GODOLÀNDIA

Vivim a Godolàndia. Quan vaig llegir en un comentari aquesta expressió em va agradar d'allò més. Efectivament, vivim a Godolàndia, el país dels que no volen ser lliures, que els fa por ser-ho. Prefereixen ser rarets, a ser normals. L'exemple més fefaent el tenim en els mitjans de comunicació: l'actual govern dels millors està desmuntant la televisió i la ràdio públiques per tal de beneficiar un grup mediàtic privat. I tan panxos! Naturalment, no penso defensar ara aquests mitjans públics que moltes vegades no han estat més que els transmissors de la "ideologia del 3" de la qual ja vaig parlar en un post al Bloc Gran, ja fa uns mesos. Però haver de suportar el director de La Vanguardia estripant una enquesta perquè no li agrada és too much for the body.

A ningú se li escapa que el paper dels grups mediàtics és clau en la societat actual. Els espanyols tenen entre cella i cella eliminar aquells elements estratègics que poden afavorir la necessària i inajornable nacionalització de Catalunya. Em refereixo, per exemple, a les relacions internacionals i als mitjans de comunicació, entre d'altres. Fixem-nos que estan obsessionats amb tancar les delegacions del Govern a l'exterior, perquè naturalment no volen que hi hagi una veu pròpia, catalana, al món. Fa uns dies vaig llegir que han cessat o cessaran el delegat a Alemanya.

És, naturalment, una mala notícia. El fins ara delegat és una persona com cal, i segurament ara posaran, si el posen, algun passarell de la corda d'en Duran i Lleida, més en línia amb els actuals responsables de la Política Exterior del govern dels millors, que tenen el CIDOB com a laboratori d'idees i de polítiques. Sense comentaris.

Per cert, des d'un punt de vista egoista, resulta feridor veure com mentre el Primer Ministre d'Escòcia, Alex Salmond, porta a terme el seu tercer viatge a la Xina des del 2007, per tal d'incrementar les relacions comercials... i les altres (no siguem ingenus), el seu equivalent a Catalunya, no pinta res ni a Europa ni al món, perquè només pensa en la política espanyola i en si han d'entrar ministres de CiU a Madrid, i consellers del PP a Barcelona. Està així el pati, no hi ha més cera que la que crema.

Pel que fa a l'anunciada retallada de 2 canals de la CCMA, és no tenir sentit d'estat. D'estat català, naturalment. I pensar amb el cul. En un sistmea mediàtic totalment hegemonitzat per l'espanyol, i avui encara més, després del tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca, anunciar que es xapen dos canals de la Corpo és un crim de lesa humanitat, Un d'ells sembla que serà el TVCi, és a dir, el canal que miraven els catalans que viuen arreu del món. Ara es queden sense televisió en català. Així de dur i així de clar.

No entendre -o entendre massa bé- que els mèdia són fonamentals per a la vertebració d'una nació, és un crim. Ja he escrit en altres bandes que TVE en els anys cinquanta, però sobretot en els seixanta, setanta, etc., va fer molt més per l'espanyolització de Catalunya, que tots els escamots d'afusellament del Castell de Montjuïc, del Camp de la Bóta o de Paterna plegats. Així de bèstia.

En definitiva, si els independentistes no hi posem remei, ens esperen pel cap baix vuit anys de règim de Godolàndia, on el PP i els seus titelles nostrats -puppets- faran el que voldran, no en va han obtingut un xec en blanc dels ciutadans, molts dels quals, centenars de milers dels quals, en la manifestació del 10 de juliol, es van esgargamellar cridant Independència. Cada dia que passa estic més content i cofoi de no haver -hi assistit llavors, perquè no ho veia clar anar colze a colze amb el Montilla. Com a mínim ara no se'm queda la cara de pòker. És a dir, de babau.

PD. Aquest és el meu primer post en el Diari Gran del Sobiranisme (DGS). Aquest mitjà actualitza el venerable Bloc Gran del Sobiranisme (BGS). Tot i que el BGS va començar a funcionar l'1 de juliol del 2008, en la xarxa, tres anys és una eternitat, i s'imposava un aggiornamento. Aquesta és la raó de ser del DGS, des d'aquí vull agrair la feina que en aquesta transició han fet els companys de capçalera Dess Mond i en Morgades, i espero i desitjo que el DGS tingui una acollida espectacular, com en el seu moment va tenir el BGS. Ens calen mitjans que afavoreixin la nostra aposta per un futur lliure i normalitzat.

NOTA. Post publicat inicialment al Diari Gran del Sobiranisme (14.12.2011)