DINAR VINT ANYS DESPRÉS

Divendres vaig dinar amb en Jordi. Feia com uns vint anys que no ho féiem. Ens vam conèixer a la Facultat de Dret, però cap dels dos vam acabar sent advocat. En Jordi, llicenciat en Geografia, però de fet, el que tenia claríssim era que volia treure's una plaça a l'administració, i per això calia tenir un paper que digués Llicenciatura en tal... i ho va aconseguir. Les dues coses: el paper i la plaça. No volia tornar a la fàbrica tèxtil on va començar a treballar als 15 anys.

Va ser tan gran la seva determinació que fins i tot va sacrificar una relació que tenia amb una jove actriu que ja llavors començava a sortir a la televisió, i que avui en dia podríem dir que forma part de l'star-system català. Dels culebrots de TV3, vaja. Llavors pensava que lligar-se una tia que surt per la tele tenia el seu mèrit, i per això en certa mesura l'admirava, al Jordi. Naturalment ara penso que aquella idea era idiota. Els qui surten per la televisió són tan de carn i ossos com nosaltres. I de fet, segurament, són més idiotes que la mitjana de la gent normal.

I també m'agradava, en Jordi, pel fet que parlava esperanto i donava la volta a Europa amb un cotxe atrotinat utilitzant només aquesta llengua. De fet era l'únic tio normal que vaig conèixer a la Facultat de Dret. La majoria de la resta eren uns autèntics zombies. (Recordeu-me que quan aconseguim la independència, la primera cosa que hem de fer, a més de canviar el nom a TV3, i il.legalitzar el PP i el PSOE, és el de tancar les Facultats de Dret actuals, perquè estan inspirades en el model ecspanyol, i són totalment prescindibles).

Vam dinar en un restaurant del centre de Barcelona, i ens vam explicar les nostres trajectòries en aquests anys -de fet algun cop, molt puntualment sí que ens havíem vist. La feina, la família i naturalment el país i la llengua. Paradoxalment, o no, tots dos hem acabat dedicant-nos a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, des de diferents vessants, però. Ell, diuen, és un dels màxims especialistes en la seva matèria, però pateix perquè l'anglès no el porta gaire bé. No li entra, afirma resignat.

Tot i així, va ser Facebook qui va permetre que tornéssim a trobar-nos. També té un bloc i una compte a Flickr. Qui diu que Facebook no té cap mena d'utilitat?