IMPUNITAT

La impunitat es troba a la base de tots els nostres problemes. La impunitat ho explica quasi tot. Som un país on l'acte de retre o passar comptes, allò que els anglo-saxons ens diuen l'accountability, i que és un element clau de la governança democràtica, literalment no existeix. Aquí ningú passa comptes.

Per començar, i això, repeteixo, és la clau de tot, no han passat comptes, ni un de sol dels assassins del President de Catalunya. Ni tan sols un.

La impunitat és el que va definir el franquisme, que va assassinar, va violar, va robar, va mentir i va fer el que va voler durant anys. I no va passar res. Impunitat és del que han gaudit tots els governs de la CAC, i d'altres nyaps autonòmics, estatals, locals, etc, per fer i desfer al seu gust. I no ha passat res.

La impunitat està tan arrelada en el subconscient dels catalanets dependentistes, que quan els seus amos ecspanyols els peguen, ells ho agraeixen perquè com a mínim és un signe de reconeixement de què existeixen, que són un objecte que pot ser vilipendiat, maltractat, sacsejat, menyspreat.... El que no poden suportar és que els ignorin. Com ara el sòmines d'en Duran i Ecspanya que ha plorat perquè el Rouco no l´ha convidat a Madrid a l'orgia de nacionalcatolicisme, per cert pagat amb els nostres diners. I què et pensaves, botiflerot? Que et convidarien? Ni tan sols tu, que maldes per ser ecspanyol dia sí i dia també, ho ets prou per a la jerarquia paleodemocràtica de l'Església Catòlica. Encara t'has de rebaixar més, molt més, has de llepar culs i vores, com segurament faràs en les properes setmanes... A l´hora que hauràs d'insultar i menysprear els teus col.legues de Convergència, i de passada a tots els catalanets que acabaran votant-te perquè han mamat la dependència des de petitonets...

La impunitat, aquest tret tan arrelat en la psique del colonitzat, és el que explica, i ho explica ad nauseam, perquè la Junta botiflera del Barça del Sandrusko, sembla que ha decidit no emprendre accions legals contra el Mourinho per l'agressió intolerable que va protagonitzar contra en Tito Vilanova.

Algú que se l'agafa amb paper de fumar em dirà que és una xorrada. Però no ho és. Si el Barça deixa passar aquesta agressió impune, quin és el missatge que estem donant arreu del món? I pitjor encara, quin és el missatge que estem donant a la nostra gent?

Jo us ho diré. Estem donant barra lliure a ser encara més hostiats, insultats, bandejats, menyspreats, empaitats, que fins ara. I mira que rebem a punta pala. Però el que han rebut els jugadors, i els aficionats del Barça, és broma amb el que rebrem a partir d'ara si no ensenyem les dents. I el que és pitjor, arreu del món ens prendran per idiotes i pensaran que si som massoques és el nostre problema. I naturalment, farem el ridícul més espantós del món.

I la nostra gent? I sobretot la gent jove? Què poden pensar d'una societat que accepta resignadament que se l'agredeixi, se la insulti, se la pegui, i que després renuncia a defensar-se? Res de bo.

Només cal sentir els locutors anglesos que ja demanaven quatre o cinc partits per Mourinho, només per la ficada del dit a l'ull. I retirar-li la rebaixa de sanció que es va acordar fa unes setmanes, de manera que compleixi íntegrament la sanció de 5 partits que se li va imposar en la temporada anterior, i als quals caldria afegir els cinc partits d'ara. Punt.

I el col.legi d'entrenadors? Per que suposo que hi ha un col.legi d'entrenadors, oi? No diu res, calla com una puta -ecspanyola, naturalment. Vol dir això que a partir d'ara es poden començar a hostiar els entrenadors? Sobretot si són del Barça?

Algú dirà, amb aquest posat de superioritat intel.lectual, que això només és futbol, i que hi ha coses molt més importants en la vida.

S'equivoca. L'esport, en tant que expressió lúdica d'una societat, assumeix una enorme rellevància simbòlica. I això no és res de nou. Fa milers d'anys que passa. Aquí i a la Xina Popular (fins i tot quan no era Popular).

Si el Barça no apreta per castigar Mourinho, la impunitat s'imposarà de nou. I, quan la impunitat s'imposa, sense mesures dissuassòries, la violència s'escampa com un tsunami sense deturador.

I és llavors, benvolgut Guardiola, quan prendrem mal de debò.

Atès que no tinc cap mena de confiança amb l'actual Junta botiflera del Barça, espero que siguin els organismes internacionals, que prenguin decisions assenyades i castiguin la barbàrie. Si no és així, ja anuncio que ho passarem molt i molt malament. I no només els jugadors.