divendres, 12 de maig del 2006

S'HA ACABAT LA COMÈDIA,
PER UNA ELECCIÓ REFERENDÀRIA

Els ecspanyols, amb mà de ferro, han executat l'experiment aquest de l'anomenat "govern catalanista i d'esquerres", que alguns en la seva candidesa es pensaven que aniria fins a una estació anomenada "federalisme" o "ecspanya plural". Com sempre els ecspanyols actuen, quan poden i els deixen, de forma brutal. No hi ha cap novetat. A aquestes alçades de la història, quan ja s'acosta el 300 aniversari de la nostra opressió política, ja n'hauríem de saber una mica.

No és el moment ni de lamentar-se, ni de llepar-se les ferides. És el moment de fer un pas endavant. És el moment de passar de l'autonomia a la sobirania, a la independència. Aquesta és la meva proposta.

El president-zombie ha anunciat la convocatòria d'eleccions per a la tardor. És el moment que l'onada sobiranista s'expressi electoralment i situï el debat polític a Catalunya no en l'àmbit de l'autonomisme, sinó en l'àmbit de la creació d'un nou estat europeu. Per fer-ho, proposo a qui em vulgui escoltar que les formacions independentistes que es presentin a les eleccions properes (i molt especialment, per raons òbvies, a Esquerra) que el seu missatge sigui clar i contundent:

"el nostre partit (ERC o quin sigui), declara solemnement que si guanya les eleccions i/o forma una majoria parlamentària suficient, presentarà al Ple del Parlament, una Declaració de Sobirania o d'Independència, per tal de sotmetre-la a la seva aprovació. Si el Parlament de Catalunya l'aprova, el nou govern iniciarà les gestions adients per tal d'obtenir de la comunitat internacional el reconeixement d'aquesta sobirania (incloent-hi la sol.licitud d'ingrés a les principals organitzacions internacionals: l'ONU, la UE, el Consell d'Europa, etc." Igualment, dues altres mesures es proposaran a continuació:

1. La formació d'una Alta delegació que tindrà per objectiu negociar amb el govern del Regne d'Espanya els termes del repartiment dels actius i del deute, i qüestions connexes.

2. La constitució d'un comitè d'experts i d'una comissió parlamentària que s'encarregaran de redactar un esborrany de Constitució de la República de Catalunya.

Sincerament, penso que qualsevol altra proposta que no pressuposi un trencament de la lògica autonomista, en benefici de la lògica sobiranista-independentista, està condemnada al fracàs.

M'agradaria rebre opinions al respecte...

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Crec que a més seria molt convenient que és formes de cara a les proximes eleccions una gran coal·lició de tota l'esquerra independentista (encara que tots sabem que es molt dificil portar-l'ha a terme) així amb tots aquests vots que no arriben a tindre representació parlamentaria, potser esquerra podria sobrepassar els 30 escons als parlament. Això donaria un cop d'efecte brutal.

12 de maig del 2006, a les 11:08:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Jo estic a favor de la Catalunya Independent, però siguem realistes, només passajeu pels carrers dels nuclis urbans i pregunteu-se si realment la gent que veieu te aquest sentiment de país.
Per altre banda, el primer que hauria de fer un partit quan arriba al govern, és demostrar que hi pot estar, que gestiona bé i pot tenir la confiança dels votants.
Jo crec que perdrem tot el que s'havia guanyat a les pròximes eleccions, espero equivocar-me.
David.

12 de maig del 2006, a les 12:43:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Totalment d'acord amb "l'"Anonymous" anterior:

1. ERC no ha donat precisament mostres d'estar en condicions de governar res mes que un poble del Pirineu.
2. ERC no ha donat mostres de caracter. Nomes trepitjar despatx oficial li ha faltat temps per vendre el que calgues nomes per continuar-hi 15 dies mes.
3. L'unic motiu del canvi d'ERC ha estat l'atac de banyes en deixar de ser el preferit dels espanyols del PSOE, i al final la por de perdre vots. Tambe cal recordar que la unica manera d'evitat una posicio ambigua, el blanc, va ser la pressio de les bases.
4. Aixo del referendum es una bobada, amb perdo. A Catalunya som minoria. Nomes podem demanar un referendum quan siguem majoria clara a una part del territori. La resta es fer volar coloms.
En resum: que ERC renovi la plantilla de liders perque els d'ara estarien millor al PSOE, i que els catalans ens ho montem per ser majoria on sigui. Mentre estiguem barrejats amb els espanyols no podem guayar mai un referendum.

13 de maig del 2006, a les 17:58:00 CEST  
Blogger JOSEP said...

Companys,

Si us fixeu bé, en el post parlo d'elecció referendària, no de referèndum. La raó és ben simple: en la legislació actual, el referèndum només el pot autoritzar MAdrit, i és ben evident, que mai autoritzarien un referèndum d'autodeterminació. Però en canvi, la competència de convocar eleccions, sí que depèn del President de la CAC, per la qual cosa no es trenca la legislació vigent. El que plantejo és que els independentistes transformem unes eleccions en un referèndum i quan haguem muntat el pollastre (és a dir, si obtenim suports majoritaris o suficients) traslladem el debat a Europa i al Món, a través de la Declaració de Sobirania i de la demanda de reconeixement internacional. Jo sí que tinc confiança en el meu poble, i per contra no tinc CAP CONFIANÇA en la crosta sociovergent, m'ho han demostrat al llarg de més de 25 anys. Fora, foc nou.

14 de maig del 2006, a les 19:08:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Hola Josep,
Trobo que en tot el que dius manca una cosa, els ecspanyols, no crec que els ecspanyols es quedessin com si fossin convidats de pedra mentre nosaltres feiem tot el que dius, ja has fet alguna anàlisi amb aquesta variable? Pel que fa a la recerca de possibles aliats, és a dir, els contactes internacionals, valdria més tenir-los fets de bell antuvi, la cosa no sol acabar gaire bé si vas a l'advocat quan tens la citació del jutjat, o a l'assesor fiscal quan reps el requeriment d'hisenda.

14 de maig del 2006, a les 21:03:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Una pregunta. Com és pot parlar de crosta sociovergent, si on governen els socialistes (Barcelona, fins fa quatre dies a la Generalitat, etc) governen amb esquerra i en gairebé cap lloc important governen CiU i PSC o bé CiU i ERC? En particular, el paper d'ERC a la ciutat de Barcelona és ben galdós.

I tres dies d'haver-los fotut la patada al cul, ja parlen de reeditar el dic "Govern Catalanista i d'Esquerres" que ben poc en té d'ambdós.

Em fa l'efecte que aquí ens han aixecat la camisa.

Salut i república

Anton

15 de maig del 2006, a les 22:06:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home