LA INTERNACIONALITZACIO, OBJECTIU ESTRATEGIC

Els ignorants afirmen que en un món interdependent, les independències de nous estats no tenen cap sentit. És justament el contrari. Cada cop hi ha més estats al món. Prop de 200, si no és que n'hi ha més. Actualment a l'ONU hi ha 193 estats. Però n'hi ha d'altres que no en formen part.

En un context de societat desenvolupada, com és el que caracteritza Catalunya, la interdependència és no només inevitable, si no a més, inajornable. Necessària com l'aire que respirem.

Quant més internacionalitzats estiguem, més fàcil serà aconseguir la Independència. És així de clar.

Fixem-nos que els quasi tres-cents anys de submissió a Espanya, s'han donat en un context general d'aïllacionisme espanyol. Tret de la Guerra del Francès, Espanya ha viscut al llarg dels darrers segle

s, al marge dels grans esdeveniments mundials. I va ser precisament durant la Guerra del Francès, que Napoleó va decidir incorporar el Principat a l'Estat francès.

Podem considerar, doncs, que l'aïllacionisme espanyol, sobretot en els dos darrers segles, ha condemnat Catalunya a no tenir un paper clau en l'escaquer mundial, i li ha impedit jugar les seves cartes amb les diferents potències mundials, que de ben segur n'haurien tret profit, i de retop, nosaltres hauríem obtingut la Independència.

Però, si més no des d'un punt de vista econòmic, Catalunya té una elevada taxa d'internacionalització, mesurada en termes d'importació i exportació. O bé en la presència d'empreses forasteres a casa nostra, o d'empreses catalanes arreu del món.

Això implica que qualsevol cosa que passa a Catalunya, té algun efecte a la resta del món. Sobretot en aquells països que tenen importants interessos aquí. Interessos de tipus empresarials, o, d'altres, com per exemple, més darrerament, els dels seus connacionals que s'han establert a Catalunya.

Aquesta elevada taxa d'imbricació amb la resta del món, més enllà del referent espanyol, és actiu estratègic, que impediria, eventualment, que els espanyols fessin el cafre, en el cas que declaréssim la Independència.

També impediria aquesta altra camama de l'expulsió d'una Catalunya independent de la Unió Europea. I un bé negre!

Algú s'imagina que Siemens, Volkswagen, Philips, Nissan, i moltes altres empreses, i els seus respectius governs nacionals, acceptarien per la cara l'expulsió de Catalunya de la UE, perquè els espanyols volguessin?

Però qui són els espanyols per imposar res, si no fan més que menjar de la mà europea. Mossegarien la mà que els peixa?

No, òbviament, no.

Posem el cas d'Escòcia. Algú s'imagina Escòcia fora de la UE un cop guanyi el referèndum per la Independència? Què seria Europa sense Escòcia? I sense Flandes -amb o sense Brussel.les? Oi que seria impensable?

Doncs el nostre gran repte és aconseguir que una Europa sense Catalunya sigui igualment d'impensable. D'aquesta manera, la fatxenderia espanyola no existiria, perquè els espanyols no són res a Europa. Això sí no paren de fer gesticulacions per fer-se notar, però la resta passa.

La Independència de Catalunya s'ha de convertir en un tema internacional, si més no en la mesura del possible. Cal tenir en compte que l'accessió d'un nou estat a la independència és, per al món, un esdeveniment força assumit, i fins i tot normalitzat. Cap estat del món s'estranyarà, per raons òbvies, que un poble vulgui tenir el seu propi estat. Atès que ells són els primers en no voler prescindir-ne. Tot al contrari, el més probable és que es acabin tocant l'espatlla i ens diguin amb una total franquesa, "ja trigàveu..."

NOTA: Post penjat inicialment al Diari Gran del Sobiranisme (21.12.2011)

GODOLÀNDIA

Vivim a Godolàndia. Quan vaig llegir en un comentari aquesta expressió em va agradar d'allò més. Efectivament, vivim a Godolàndia, el país dels que no volen ser lliures, que els fa por ser-ho. Prefereixen ser rarets, a ser normals. L'exemple més fefaent el tenim en els mitjans de comunicació: l'actual govern dels millors està desmuntant la televisió i la ràdio públiques per tal de beneficiar un grup mediàtic privat. I tan panxos! Naturalment, no penso defensar ara aquests mitjans públics que moltes vegades no han estat més que els transmissors de la "ideologia del 3" de la qual ja vaig parlar en un post al Bloc Gran, ja fa uns mesos. Però haver de suportar el director de La Vanguardia estripant una enquesta perquè no li agrada és too much for the body.

