CRIMINALITZAR LA CATALANOFÒBIA

Crònica personal de l'acte de Reagrupament a l'Hospitalet de Llobregat

Un acte reeixit. Amb una assistència massiva que omplí la quasi totalitat de les butaques de l'Auditori. Un Joan Carretero amb un discurs ben estructurat i clar. En definitiva una vesprada completa, amb sopar posterior inclòs. No tenia cap mena de dubte que el resultat seria aquest. I ho va ser. El primer acte públic de Reagrupament a l'Hospitalet de Llobregat -i del Baix Llobregat- va ser, doncs, tot un èxit.

Abans de la intervenció, llarga però en cap cas pesada, de Carretero, vam passar el vídeo del President Barrera que fa poc va penjar l'Enric Borràs al seu bloc i del qual ja em vaig fer ressò en un post anterior. Aplaudiments.

Després prop d'una hora de discurs sense cap vacil.lació ni dubte. Posant els punts sobre les ís. Com quan va dir que els catalans no podem esperar rebre un tractament especial dels europeus i de la resta del món. És a dir, no existeix l'especificitat catalana: no podem aspirar a tenir seleccions si no som un estat, no podem aspirar a l'oficialitat del català, si no som un estat.

No podem aspirar a tenir una cadira al Consell de Ministres de la UE si no som un estat, etc. Exacte. Hi ha gent que prefereix canviar Europa i el Món abans que fer que Catalunya segueixi els camins que altres pobles han seguit per accedir a la independència. Si se n'ha de ser de pallús. No és el món qui s'adapta a la Catalunya autonòmica. És Catalunya que ha de decidir què vol ser quan sigui gran: si una comunitat autònoma de règim comú -al mateix nivell que Ceuta, Melilla o Múrcia, per exemple. O un estat independent, una república constitucional i democràtica. És molt senzill, no costa entendre-ho.

Més. Carretero va demanar que es criminalitzi la catalanofòbia. Moltes declaracions que es fan avui en dia a l'Estat ecspanyol, si substituïssim catalans per jueus, serien titllades sense cap mena de dubte d'antisemites i objecte d'encausament judicial. Però amb Catalunya, el català i els catalans, no hi ha cap perill. Poden menysprear-nos i insultar-nos tant com vulguin, perqu el Fiscal General de Catalunya, és un funcionari ecspanyol, i no pas una persona compromesa amb el país. De fet, més que per protegir els drets dels catalans i les catalanes, la fiscalia està per aprofundir en la nostra manca de llibertats i de drets. Ja ho vaig dir en un post anterior (jo, no en Carretero): una de les primeres mesures del govern republicà català, serà incloure la catalanofòbia en el codi penal. I al primer que faci brometes, li caurà el pèl. Cal dir, clar i alt, que la catalanofòbia és la ideologia de masses del nacionalisme ecspanyol, com ja fa molt anys va estudiar el sociòleg andalús Javier Pulido.

Carretero va parlar de moltes altres coses, i fins i tot es referí breument a aquesta nova frikada de l'independentisme gradualista. Amb ironia, va preguntar-se si els seus promotors pensaven en el 3014, per proclamar la independència...

Després de la seva intervenció, com sempre, intervenció dels assistents, molts dels quals demanaren que s'avanci en la confluència dels nombrossíssims grups i grupets independentistes envers una candidatura transversal. Noms com els de Joan Laporta, Enric Canela o Santiago Espot, s'hi pronunciaren. Carretero va mostrar clarament una actitud de col.laboració i d'obertura envers aquestes i altres iniciatives, però va deixar ben clar que no es tracta de fer pactes per dalt per tal de distribuir-se els càrrecs, sinó que cal treballar des de la base i que seran els militants qui triaran els seus candidats a formar part de les candidatures electorals futures.

En definitiva, un bon inici que ara cal completar amb les activitats al voltant de la Diada i la preparació de l'Assemblea Nacional o Congrés Constituent de principis del mes d'octubre.

HI ESTEU CONVIDATS!

Dimarts que ve, dia 21, a les 20.30 hores i a l'Auditori de La Torrassa de L'Hospitalet de Llobregat, en Joan Carretero presentarà Reagrupament.

Aquest acte forma part de la campanya de difusió d'aquesta associació que promou la formació d'una candidatura independentista transversal, la qual, val a dir, és cada cop més necessària, sobretot després dels esdeveniments recents, com la perpetuació de l'espoli fiscal aprovada entusiàsticament pel tristpartit. Un tristpartit que ja dóna per fet la seva tercera reedició, si no ho impedim els catalans i les catalanes.

Us convido, doncs, a assistir a aquest acte, que després es complementarà amb un sopar al restaurant El Racó del Cargol.

D'aquesta manera, l'Assemblea Comarcal del Baix Llobregat i L'Hospitalet de Llobregat de Reagrupament inicia la seva activitat pública, de la mateixa manera que ho està fent a la majora de comarques del país. Cada setmana, dotzenes de catalans i catalanes es reagrupen, però encara falten centenars i milers. Calabrès l'últim!

(PD. Il.lustro aquest post amb el magnífic cartell que ha dissenyat un company reagrupat)

LA NADALA D'EN JORDI ROMAGUERA

Aquesta setmana he rebut la Nadala que des de fa uns quants anys, m'envia en Jordi Romaguera, des de l'Hospitalet de Llobregat. No és una Nadala qualsevol. De fet es tracta d'una publicació patriòtica que recull bibliografia sobre l'independentisme, cites de diversos intel.lectuals, periodistes, polítics escrites o pronunciades al llarg de l'any, així com un conjunt de reflexions breus, que ben bé es podrien penjar en forma de post en un bloc, del propi Romaguera.

Per a subratllar-ne l'originalitat de l'obra, cal afegir que l'edició d'enguany compta amb un dibuix de l'artista Joan Pere Viladecans creat expressament per aquesta publicació. També penso que cal esmentar que es tracta d'una publicació amb un tiratge limitat i numerat. Dels 500 exemplars a mi m'ha correspost el número 180.


Una peculiaritat final de la Nadala d'enguany, és que és la darrera que fa en Jordi. Per imperatius econòmics. Naturalment. I contra la seva voluntat. Òbviament. Podria dir que és una llàstima. Però no ho diré. Cada Nadala que he rebut aquests anys ha estat un regal que he valorat com el treball personal, artesà, d'un patriota de pedra picada, que deixa un testimoni personal de la seva lluita per una Catalunya Lliure, començant, ben naturalment, per un Hospitalet Lliure. És, en termes pedrolians, una crònica (anti)colonial. La seva, personal i intransferible... i qui s'emprenyi, que es faci fotre.

Gràcies, Jordi, pel teu treball. Probablement el fet que els darrers 15 anys he viscut en una ciutat sociològicament molt semblant, i veïna, a la teva, em fa copsar el significat profund de moltes de les teves expressions. Un significat que naturalment s'escapa a aquells que per arribar-hi necessiten un GPS, perquè per a ells L'Hospitalet o Cornellà, són el més semblant al Bronx.