dilluns, 11 d’abril del 2005

ARTICLE MOLT INTERESSANT I ALTRES REFLEXIONS

L'Hèctor Lòpez Bofill publica un article molt interessant a les pàgines de Diàleg de l'AVUI. Em sembla que dóna una clara perspectiva històrica de l'evolució de les ideologies en els darrers 25 anys, que va molt més enllà de les visions conjunturalistes i de curta volada, típica dels periodistes monàrquics a l'estil d'en Jordi Barbeta de La Vanguardia, o d'en Lòpez Burniol al Periodico. El gir sobiranista del "catalanisme" és espectacular. I cada cop ho serà més.

Cal tenir en compte que el "catalanisme", expressió que no m'agrada gens, perquè la connoto de "roquista", històricament ha derivat sempre cap a posicions sobiranistes per pura lògica, i per necessitat de supervivència. L'únic que l'ha aturat, de moment, és l'ús de la força militar exercida des dels estats ecs-panyol i francès, i més darrerament, l'anestèsia del tardopujolisme que enganyava dient que tot anava bé, quan no hi anava.

Dit d'una altra manera, el desenvolupament normal de tot moviment catalanista porta necessàriament a la Independència, o si es vol, a la formació d'un Estat al mateix nivell que la resta d'Estats europeus membres de la UE. En cas contrari, no només la llengua i la cultura catalanes es veuran amenaçades d'extinció, sino que el benestar dels catalans i les catalanes serà en perill i ens convertirem en una colònia d'oci i d'entreteniment dels madrilenys i dels ciutadans de la UE, amb una economia basada en oficis com la restauració (des de grans xefs a milions de cambrers), la prostitució (al servei dels Construmat de torn), i la construcció compulsiva d'habitatges que degradarant encara més el nostre territori.

La independència és una necessitat objectiva. Només cal que sigui percebuda com una necessitat subjectiva per cada cop més catalans que vulguin mantenir un cert nivell de benestar material i de justícia social.