(AHIR) I AVUI ÉS UN GRAN DIA...

Avui és un gran dia ... per pentinar en Duran i Lleida. Encara que sigui un oxímoron, el que acabo de dir. I si és possible posar-lo al caire del precipi. Que ja va sent hora que s'estimbi i deixi de tocar el que no sona. Que són molts anys aguantant-li les seves bestieses, i en els darrers, un cop alliberat d'en Roca i d'en Pujol, les seves fatxenderies i rebequeries. No costa gens de trobar l'immens menyspreu que sent per l'Artur Mas i l'Oriol Pujol. Els detesta a cor què vols.

Però dic que avui és un gran dia per pentinar en Duran i Lleida, perquè només cal llegir els titulars de totes les portades dels diaris de paper i digitals del país. Zero patatero, que diríem en la vida anterior. És a dir, ni cinc de calaix. A la Generalitat, és a dir al conjunt de la ciutadania catalana, no ens correspon ni un sol euro per aixugar el deute als nous PGE de 2011.

Ja ho vaig dir en època electoral en aquest mateix bloc -o en el seu antecessor, no recordo, ara. Duran i Lleida, com a cap de llista de CiU és un rotund i un perfecte fracassat. Si més no pel que fa a la defensa dels interessos dels catalans. És constatable que, les seves habilitats són superiors a l'hora d'aconseguir indults per als seus homes condemnats judicialment per corrupció i altres innombrables delictes. Però per defensar Catalunya, no.

Si un cap de llista de CiU no aconsegueix ni un sol euro dels PGE, de què serveix? Per fer de florero? Per ser la puta barata que se la passen ara els blaus, ara els rojos, perquè els relaxi en els seus moments de tensió? On t'és la dignitat en tot plegat.

Però el més greu és el que ja deia fa dues setmanes. El més greu és que una part dels catalans, compren aquesta actitud esclava, idiota, submissa, decadent, covarda, capituladora i capadora. Derrotista en definitiva. A molts catalans i catalanes, el que els preocupa del Duran no és la seva eficiència i la seva eficàcia. És la roba que porta. Les corbates! Sobretot no us oblidéssiu pas de les corbates! Fan córrer rius de tinta, i hores de tertúlia sobre les corbates. I les ulleres, què n'hem de dir de les ulleres? No acabaríem mai, parlant de les ulleres d'en Duran. I seria imperdonable no esmentar les discussions sobre la seva més que brillant calba, de vegades tan lluenta que la podries fer servir de mirall. Què dir de la calba d'en Duran? Meravelles, Tito.

Aquest és el país que tenim, no hi ha res a fer. Bé, sí, de fet hi ha molt a fer. Però tenim el material que tenim. Ens roben per totes bandes i nosaltres perdent el temps amb un pobre desgraciat que és poc menys que considerat una cosa amb potes a la qual se la fa contenta amb ben poc, sobretot, amb afalacs. Aquesta és segurament, la imatge que els espanyols tenen de Catalunya. Fot-li que és català!

Avui és un gran dia, per dir que qui continua per aquesta falsa ruta, la veritable falsa ruta, només es mereix que l'escupin a la cara. I quants més diputats tingui, més escupinades, tones d'escupinades, perquè més responsabilitat té.

Ens estem jugant el futur, el nostre futur lliure. Però tenim un present d'esclau. I avui, més que mai, això queda palès en allò que els politòlegs diem que és la quintaessència de la política: els pressupostos generals de l'estat. O la política en xifres.

Recordo que en Duran ni tan sols va anar al Congrés de CDC de fa uns dies. La xiulada hauria estat eixordadora, n'estic ben convençut. Ell era al Marroc, exercint de diputat espanyol, que és el que realment li posa. Això i ser algun dia Ministre de la Corona. Espanyola, naturalment.

Jo és que realment no veig cap paral.lelisme en els sistemes democràtics consolidats d'un nivell de frivolitat política com la que exhibeix impúdicament el senyor Duran i Lleida. Quan acabarem amb aquest malson? Ha de durar molts anys més. Clar que potser el fet cert és que no som una democràcia consolidada. Llavors això ho explicaria bastant. Som una democràcia fràgil, poc consistent. Llavors sí que quadra que individus sense fons humà (el discurset humanista d'Unió és una camama) visquin del mòmio durant dècades.

Sort però, que després de setmanes de treball, hi ha gent que fem feina pel país. S'acaba de presentar una Iniciativa Ciutadana Europea per legislar l'Ampliació Interna de la Unió Europea. Es pretén amb això que tot nou estat sorgit d'iun procés de secessió democràtic d'un estat que ja és actualment membre de la Unió, automàticament sigui admès com a nou estat membre, amb els ajustaments corresponents. És una iniciativa agosarada. Però ja se sap que en política o la fas tu, o te la fan, normalment, en contra teva. Algú entendria que 7,5 milions de catalans que a l´hora som també ciutadans europeus, després de fer un exercici de democràcia participativa, se´ns privés de la ciutadania europea? És a dir, per exercir els valors que són consubstancials al cabal comunitari? Ni de conya. I el mateix seria aplicable als escocesos o als flamencs, entre d'altres. Oi que no? I a més cal tenir en compte que la legislació europea cada cop més incideix més en la progressiva desvinculació de la ciuatadania europea i la nacionalitat.

No hem de tenir por de les iniciatives agosarades. Només hem de tenir por a tenir por. Només hem de tenir por a preferir un saldo conegut, que una oportunitat per conèixer. Tot depèn. com sempre, de nosaltres.

NOTA: Post penjat al DGS (04.04.2012)