SOTA LA SÍNDROME LABORDETA

Fa pocs dies el ja candidat oficial d'ERC, Joan Ridao, va dir que en les properes eleccions ecspanyoles només hi havia dues candidatures catalanistes: la de CiU, suposadament de centre-dreta, i la d'ERC, de centre-esquerra.

Bé, que la candidatura del senyor Duran i Ecspanya, de centre en té més aviat poc, i de dreta cada cop més, i com a mostra, un botó, la del jove i ambiciós Ridao, viu clarament sota l'anomenada síndrome Labordeta.

M'explico. Ara que l'entranyable, a l'hora que polèmic, diputat de la guitarra, deixa el seu escó del grup Mixt, hi ha el risc que en Ridao el rellevi com a màxima figura de l'esmentat grup. Això passaria, naturalment, si ERC no obtingués prou diputats per formar Grup Parlamentari propi. És a dir que obtingués menys de 5 diputats. Ara en té 8.

Caure en el calaix de sastre del grup mixt seria clarament un cop molt dur. I més per un home tan pagat a ell mateix com en Ridao. He de reconèixer que és un supervivent nat. Van estar a punt de fer-li la pell, sobretot a les llistes electorals del Parlament del 2003. Quasi el llencen extramurs. Aquesta va ser la pena per no formar part de cap dels dos blocs dominants (carotians i puigcercoscistes). Un exemple: Ridao hauria estat un president del Parlament molt més digne que l'estrafolari, impresentable, i totes les pestes que vulgueu d'en Benach. Un autèntic ignorant, però el típic pillo de poble, que té prou olfacte per saber per on bufa el vent. Un cas molt semblant, salvant les distàncies, al del propi Puigcercós.

Però Ridao va tenir la sort de participar en primera línia en l'elaboració del nyap, i això li va donar una certa visibilitat pública i política, de manera que va aconseguir redreçar la seva situació a l'interior del partit i esdevenir una de les veus més entenimentades de l'olla de grills que és ERC. Malauradament, la seva actuació sectària en els treballs de la Conferència Nacional del passat mes d'octubre, l'ha arrenglerat amb la direcció liquidacionista. Ho ha fet, novament, per supervivència, perquè no penso que ho sigui, de liquidacionista. Com sí que ho és en Carod.

Si finalment es confirma la síndrome, ERC molt probablement perdrà tot el seu ascendent mediàtic i iniciarà una travessa del desert d'incertes conseqüències. ERC, segurament també perdrà votants en termes absoluts, però si l'abstenció és molt alta, encara pot salvar els mobles.

Pel que fa a l'altre al.ludit, millor no afegir res, que encara se´m calentarà el teclat i les puc dir de molt grosses. Au que continueu passant unes bones festes de Cap d'Any.