A ningú se li escapa que el paper dels grups mediàtics és clau en la societat actual. Els espanyols tenen entre cella i cella eliminar aquells elements estratègics que poden afavorir la necessària i inajornable nacionalització de Catalunya. Em refereixo, per exemple, a les relacions internacionals i als mitjans de comunicació, entre d'altres. Fixem-nos que estan obsessionats amb tancar les delegacions del Govern a l'exterior, perquè naturalment no volen que hi hagi una veu pròpia, catalana, al món. Fa uns dies vaig llegir que han cessat o cessaran el delegat a Alemanya.

És, naturalment, una mala notícia. El fins ara delegat és una persona com cal, i segurament ara posaran, si el posen, algun passarell de la corda d'en Duran i Lleida, més en línia amb els actuals responsables de la Política Exterior del govern dels millors, que tenen el CIDOB com a laboratori d'idees i de polítiques. Sense comentaris.

Per cert, des d'un punt de vista egoista, resulta feridor veure com mentre el Primer Ministre d'Escòcia, Alex Salmond, porta a terme el seu tercer viatge a la Xina des del 2007, per tal d'incrementar les relacions comercials... i les altres (no siguem ingenus), el seu equivalent a Catalunya, no pinta res ni a Europa ni al món, perquè només pensa en la política espanyola i en si han d'entrar ministres de CiU a Madrid, i consellers del PP a Barcelona. Està així el pati, no hi ha més cera que la que crema.

Pel que fa a l'anunciada retallada de 2 canals de la CCMA, és no tenir sentit d'estat. D'estat català, naturalment. I pensar amb el cul. En un sistmea mediàtic totalment hegemonitzat per l'espanyol, i avui encara més, després del tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca, anunciar que es xapen dos canals de la Corpo és un crim de lesa humanitat, Un d'ells sembla que serà el TVCi, és a dir, el canal que miraven els catalans que viuen arreu del món. Ara es queden sense televisió en català. Així de dur i així de clar.

No entendre -o entendre massa bé- que els mèdia són fonamentals per a la vertebració d'una nació, és un crim. Ja he escrit en altres bandes que TVE en els anys cinquanta, però sobretot en els seixanta, setanta, etc., va fer molt més per l'espanyolització de Catalunya, que tots els escamots d'afusellament del Castell de Montjuïc, del Camp de la Bóta o de Paterna plegats. Així de bèstia.

En definitiva, si els independentistes no hi posem remei, ens esperen pel cap baix vuit anys de règim de Godolàndia, on el PP i els seus titelles nostrats -puppets- faran el que voldran, no en va han obtingut un xec en blanc dels ciutadans, molts dels quals, centenars de milers dels quals, en la manifestació del 10 de juliol, es van esgargamellar cridant Independència. Cada dia que passa estic més content i cofoi de no haver -hi assistit llavors, perquè no ho veia clar anar colze a colze amb el Montilla. Com a mínim ara no se'm queda la cara de pòker. És a dir, de babau.

PD. Aquest és el meu primer post en el Diari Gran del Sobiranisme (DGS). Aquest mitjà actualitza el venerable Bloc Gran del Sobiranisme (BGS). Tot i que el BGS va començar a funcionar l'1 de juliol del 2008, en la xarxa, tres anys és una eternitat, i s'imposava un aggiornamento. Aquesta és la raó de ser del DGS, des d'aquí vull agrair la feina que en aquesta transició han fet els companys de capçalera Dess Mond i en Morgades, i espero i desitjo que el DGS tingui una acollida espectacular, com en el seu moment va tenir el BGS. Ens calen mitjans que afavoreixin la nostra aposta per un futur lliure i normalitzat.

NOTA. Post publicat inicialment al Diari Gran del Sobiranisme (14.12.2011)