dimarts, 1 de novembre de 2011

L'ADN INDEPENDENTISTA

Em perdonareu per aquest titular marcadament biologista i genetista... un científic social com jo no hauria de caure per aquests verals, però vés per on ahir vaig penjar en el meu bloc personal un vídeo d'un dels meus referents actuals -si és que n'he de menester, de referents, és clar-, el primer ministre d'Escòcia i líder del SNP, l'Alex Salmond. Hi sortia fent un discurs en el marc del congrés del Partit que es va celebrar el cap de setmana passat. En un moment determinat, Salmond es referia a dos elements que conformen l'ADN del partit: la Independència d'Escòcia i la promoció dels interessos del país i de la seva gent.

Està clar que el mateix es podria dir a casa nostra. El nostre ADN és efectivament, la Independència de Catalunya i la promoció del interessos del país i de la seva gent, oi? No debades volem una Catalunya lliure, rica i plena, com diu el nostre Himne Nacional.


I es tracta d'un ADN que cada cop es dóna més entre els catalans i catalanes. Ahir mateix sabíem d'una nova enquesta del CEO, que l'independentisme continua creixent i que en un futurible referèndum, els partidaris de la Independència ja són el doble que els de la dependència. Això, en el cas hipotètic que es fes un referèndum abans de declarar la independència, és clar. Tanmateix, estic segur que si es fes un referèndum després de declarar-la, amb un objectiu merament ratificatori, el diferencial seria immensament més gran 5 a 1, 7 a 1 o 8 a 1. L'únic que fa basarda de la independència és el dia després, és a dir el D+1. La gent es pregunta... el D+1 hi haurà llum al carrer? Els bancs funcionaran? i els hospitals? i les escoles? Hi haurà feina el D+1? Fixem-nos que tota l'estratègia espanyolista es concentra en aterroritzar la gent i plantejar escenaris apocalíptics. Si aquest dubte no existís, ja us dic ara que molts dels independentistes que voten Convergència ho deixarien de fer, pero el dubte els bloqueja i opten per una pòlissa d'assegurança. Una pòlissa, per cert que està a punt de perdre el seu valor i caure al nivell del bo escombraria. I això és així perquè el candidat de CiU a les properes eleccions més que un avorrit banquer, sembla un xarlatà de fira que cada dia que passa les diu més grosses. La gent no se'n sap avenir de com "el polític més ben valorat" (gràcies sense cap mena de dubte al vot dels electors peperos i sociates plegats) com no para de dir dia sí i dia també La Vanguardia, el seu Primo de Zumosol o Àngel de la Guarda, ara ataca els uns, ara els altres, ara els d'aquí, demà als d'allà. La gent d'ordre es pregunta: pren alguna cosa? Està nerviós! Excitat!


I és que probablement sap que és la seva darrera oportunitat. Mai més tornarà a ser candidat. Aquest cop li ha anat prim i ha aconseguit desempallegar-se de l'ombra del fill de l'amo. Però no hi haurà una segona oportunitat. Si els peperos guanyen per majoria absoluta, li oferiran un regal enverinat: o bé ser finalment Ministre o bé fins i tot, ahir vaig sentir, la Presidència del Congrés i doncs de les Corts Generals. Això sí que seria una bicoca! Ja es podria passar els darrers vuit anys de la seva carrera política en una posició més que privilegiada.

Clar que si la cosa no acabés de funcionar, sempre hi hauria el Pla B. Retirar-se als quarters d'hivern, tot fotent-li una puntada de peu a la titular i ocupant ell la Vicepresidència del Govern, i convertir-se en el Conseller d'Afers Exteriors de facto i continuar viatjant pel món...

Una pregunta, el Josep Antoni... té un ADN independentista? I els que tenint-lo, el votaran... ja saben que al segon després que la seva papereta reposi al fons de l'urna, ell ja s'haurà oblidat d'ells?

Nota: Post penjat inicialment al BGS.


Etiquetes de comentaris: , , ,