ECSPANYA CONTRA EL MÓN MUNDIAL (I A NOSALTRES QUE ENS AGRADA)

Al nou govern ecspanyol, obsessionat per les banderes als ajuntaments i per la "Marca Espanya", no li està profitant la nova conjuntura internacional, tant des del vessant polític com econòmic. Sembla més entestat en barallar-se amb tothom. Això, naturalment, ens va de perles als catalans.

Animem càlidament que els ecspanyols continuïn fent el cafre i pensant-se que són el centre del món mundial. A mesura que van fent amics, van aplanant el camí cap a un reconeixement més senzill de la Independència de Catalunya a nivell internacional. Clarament: Ecspanya, amb la seva egolatria, s'està convertint en un pain in the ass per a la Unió Europea en particular i per a la comunitat internacional en general. Vegem-ne alguns exemples:

Al Regne Unit de la Gran Bretanya: Al Ministre ecspanyol, en Garcia-Margallo, el primer que se li acut dir quan es troba amb el seu col.lega britànic és "Gibraltar espanol", la qual cosa és d'una finor diplomàtica que esparvera. Per acabar-ho d'adobar, es filtra que els espanyols volen intervenir en el referèndum escocès i diuen que fins i tot vetaran l'accés d'una Escòcia independent a la Unió Europea. La commoció és total... o el ridícul, atès que actualment, Espanya no té cap força a la UE, és un estat al caire de la intervenció.

A França, primer amb la tempesta dels guignols, es toca el punt sagrat de la Marca Espanya, que, com en tots els règims totalitaris, és l'esport. Esport que lliga amb corrupció és clar. La reacció ecspanyola és histèrica i fora de lloc. Però això no és tot, l'amic Sarkozy, dia sí i dia també, no para de dir pestes i penjaments de la situació espanyola durant la seva erràtica campanya electoral. Sembla que és com una llei de ferro de la política francesa: si a Espanya ficar el dit a l'ull dels catalans és rendible electoralment, a França ho és fer-ho amb els espanyols... I això que li van lliurar fa poc no sé quina collonada de medalla...

A Itàlia, la prepotència espanyola sembla cansar. I el tecnòcrata Mario Monti ja dispara amb bala contra Rajoy and company. No fa pas gaire, els espanyols pressumien d'un PIB superior a l'italià. Ara, però tots dos estats estan en situació crítica, però sembla que Monti ho està fent molt millor que Rajoy, i això no es pot tolerar, des de Madrid. El xoc és cada cop més inevitable. Com es diu vulgarment, mariquita l'últim (Grècia a banda, és clar).

Però a l'altra banda de l'Atlàntic, la situació encara pinta més engrescadora, des del punt de vista català. Sembla clar que els ecspanyols no paeixen bé que algunes de les seves ex-colònies pintin més que ells en el context global, com per exemple en el G20, on Argentina i Mèxic són membres de ple dret, mentre que Ecspanya no ho és, i si hi assisteix és per invitació de .... França.

A l'Argentina, la presidenta Kirchner està a punt d'expropiar a Repsol-YPF, i com no podia ser altrament, ja ha sortit el ministre ecspanyol de torn, fent-se el milhomes i el bocagrossa, el fatxenda i tots els adjectius que volgueu, fins i tot amenaçant Buenos Aires, com un vulgar kinki. És que no tenen vergonya. Es pensen que són no se sap ben bé qui. Com es pot tolerar aquests bufons diguin representar Catalunya?

Però n'hi ha més. I aquest és dels grossos. La tensió amb Brasil, sobretot pel que fa a les exigències de visat dels turistes respectius està arribant a una situació límit. Poca conya amb el Brasil, que si s'emprenya...

Però el que més em subleva és que els ecspanyols van pressumint per tot el món mundial com uns vulgars kinkis, amb la suor i l'esforç dels catalans. És a dir, que sense la producció de Catalunya, les dimensions de l'economia ecspanyola serien quasi tercermundistes.

Quan ens desfarem d'aquests macarres que viuen en una altra època? Fins quan els autonomistes els continuaran fent el joc?

Hem de fer esforços sobrehumans per denunciar Ecspanya i per fer veure a la comunitat internacional, que la clau de la resolució del problema, és separar el gra de la palla. I que sense aquest pas previ, no hi ha res a fer.