diumenge, 18 de novembre de 2012

LA CADIRA BUIDA CARA AL MAR



Fa unes setmanes vaig penjar un post on apareixia el meu pare prenent el sol del 10 de setembre, la vetlla de la gran manifestació

Des divendres passat, a darrera hora de la nit, la cadira, que mirava cap al mar, ha quedat buida. Per sempre.

Descansa en pau.

T'estimem tots.

Etiquetes de comentaris:

4 Comments:

Anonymous Pili said...

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem , però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

Una abraçada, maco!

18 de novembre de 2012 a les 11:20:00 CET  
Anonymous Andreu said...

Rebeu, Josep i família, el meu sentit condol.
Jo vaig passar pel mateix tràngol fa prop de 10 anys i el temps va fent més gran i admirable la vida dels progenitors.
Una abraçada,
Andreu

20 de novembre de 2012 a les 2:05:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Em sap greu. Us acompanyo en el sentiment.

21 de novembre de 2012 a les 12:56:00 CET  
Blogger JOSEP said...

Pili, Andreu, anònim,

I a tothom, moltes gràcies pel vostre suport.

22 de novembre de 2012 a les 20:37:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home