LA CADIRA BUIDA CARA AL MAR
Fa unes setmanes vaig penjar un post on apareixia el meu pare prenent el sol del 10 de setembre, la vetlla de la gran manifestació
Des divendres passat, a darrera hora de la nit, la cadira, que mirava cap al mar, ha quedat buida. Per sempre.
Descansa en pau.
T'estimem tots.
Etiquetes de comentaris: JOSEP SORT ROS
escrit per JOSEP el 11/18/2012 01:45:00 a. m.
4 Comments:
Parlem de tu
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem , però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol
Una abraçada, maco!
Rebeu, Josep i família, el meu sentit condol.
Jo vaig passar pel mateix tràngol fa prop de 10 anys i el temps va fent més gran i admirable la vida dels progenitors.
Una abraçada,
Andreu
Em sap greu. Us acompanyo en el sentiment.
Pili, Andreu, anònim,
I a tothom, moltes gràcies pel vostre suport.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home