DESPRÉS DEL TANCAMENT DE LA CARRASQUETA

Com tots els dimecres, he dinat amb els de la colla. Assegut al meu costat, al Víctor se'l veia tocat. De seguida hem entrat en matèria. Naturalment, hem parlat del tancament del repetidor de TV3 a la Carrasqueta. De l'intercanvi d'opinions, en concloc el següent:

Més enllà del fet que al PP sempre se li ha de dir el nom del porc, perquè s'ho mereix i és de justícia profilàctica el fer-ho, la veritat és que en tot aquest afer, s'ha limitat a fer el que li han deixat fer i vol fer. Com si fos el joc de l'oca, ha anat caient en caselles que li permetien tornar a tirar els daus i així anar avançant en els seus objectius genocides.

I qui li ha permès anar fent? Naturalment, el PSOE, i perquè no dir-ho, una concepció regionalista, capada, blavera del nord de molts polítics catalans de la CAC.

Posem les cartes sobre la taula. Quan el conseller Tresserres proposa la reciprocitat de les emissions de les diferents televisions regionals (TVC, TVV, IB3), als sociates els agafa un patatús, perquè no volen sentir a parlar que una televisió pepera es pugui veure a la CAC. I fan per activa o per passiva, tot el possible per ensorrar l'acord, o fins i tot ensorrar la proposta abans que es converteixi en acord, de manera que deixen les mans lliures al Camps perquè executiu la seva amenaça. Estem doncs, davant d'una claríssima deslleialtat i traïció, l'enèssima, dels sociates envers els seus socis de govern.

Per la seva banda, aquest funest episodi ha de fer obrir els ulls a la gent de CDC i d'ERC que encara pensa que s'han d'aplicar polítiques regionalistes. Si la recepció de TV3 a les comarques del sud, en tant que eix fonamental per a la vertebració d'un espai comunicacional, hagués estat presentat com un casus belli, és a dir, que la seva no realització hagués significat la fi de la comèdia dels successius acords entre els dos partits amb els seus interlocutors ecspanyols -bàsicament el PSOE-, ja faria temps que el tema s'hauria resolt.

En definitiva, cal saber d'una vegada per totes si aquests dos partits juguen la lliga nacional o volen limitar-se a la lliga CAC. Cal reconèixer que ERC es troba molt més ben posicionada, en aquest sentit, mentre que pel que fa a CDC, el més calent és a l'aigüera. Però això no ha de fer oblidar que dins d'ERC encara hi ha elements que juguen al CACisme, és a dir al quatriprovincianisme (i fins i tot encara en trobaríem d'imbècils que es pensen que això encara és massa, que els catalans més catalans són ells i que Barcelona i rodalies se'n vagin a la merda!).

Ara, si hi aposten, cal anar a per totes. La Nació Catalana, amb els seus actuals més de 13 milions d'habitants (i que es despengi qui es vulgui despenjar), és una nació que s'ho val, i la lluita per tornar a rebre TV3 a la zona del sud, no és tant una reivindicació d'una emissora que, francament, darrerament, ecspanyolitza més que cap altra cosa -amb les excepcions pertinents, sinó una reivindicació de la Nació Catalana, del nostre projecte nacional.

En Víctor diu que molt segurament, determinades actituds i capteniments polítics començaran a canviar i que es marcarà els responsables de molt més d'aprop, i les denúncies de les responsabilitats, de les renúncies, seran molt més contundents. 

Des d'aquest modest bloc faig una crida a participar en totes les mobilitzacions que se celebrin al respecte.

Que així sia!