dimecres, 16 de juny de 2010

CREUAR EL RUBICÓ (i la covardia de Mas i l'efecte sandrusko)

Grans i belles paraules les escrites per en Víctor Alexandre. No puc més que reproduir-les, perquè s'ho mereixen:

"Laporta ha aprofitat aquest meravellós regal que li ha fet la vida, la presidència del Barça, per explicar amb naturalitat Catalunya al món i defensar els seus drets nacionals. I això no és fer política, això, com ell mateix ha dit, és fer país. Justament allò que als amants de l'actual statu quo els produeix tanta urticària"

Efectivament, Víctor, tens tota la raó. Justa la fusta. Jo no he sentit cap paraula d'en Laporta que el posicionés políticament o ideològicament. S'ha limitat a fer Pàtria, i a exhibir una Dignitat, que mai cap altre President barcelonista havia gosat.

I és precisament això, el patriotisme desacomplexat el que ha posat dels nervis l'ecspanyolada i els franquistes sociològics que continuen disfressant-se de catalanistes!

És possible, vaja segur, que com diu en Víctor, enyorarem en Laporta al Barça. Al Barça sí, per descomptat, però no a Catalunya, perquè ha arribat el moment de fer el Pas Endavant, el Pas Definitiu, el moment de creuar el Rubicó i anar directament cara a barraca, és a dir, el moment precís per anunciar el que alguns ja fa mesos que esperem...

Oimés si tenim present l'enèssima mostra de covardia, de pusil.lanimitat que acaba d'exhibir el senyor Artur Mas. Mas, el covard. Mas, el pusil.lànime. Diu que no estem prou madurs? I què cony sabrà ell de maduresa, si va de boy per la vida, amb el seu ridícul capteniment més fals que un duro sevillano.

Realment, res d'enyorances. Aquí cal deixar les coses ben clares. O Independència o l'ensorrament definitiu (és a dir Ecspanya). No hi ha marge per a zones grises o mandangues. Per anar fent la viu-viu i qui dia passa, any empeny. I pel correlatiu: "ara suco jo, ara suques tu", ara per davant, ara per darrere. Perquè l'autonomia no deixa de ser més que una forma de colonialisme, i el colonialisme, per definició es fonamenta en la corrupció de les elits colonials per part dels seus amos, a canvi de mantenir el galliner apaivagat. Això és més vell que l'anar a peu.

Fora la covardia d'en Mas. No perdre ni un segon en l'operació salvavides que els calabresos han llançat a veure si poden parasitar quatre anys més -inútilment, és clar.

És l'hora de creuar el Rubicó. Sense dubtes, i sense contemplacions. A sac pac. (I de passada, començar a redreçar el Barça, que ja vam veure ahir, de què va l'efecte sandrusko, perdre de la manera més imbècil tota una lliga de bàsket, on abans s'havia arrassat!)


Etiquetes de comentaris: , ,

4 Comments:

Blogger El Porc Senglar said...

Impressionant el discurs poruc del Mas. Encara no som prou madurs per a independitzar-nos... ho eren els kosovars, els eslovens o els croates? Nosaltres hem tingut 30 anys d'entrenament al gimnàs autonòmic i 1000 anys d'història!! va home, va!!

16 de juny de 2010 a les 20:16:00 CEST  
Anonymous Andreu said...

Diuemnge passat eleccions Barça.

Candidatura del canvi. Sandro Rosell, catalanista, independent,preparat, competentt, blaugrana de sempre, dialogant directe amb sòcis i sòcies. Soci 12.556. 61,4% vots. 61%
EL mes votat en la historia blaugrana i molt més, també en percentatge, que la victòria del ticket guanyador el 2003, Laporta/Sandro.

Les dues candidatures continuistes han quedat en 3er. i 4rt. lloc, sense arribar al 15% dels vots.
Aclaparadora derrota democràtica.

17 directius han anat marxant, en 7 anys, de les Juntes de l'anterior President, Jan Laporta, bon president, i president del millor Barça esportiu de la historia.

