"A CATALUNYA HI HA CIUTADANS I CIUTADANES QUE PENSEN QUE ECSPANYA ÉS UNA PUTA MERDA..."

He tingut un moment de feblesa, i m'he posat en la pell d'un dels negociadors catalans. Llavors he començat a redactar la meva proposta solidària de preàmbul del nyap-Estatut, i m'ha sortit aquesta frase, que he moderat, atès que li he manllevat l'adverbi "molts" que inicialment constava. Perquè després diguin que sóc massa tancat...

Bé aquest post és especial perquè tindrà una estructura miscel.lània. Anem a pams.

Nou Atac Feixista-Ecspanyol
La Llibreria 3 i 4 de València, va ser objecte d'un nou atac per part del feixisme ecspanyol. Segurament els del PP i molts del PSOE ho atribuiran "al clima creat per...". Deixem-nos d'històries, és hora de dir clarament que els poders fàctics, des del Borbó, passant per l'Exèrcit, la Judicatura, la patronal, CC.OO, i UGT, el banc d'ecspanya, els organismes reguladors, etc estan posant tota la carn a la graella per evitar que s'aprovi aquest document ridícul i submís que és la proposta de nou estatut aprovada pel parlament del parc. I en aquesta campanya, l'amenaça del recurs a la força o directament l'ús de la força és un element més que cada cop intenta coaccionar els representants catalans. De fet, no sorprèn gens, això. Segurament si ho fan és perquè saben que els seus interlocutors, als quals tracten amb displicència i com si fossin inferiors, s'acoquinaran en qualsevol moment. Juguen amb les cartes marcades, com sempre ho han fet, perquè en el fons del fons, els ecspanyols són uns covards. Bocagrosses, però covards com les gallines.

Duran guanya la partida a Mas
A hores d'ara, tot sembla indicar que Duran i Lleida està guanyant la partida a Mas. M'explico. La darrera decisió del Comitè Exectiu Nacional (CEN) ha estat fer confiança en el criteri dels negociadors a l'hora de posicionar-se entorn si cal donar suport o no a la proposta sociata. Això implica, en definitiva que la decisió està en mans de dues persones: l'Artur Mas i en Duran i Lleida. Des de sempre, el segon s'ha mostrat disposat a pactar al preu que sigui, i per aconseguir-ho compta amb tot el suport dels poders fàctics de la CAC i, particularment, de la sociovergència. Per contra, Mas, no sap ni què vol, ni què serà quan sigui gran. L'home -el nen- viu acomplexat perquè sap que va accedir al poder gràcies a un equip de gent jove i sobiranista fins a la medul.la, i això és considerat un defecte per la gent d'ordre. Llavors el pocapena intenta desmarcar-se'n, i dóna joc als sectors menys sobiranistes del partit, perquè es vegi que és obert i tolerant. Tros de soca. A veure si ho veiem clar: CDC ha de decidir si vol ser un partit reformista ecspanyol o bé la punta de llança del sobiranisme, tot el tranquil que es vulgui, fins i tot mandrós i panxacontent, però sobiranista. No pensis que Catalunya és només La Vanguardia, Sarrià-Pedralbes-Sant Gervasi, Cadaqués-L'Empordà i la Cerdanya, que això ja ho fa el gran mestre Ioda, per altra banda. No vulguis caure simpàtic a aquells que, si poguessin, t'eliminarien sense contemplacions. Mentres tu dubtes, si és que dubtes, l'altre t'està fent el llit, l'habitació i la casa sencera...

3.000 entrades... i una anònim que amenaça
Des del 7 de setembre que és quan vaig penjar el marcador de visites, fins ahir, aquest modest, artesanal bloc ha rebut tres mil accessos. Òbviament, són els que són, si bé darrerament cal constatar un creixement diari força espectacular. Vull donar-vos les gràcies i a l'hora demanar-vos un favor. Molts de vosaltres, m'envieu molts correus electrònics comentant els meus posts, us ho agraeixo, però us demano que, per contra, pengeu aquests comentaris en l'apartat de Comentaris del bloc, perquè així la resta de lectors pugui també llegir-los. Si no voleu que consti el vostre nom, sempre podeu signar com anònim.

I parlant d'anònims, n'acabo de rebre un que m'amenaça amb una querella. El molt covard ni tan sols dóna la cara. Alegra'm el dia, xaval!