UN PRESIDENT, MUT, CEC I SORD... O DOS?

Les negociacions amb els ecspanyols van, com no podia ser d'una altra manera, de mal borràs. Ni tan sols el nyap aprovat al Parlament del Parc, poden empassar-se a Madrit. I mira que és ben moderat: no obligació en l'etiquetatge, ni dret a la convocatòria de referèndum, cap referència -o molt escassa a la unitat nacional... I a sobre la impresentable de Manuela De Madre, va i diu que és una proposta de màxims. Serà caragirada: de màxims de què si vosaltres amb la inestimable col.laboració del Consell Consultiu i l'eficient suport dels palanganeros, ja el vau capar en el seu moment, tros de quòniam! Ara només falta una altra capada per part del govern ecspanyol, una segona per part de la comissió Constitucional del Congrès, i una darrera i definitiva per part del Tribunal Constitucional. I llavors haurem fet un pas ... enrere, com els crancs.

Davant d'aquest panorama, hi ha un zombie que és a l'hora, mut, cec i sord. I que es diu Pasqual Maragall, el president de la CAC (Comunidad Autónoma de Catalunya), que no del CAC. És un individu derrotat i que no està fent res pel seu país. Només es mou per satisfer les seves paranoies personals i polítiques sobre un país que no entén i que, en darrer terme, li destorba.

Així, doncs, sense la autoritat del president de la CAC, és obvi que totes les mirades s'haurien de dirigir a la segona figura institucional, és a dir al President del Parlament de Catalunya, el MH Ernest Benach. Penso que, si entrem en la lògica de la negociació amb els ecspanyols, ha arribat el moment que el Number Two de la CAC, digui, parli, faci alguna cosa, per evitar el naufragi i, ara sí, que el Titànic s'enfonsi. I sobretot per defensar la dignitat d'una institució gloriosa, però que darrerament ha rebut més calbotades que el tonto més tonto de la classe. Efectivament, els sociates i els palanganeros -a més a més dels peperos, òbviament- no han parat de passar-se les decisions del Parlament del Parc per l'arc del triomf. Per evitar-ho, el President del Parlament hauria de marcar línia. Per exemple, deixar ben clar que el text a negociar és l'aprovat per la cambra que ell presideix, no el material pornogràfic xungo i cutre que els jacobins del PSOE i del govern s'inventen cada dos per tres i després pretenen aprovar-lo en un dia o dos.

És hora de saber si els autonomistes, tenen un president cec, mut o sord. O si en tenen dos.