Però el continuisme s'ha enfonsat molt i molt i molt, quan han arribat eleccions democràtiques. (les dues candidatures continuistes no han arribat al 25%, plegades).

Coses que pasen. I que és la realitat democràtica del que pensen i volen els socis i sòcies del Barça.

Fets.

Cordialment,
Andreu

18 de juny de 2010 a les 3:27:00 CEST  
Blogger Josep said...

Benvolgut Andreu,

Fets, dius. Fets. Heus ací uns quants fets:

Fet u: En Sandrusko és el candidat del molt "demòcrata" Josep Lluís Núnez. Això és candidatura del canvi? Això és candidatura del neo-franquisme, més aviat.

Fet dos: En Sandrusko és la sociovergència en el món del Barça. És el Duran i Lleida del futbol. També el Duran i Lleida és el candidat més votat i preferit, perquè els sectors corruptes d'aquesta societat saben que poden comptar amb ell. Tant el Sandrusko com el Duran i Lleida saben que poden comptar amb els tontos útils que els faran d'infanteria de xoc, i després deixaran que els anihilin sense cap mena de recança.

Fet tres: En Sandrusko és un candidat amb plom a les ales. Està encausat judicialment. Això el fa vulnerable i sensible a les pressions. Un regal als ulls de La Vanguardia i de tots els grups de pressió. Per alguna cosa servien les auditories de seguretat, per evitar precisament l'existència de punts febles. Doncs bé, en Sandrusko és un punt feble amb potes. Això el converteix en el candidat ideal de les màfies.

Fet quatre: Hitler també va tenir una victòria "democràtica". Està bé tenir-la, és clar. Però el que importa és com es gestiona un cop en el poder. De manera que cal esperar abans de beatificar a l'individu aquest i a la seva colla de yuppies.

Fet cinc: És innegable que Joan Laporta és el millor President del Barça de la Història. El negacionisme és ridícul. Els èxits no han estat només amb Guardiola. Aquesta és la clau de tot. I no cal afegir res més. No hi ha més cera que la que crema.

Fet sis: Les eleccions han mobilitzat l'anti-laportisme, i no han mobilitzat el laportisme, per la senzilla raó que les còpies, i més si són de mala qualitat, no atrauen la gent. Laporta no ha estat mai derrotat. Continua invicte.

Fet set: Laporta ara ja està madur per fer el pas endavant cap a governar Catalunya. Enfront els candidats "verds" i els "podrits", Laporta ara podrà atacar directament l'establishment mediàtic i empresarial que l'ha volgut destruir... i als seus tontos útils. Cal fer que la merda surti a la superfície.

Fet vuit: Després dels set anys de Laporta, el Barça és el club més important del món i la força de xoc de la catalanitat. Deu mil vegades més que tota la Generalitat i que qualsevol altra institució. Laporta s'hi ha deixat la pell, i no ha fet mai política, com l'acusen, sinó més aviat Pàtria. Els qui odien Laporta, l'odien pel seu patriotisme català desacomplexat. I ho fan bé perquè són ecspanyols, bé perquè estan acomplexats i tenen una mentalitat d'esclau.

Fets, benvolgut Andreu, fets.

18 de juny de 2010 a les 7:54:00 CEST  
Blogger General said...

Fet 10: Perquè censures?
Fet 11: Perquè no n'encertes mai ni una?
Fet 12: Perquè els que no pensen com tu (que ells com a mínim pensen i tu no) els dius de seguida feixistes
Fet 13: Perquè parles dels sectors venuts si tu cobres i vius de treballar en una universitat pagada i finançada per aquests mateixos als que critiques amb la boqueta de pinyó ben petita?
Fet 14: Perquè algú pot arribar a estar tant malalt com tu i la societat no donar-li cap remei?
Fets, carnussot, fets i no brams d'ase.

18 de juny de 2010 a les 23:45:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home