"EL TURISME COM A METÀFORA" AL BGS

Una de les lleis de ferro de la dominació colonial -i l'autonomia no deixa de ser una variant més o menys civilitzada del colonialisme- és convertir la colònia o territori subaltern en dependent de la metròpoli. Des d'una perspectiva econòmica això es pot aconseguir d'una manera relativament senzilla abocant el territori que es vol subordinar a una monoactivitat econòmica. D'aquesta manera, el territori -i doncs, les persones que l'habiten- a força de superespecialitzar-se en una activitat econòmica, esdevenen dependents en la resta d'àmbits en què s'estructura la divisió del treball. Per posar un exemple entenedor: si només produeixes blat, necessitaràs anar a comprar vi o oli fora. La monoactivitat econòmica és, a ningú se li escapa, un risc, atès que és com posar tots els ous en una mateixa panera. El seny més elemental aconsella diversificar les activitats econòmiques d'una manera racional per evitar que una sobtada crisi en un sector econòmic col.lapsi el sistema econòmic i tot el que d'ell penja, és a dir, el conjunt de la societat.

Però en una relació colonial, és evident que a la metròpoli li interessa mantenir la dependència de la colònia. D'ella en treu profit. Per això, més que evitar, en fomentarà la monoactivitat econòmica. La seva compulsió espoliadora sovint no li deixa entreveure que actuant d'aquesta manera, està condemnant el territori a un empobriment creixent i en conseqüència dificulta la consolidació d'un mercat de consumidors per als seus productes elaborats. La metròpoli només viu en el present, recorda les victòries del passat -les que li permeteren subjugar la colònia- i li importa una rave el futur. Com deia aquell, d'aquí a cent anys, tots morts.

Catalunya, en tant que territori mancat de poder polític autocentrat, és a dir, en tant que nació sense Estat, o el que és encara pitjor amb un o fins i tot dos estats en contra, va en camí de convertir-se en un exemple palmari d'aquest progressiu camí cap a la pobresa i la dependència. Durant els anys del franquisme, el turisme de sol i platja va arrassar el litoral català, tant a la península com a les Illes. L'impacte econòmic, però també social, cultural i mediambiental va ser, i encara és enorme. I política, és clar. Avui en dia, el turisme és una monoactivitat en molts municipis del país. I en el seu conjunt representa entre el 20 i el 25% del seu producte interior brut.

Semblava que l'establiment del règim autonòmic, podria suposar una rectificació en les tendències cap a la monoactivitat econòmica. Però la veritat és que amb el pas dels anys, i sobretot amb l'adveniment de la crisis econòmica global, el turisme continua tenint un pes cabdal i sembla condemnar el país a una dependència creixent.

Algú pot considerar, tanmateix, que el turisme és una activitat amb un alt valor afegit. I certament, hi ha casos que així és. Però esdeveniments recents ens apunten cap a una altra direcció. Vegem-los.

El turisme de borratxera, sexual, adolescent, ni-ni, continua ben viu en llocs com la Costa Brava (Lloret) o la Costa Daurada (Salou). A Benidorm, a Eivissa o a Mallorca. Cada any milers de killos europeus, per no dir milions baixen a aquestes localitzacions a emborratxar-se i a fer el dropo, i quan ja n'estan fins al capdamunt o bé s'esbatussen i quan arriba la policia comença la gresca. Com acaba de passar el darrer cap de setmana.

És una situació que ens col.loca, clarament en la clavaguera de la Unió Europea. Però ja se sap, que mentre la cosa generi diners, doncs continuarem ballant.

Darrerament, però, m'ha preocupat una altra tendència que sembla apuntar-se cada cop més. La globalització està generant l'aparició de les anomenades potències o països emergents, els conegut com a BRIC, o en català, BRIX, atès que fa referència a les Brasil, Rússia, Índia i la Xina. Tots quatre estan generant una riquesa de la qual se n'aprofita una élite local que cada cop més s'enriqueix i, això la porta a invertir sobretot en els països més desenvolupats, sobretot ara que aquests travessen una crisi financera de dimensions encara a hores d'ara desconegudes. Com també passa a Occident, naturalment, alguns d'aquests nous rics, han aconseguit acumular les seves fortunes en activitats més aviat de dubtosa legalitat, per dir-ho suaument. Particularment, això és prou conegut en els casos de Rússia i de la Xina, estats que a més a més, no es caracteritzen per una excessiva llibertat polític, o civil dels seus respectius sistemes polítics.

En aquest sentit, no deixa de ser preocupant, diverses notícies que en les darreres setmanes han aparegut a la premsa, en el sentit que els russos i els xinesos són els que cada cop gasten més a casa nostra. I particularment, en el cas dels russos, consumeixen de forma compulsiva. Posem-ne uns exemples.

Primer, en termes generals, russos -i altres nacionalitats ex-soviètiques- i xinesos, cada cop tenen més pes en tant que lloc de procedència en el conjunt del turisme que entra a Catalunya. Fins i tot desplaçant altres procedències més tradicionals del centre d'Europa. Únicament els francesos, per raons de proximitat geogràfica, naturalment, aguanten l'envit dels nous visitants.

Dos. Llegia l'altre dia que també els xinesos i els russos són cada cop més nombrosos en un establiment que està creixent com l'escuma com és La Roca Village, i que es gasten, sobretot els segons, quantitats considerables de diners en cada visita.

Per acabar-ho d'adobar, també llegeixo que el proper Barcelona Meeting Point, la nineta dels ulls de Fira de Barcelona, presidit pel senyor Enric Lacalle, estarà dedicat especialment als potencials clients russos, atès que són els que més diners s'estan gastant en la compra de béns immobles al país, amb un desacomplexament cada cop més evident.

Evidentment, tinc molt clar que ni xinesos ni russos són en general, gent sospitosa o problemàtica. No. Però no podem tampoc anar amb el lliri a la mà, i seguir d'aprop aquests canvis que s'estan donant en un sector considerat estratègic com és el turisme o el propi negoci immobiliari -una altra de les fins fa poc activitats capdaventeres de l'economia nacional. Ja a hores d'ara és públic i notori que els russos estan comprant edificis i quasi bé urbanitzacions senceres.

És una tendència que el govern dels millors hauria d'anar seguint d'aprop, per evitar que si més no, el tema esclati un dia d'aquests. Ens hi posem?