L'ATENEO I L'ACADÉMIE

Dedicat a la memòria de Manuel de Pedrolo, i a la seva filla Adelais, que vaig conèixer dissabte a Tàrrega i Cervera

Els nostres enemics, els ecspanyols, no pensen renunciar al seu derecho de conquista. Per la seva banda, els nostres enemics, els francesos, no tenen cap intenció de disminuir l'asfíxia a la llengua catalana, malgrat que el perill que representa per a la República jacobina és insignificant.

Aquestes dues constatacions es deriven dels esdeveniments recents, prou reproduïts als mitjans de comunicació de masses.

(Foto: Fris al Castell de l'Aranyó, on va néixer Manuel de Pedrolo)

La setmana passada, uns quants brètols es van reunir a l'Ateneo de Madrid i van parir un enèssim manifest que alerta sobre la situació de la llengua ecspanyola a Catalunya. Sense cap mena de dubte, és una iniciativa planificada que deu comptar amb el suport polític del PP i del PSOE i com a braç executor, els del partidet de la Rosa Díez. Caldrà seguir de molt d'aprop aquesta formació, perquè estic segur que serà instrumental per assolir consensos entre les altres dues formacions esmentades per tal d'esborrar del mapa els partits d'àmbit no estatal (no ecspanyol, s'entén).

Feta aquesta advertència, però, he de dir que sempre havia somniat en el fet que la morralla anti-catalana o gusana, formés un comitè de solidaritat a Madrid, que es dediqués a dir pestes de la situació política a Catalunya. Seria el senyal que s'anava en la bona direcció. I de fet, ja és ben bé això. Encara que la seva intolerància és tan gran que no deixen passar ni la més mínima.

L'ecspanyolisme rampant s'està reorganitzant i pretén entrar a sac. Les condemnes per la crema de fotos borbòniques, l'empresonament d'en Franky, el judici per ultratge a la Nazion ecspanyola (sic), són símptomes inequívocs que es congria una tempesta.

Penso que l'episodi kosovar, encara que no se'n parli darrerament, els ha fet obrir els ulls. Saben que el recurs a la força és de difícil justificació i per això, la darrera trinxera, per evitar el dret a l'autodeterminació -el dret a decidir- és precisament la justicia. Sota la pantomima de l'estat de dret, s'amaga el dret de l'estat a fer tot el possible per impedir la llibertat i la independència de Catalunya. La justícia ecspanyola a Catalunya, és una justícia totalment colonial i aliena a la societat catalana. Començant, per la pràctica inexistència en el seu funcionament, de la llengua catalana.

L'ofensiva ecspanyolista que s'acosta, tindrà la virtut de clarificar que els ecspanyols no tenen cap mena d'intenció d'acceptar la diversitat nacional, més enllà de quatre concessions folklòriques que en cap cas qüestionin la superior jerarquia de la llengua i la cultura ecspanyola respecte la catalana i les altres. Aquesta jerarquització és precisament el rovell de l'ou de la ideologia ecspanyolista. Tot brota d'aquí. I naturalment, és el que caracteritza l'ecspanyolisme com una ideologia feixista i contrària als principis de la diversitat i de la interculturalitat.

En aquest sentit, haurà arribat el moment que molts catalans prenguin una decisió al respecte. O submissió al projecte nacional ecspanyol, amb Madrid com a gran metròpoli i tota la resta províncias, i l'ecspanyol com a llengua vehicular arreu. O l'opció de la Independència, per tal de poder tenir una veu pròpia en el concert europeu i mundial.

Per aconseguir aquesta independència, però, és del tot necessari que l'independentisme català sigui conegut arreu del món. I fins que una manifestació independentista no aparegui com a pimera notícia de la CNN (americana, no en ecspanyol), no hi haurà res a fer.

Cal donar un pas endavant. O el donem nosaltres, o ens faran fer un pas enrere. Els nostres enemics, naturalment.