dissabte, 21 de gener de 2006

"A CATALUNYA HI HA CIUTADANS I CIUTADANES QUE PENSEN QUE ECSPANYA ÉS UNA PUTA MERDA..."

He tingut un moment de feblesa, i m'he posat en la pell d'un dels negociadors catalans. Llavors he començat a redactar la meva proposta solidària de preàmbul del nyap-Estatut, i m'ha sortit aquesta frase, que he moderat, atès que li he manllevat l'adverbi "molts" que inicialment constava. Perquè després diguin que sóc massa tancat...

Bé aquest post és especial perquè tindrà una estructura miscel.lània. Anem a pams.

Nou Atac Feixista-Ecspanyol
La Llibreria 3 i 4 de València, va ser objecte d'un nou atac per part del feixisme ecspanyol. Segurament els del PP i molts del PSOE ho atribuiran "al clima creat per...". Deixem-nos d'històries, és hora de dir clarament que els poders fàctics, des del Borbó, passant per l'Exèrcit, la Judicatura, la patronal, CC.OO, i UGT, el banc d'ecspanya, els organismes reguladors, etc estan posant tota la carn a la graella per evitar que s'aprovi aquest document ridícul i submís que és la proposta de nou estatut aprovada pel parlament del parc. I en aquesta campanya, l'amenaça del recurs a la força o directament l'ús de la força és un element més que cada cop intenta coaccionar els representants catalans. De fet, no sorprèn gens, això. Segurament si ho fan és perquè saben que els seus interlocutors, als quals tracten amb displicència i com si fossin inferiors, s'acoquinaran en qualsevol moment. Juguen amb les cartes marcades, com sempre ho han fet, perquè en el fons del fons, els ecspanyols són uns covards. Bocagrosses, però covards com les gallines.

Duran guanya la partida a Mas

A hores d'ara, tot sembla indicar que Duran i Lleida està guanyant la partida a Mas. M'explico. La darrera decisió del Comitè Exectiu Nacional (CEN) ha estat fer confiança en el criteri dels negociadors a l'hora de posicionar-se entorn si cal donar suport o no a la proposta sociata. Això implica, en definitiva que la decisió està en mans de dues persones: l'Artur Mas i en Duran i Lleida. Des de sempre, el segon s'ha mostrat disposat a pactar al preu que sigui, i per aconseguir-ho compta amb tot el suport dels poders fàctics de la CAC i, particularment, de la sociovergència. Per contra, Mas, no sap ni què vol, ni què serà quan sigui gran. L'home -el nen- viu acomplexat perquè sap que va accedir al poder gràcies a un equip de gent jove i sobiranista fins a la medul.la, i això és considerat un defecte per la gent d'ordre. Llavors el pocapena intenta desmarcar-se'n, i dóna joc als sectors menys sobiranistes del partit, perquè es vegi que és obert i tolerant. Tros de soca. A veure si ho veiem clar: CDC ha de decidir si vol ser un partit reformista ecspanyol o bé la punta de llança del sobiranisme, tot el tranquil que es vulgui, fins i tot mandrós i panxacontent, però sobiranista. No pensis que Catalunya és només La Vanguardia, Sarrià-Pedralbes-Sant Gervasi, Cadaqués-L'Empordà i la Cerdanya, que això ja ho fa el gran mestre Ioda, per altra banda. No vulguis caure simpàtic a aquells que, si poguessin, t'eliminarien sense contemplacions. Mentres tu dubtes, si és que dubtes, l'altre t'està fent el llit, l'habitació i la casa sencera...

3.000 entrades... i una anònim que amenaça
Des del 7 de setembre que és quan vaig penjar el marcador de visites, fins ahir, aquest modest, artesanal bloc ha rebut tres mil accessos. Òbviament, són els que són, si bé darrerament cal constatar un creixement diari força espectacular. Vull donar-vos les gràcies i a l'hora demanar-vos un favor. Molts de vosaltres, m'envieu molts correus electrònics comentant els meus posts, us ho agraeixo, però us demano que, per contra, pengeu aquests comentaris en l'apartat de Comentaris del bloc, perquè així la resta de lectors pugui també llegir-los. Si no voleu que consti el vostre nom, sempre podeu signar com anònim.

I parlant d'anònims, n'acabo de rebre un que m'amenaça amb una querella. El molt covard ni tan sols dóna la cara. Alegra'm el dia, xaval!

3 Comments:

Blogger Enric Borràs said...

Felicitats per l'audiència.
Aquest afegit per apuntar-se a la llista de correu, fa que quan entres al bloc, i a cada clic que hi fas per llegir o per comentar, et vol incrustar una galeta, molt emprenyador.
Publica els anònims amenaçadors. Hi ha experts en anàlisi de text que quasi te'n donarien l'adreça i més interessants detalls d'aquestes impotents persones.

21 de gener de 2006 a les 18:52:00 CET  
Blogger Josep said...

Gràcies Enric,

Pel contingut del comentari amenaçador, que el pots trobar en aquest enllaç http://josepsort.blogspot.com/2005/12/barra-lliure-de-tres-gurdies-que-nhi.html#comments, dedueixo que es tracta d'un diputat o una diputada sociata o d'algun gracioset que se'n fa passar. Si realment es tractés del primer cas, ens trobaríem davant el típic inútil que es pensa que la seva fastigosa vida val el suficient perquè algú es passi trenta anys a la trena. Quins fums!

21 de gener de 2006 a les 20:39:00 CET  
Anonymous Josep Maria said...

http://josepsort.blogspot.com/2005/12/barra-lliure-de-tres-gurdies-que-nhi.html#comments

De fums és normal que en tinguin, és conseqüència directa de la barreja de dos factors:

1- El fet de gaudir d'impunitat parlamentària.

2- El pensament jacobí on Déu és substituït per l'estat i els polítics en són la casta sacerdotal.

Ambdues coses fan que els que han decidit fer del pressupost públic el mitjà per guanyar-se la vida sense treballar gaire es creguin per damunt dels mortals i per tant qualsevol crítica que provingui d'algu que no és un dels seus mereix el càstig més sever possible.

NOTA.- Quan més conec els nostres polítics més m'agrada el món anglosaxó.

23 de gener de 2006 a les 7:52:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home