dissabte, 22 de desembre del 2007

LA NADALA D'EN JORDI ROMAGUERA

Aquesta setmana he rebut la Nadala que des de fa uns quants anys, m'envia en Jordi Romaguera, des de l'Hospitalet de Llobregat. No és una Nadala qualsevol. De fet es tracta d'una publicació patriòtica que recull bibliografia sobre l'independentisme, cites de diversos intel.lectuals, periodistes, polítics escrites o pronunciades al llarg de l'any, així com un conjunt de reflexions breus, que ben bé es podrien penjar en forma de post en un bloc, del propi Romaguera.

Per a subratllar-ne l'originalitat de l'obra, cal afegir que l'edició d'enguany compta amb un dibuix de l'artista Joan Pere Viladecans creat expressament per aquesta publicació. També penso que cal esmentar que es tracta d'una publicació amb un tiratge limitat i numerat. Dels 500 exemplars a mi m'ha correspost el número 180.


Una peculiaritat final de la Nadala d'enguany, és que és la darrera que fa en Jordi. Per imperatius econòmics. Naturalment. I contra la seva voluntat. Òbviament. Podria dir que és una llàstima. Però no ho diré. Cada Nadala que he rebut aquests anys ha estat un regal que he valorat com el treball personal, artesà, d'un patriota de pedra picada, que deixa un testimoni personal de la seva lluita per una Catalunya Lliure, començant, ben naturalment, per un Hospitalet Lliure. És, en termes pedrolians, una crònica (anti)colonial. La seva, personal i intransferible... i qui s'emprenyi, que es faci fotre.

Gràcies, Jordi, pel teu treball. Probablement el fet que els darrers 15 anys he viscut en una ciutat sociològicament molt semblant, i veïna, a la teva, em fa copsar el significat profund de moltes de les teves expressions. Un significat que naturalment s'escapa a aquells que per arribar-hi necessiten un GPS, perquè per a ells L'Hospitalet o Cornellà, són el més semblant al Bronx.

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Doncs jo que sóc de la part del Maresme, la part de l'Hospitalet i Cornellà vertaderament si que és com un Bronx. No sé com pot viure un català en català en les vostres ciutats però penso que l'ecspanyolisme deu estar a uns nivells que et deus sentir fins i tot com estranger a la teva terra, quan molts d'ells, els ecspanyols de merda que dius, si que són uns forasters de merda.
A la zona de l'Alt Maresme també hi està venint molt d'ecspanyol nouvingut del Bronx de la part de Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma de Gramanet.
I puc dir que només he conegut dues badalonines filles de la immigració andalusa amb les que sempre hem parlat català, però la resta són gent que no parlen mai català, per dir un exemple la mare d'aquestes amigues meves ni l'enten, i a part llavors hi ha els que el saben però sembla que s'ofengin. Es pensen que estan al seu guetto o què?

23 de desembre del 2007, a les 0:24:00 CET  
Anonymous Anònim said...

Doncs jo també vaig tenir la sort de rebre durant un temps llarg les nadales d'en Jordi i ho vaig considerar com un privilegi.Amb aquestes coses es fa país i és com una injecció d'optimisme.
Felicitats per aquest blog tan interessant.Matilde

24 de febrer del 2009, a les 0:19:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home