diumenge, 20 de febrer del 2011

APADRINEU UN DIPUTAT CONVERGENT...

Em sembla que és una iniciativa del Facebook. Me la va fer saber la Núria, un dels més de 2.3oo amics que ja tinc a l'esmentada xarxa social (and counting).
Es tracta d'apadrinar un diputat o diputada de Convergència, per tal que, quan arribi el dia, voti a favor de la moció sobre la Independència que s'ha presentat al Parlament.

Per aconseguir-ho, aquest cap de setmana he estat rumiant. Es tractaria d'amanyagar-lo, de dir-li coses boniques, que inflés el seu ego. Que es cregués el centre del món mundial. Que interioritzés que el seu vot és imprescindible, i que té a les seves mans el destí de la nació.

Naturalment, per aconseguir-ho, caldria desconnectar-lo mentalment de tot l'espai comunicacional ecspanyol, que és el veritable cavall de Troia que tenim els catalans. Començant pel futbol, i l'esport en general.



Fins i tot he traçat un cert paral.lelisme amb els processos de desintoxicació dels drogaaddictes. Així el pacient, és a dir, el diputat o diputada, patiria sense cap mena de dubte, una sindrome d'abstinència, o de mono, durant el qual desvariejaria i demanaria a crits la presència d'un col.lega pepero o d'un de sociata, amb els quals, sempre es pot arribar a fer bons negocis. En el moment més crític del procés, no tinc cap dubte que exigiria que li lliuréssim un exemplar de La Vanguardia, i llegir articles d'en Barbeta o de l'inefable Juliana, que naturalment li produïria un efecte narcotitzant i apaivagador. De retorn a la casa del pare. De seguretat i bons aliments. Naturalment jo m'hi negaria absolutament. "Avui", li diria, "no toca".

Un cop superat el mono, el procés ja faria baixada. Llavors li explicaria els beneficis de la Independència... per a ell o ella, naturalment. Penso que això ho entendria ràpidament. De fet, suposo que no li descobriria res de nou, però el treball seria sobretot psicològic. Caldria que interioritzés que la Independència és més negoci que la dependència: que caldrien ambaixadors, generals, etc. Que hi hauria oportunitats de negoci que ara, sotmesos a Ecspanya són impensables...

Fins i tot, als més lletraferits, o als científics, els faria veure que amb la Independència, el Premi Nobel seria molt més proper, i no un quimera, com ho és amb la dependència. (Penso que aquest seria un argument força contundent).

Optimista de mena com sóc, penso que me'n sortiria, i finalment el diputat o diputada que apadrinés acabaria votant per la Independència. N'estic convençut, vaja.

Ara només quedaria triar-lo, o més aviat triar-la, perquè n'hi ha una que seu a l'extrem de la Mesa del Parlament, que em fa morbo...

O és que penseu que escolliria en Felip Puig?

Etiquetes de comentaris: , , ,

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Jo em demano el Trias

21 de febrer del 2011, a les 0:16:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Optimista de mena? Serà perquè encara no havies vist això:

http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/373474-les-17-majors-empreses-de-lestat-es-constitueixen-en-lobby.html

21 de febrer del 2011, a les 23:10:00 CET  
Blogger bacus said...

sort, sobre els 'herois' i el que ens volen vendre gat per llebre només has de mirar els noms dels carrers, hi ha algun esportista o periodista?

cap, doncs així de bé ens va la cosa, ells s'ho fan, ells s'ho masteguen i ells ens ho venen.

el dia que existeixi carrer 'barbeta' potser li daré alguna importància als seus articles de pagament, of course, perquè la informació és lliure i bla bla bla sempre que passis per caixa.

alguna diputada vol que l'apadrini?

22 de febrer del 2011, a les 18:10:00 CET  
Blogger Jordi Benplantat said...

M'agradaria comparesis l'enquesta de http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/374787-els-catalans-volen-llibertat-individual-i-ordre-al-carrer.html amb la posició de CiU.
Potser mes que apradinar els hauràs de felicitar.

24 de febrer del 2011, a les 7:37:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home