents (o radicals) rebenten o ataquen un acte d'afirmació espanyolista. No cal dir que la premsa espanyola (EL PAIS, EL MUNDO, LA RAZON, ABC) i les televisions corresponents s'haurien posat les botes.

Fixeu-vos que la lectura "política" hauria estat força diferent. En el cas d'un atac skin, els mèdia sempre tendeixen a referir-se al submón de les tribus urbanes i tot ho emmarquen dins d'un entorn poc clar, on no se sap ben bé qui són els violents i quines les víctimes. De fet, vénen a dir, la culpa està molt repartida. No debades, poques vegades acostuma a detenir-se els participants en els atacs skins, i quan són detinguts, els jutges els deixen en llibertat.

Ara bé, en el cas invers, em jugo un pèsol que l'anàlisi és el següent: uns culpables (els independentistes) ataquen unes víctimes (els espanyolistes). Els blocs són clars, no hi ha espai per al dubte. Segurament, això s'acompanya amb referències al terrorisme de baixa intensitat, la kale borroka, etc. I la criminalització obre la porta a la repressió, que sempre implica que aquells que són detinguts hauran de tastar la presó i fortes acusacions fiscals.

En definitiva, doncs, jo acuso en Josep Piqué de l'atac feixista espanyol a Castellar. I encara afegeixo, que ens trobem en, de moment, la primera acció d'una escalada de violència que tindrà lloc d'aquí fins, com a mínim, el 12 d'octubre, la festa més criminal que encara avui les autoritats (?) catalanes toleren. Una violència que fins i tot pot estirar-se fins a la celebració de les eleccions del 16 de novembre. La pregunta és òbvia: a qui beneficia un ambient tens d'enfrontament violent en les properes setmanes? Sense cap mena de dubte al PP, que ha de competir pel vot espanyolista amb els sociates. Sobre aquests últims, cal tenir present les paraules del Comissari Montilla, que en certa mesura també qüestionaven els actes de l'11 de setembre....

En definitiva, doncs, s´ha demostrat l'existència d'un doble raser. L'atac feixista, ha rebut una certa atenció mediàtica, òbviament, però descontextualitzant-lo de les paraules de Piqué i sempre rebaixant-lo al submón de les tribus urbanes. Per contra, si s'hagués donat al revès, els diaris, les tertúlies i les televisions de la Brunete Mediàtica, i també les altres, s´haguessin esquinçat les vestidures i atacat ferotgement l'independentisme i, en general, el nacionalisme català. Cal ser-ne conscients, i actuar en conseqüència. Aquí hi ha un responsable, que es diu PIQUÉ i que, sense cap mena de dubte, no serà la darrera operació bruta que portarà a terme. N´haurà de pagar les conseqüències. He dit.



divendres, 5 de setembre del 2003

Us informo de les properes activitats que portaré a terme al voltant de l'ONZE DE SETEMBRE.

DIMARTS, 9 de setembre, a les 20.00 hores, presentació del llibre CANADÀ DIVISIBLE, en un acte organitzat per la JNC de Sant Cugat. Per a més informació, entreu a la web: jnc-stcugat.8m.net

DIJOUS, 11 de setembre, durant tot el dia, ens trobareu a l'stand de l'ASSOCIACIÓ CATALUNYA-QUEBEC, que es situarà a l'Arc del Triomf. Us hi espero!