dissabte, 21 de novembre de 2009

SETMANA DE GLÒRIA I PASSIÓ


Acabo de tornar del Personal Democracy Forum Europe, que s'ha desenvolupat a la Torre Agbar (fotos). Una experiència interessant, però un toc freaky protagonitzat per uns penjats ecspanyols, ha fet vergonya aliena.

Cal també afegir el ridícul terrible protagonitzat per en Montilla, el Carod-Rovira, el Benach i per altres càrrecs menors de la Generalitat... Cap d'ells tenia ni puta idea d'anglès. Ni idea, eh? Però és que ni idea... L'únic que vaig veure va ser en Carallot, va entrar amb una cara de mala llet perquè segur que ja sabia que anava a l'escorxador. Efectivament... va ser pujar ell a la tarima i va haver-hi una espantada general del personal, diuen que només es van quedar unes 15 persones... suposo que agafades, no pels collons, sinó per la nòmina, que si no...

Al marge d'això, les ponències i papers que s'hi han presentat han estat molt interessants, tot i que naturalment es constata les diferències òbvies entre la situació als Estats Units i a Europa. Se suposa que d'aquí a un any tornarà a celebrar-se, de nou a Barcelona. Si es consolida, pot ser una cosa interessant. N'escriuré més, al llarg dels propers dies al bloc acadèmic. A ell us remeto.

Però si titulo aquest post Setmana de Glòria i de Passió, és perquè ha estat això, uns dies que quasi em tornen boig. Segurament tota la resta de la meva vida la recordaré aquesta setmana que ara s'escola.

Dijous, va tenir lloc el primer acte de Reagrupament a Cornellà, en el qual va participar la Rut Carandell (foto). Penso que va contribuir a l'entrada de nous reagrupats, si bé això ho comprovarem els propers dies o setmanes. Encara hi ha molta feina a fer, però.

A banda d'altres consideracions, que no vénen al cas, he enllestit diversos temes que tenia pendents. D'aquí el meu silenci dels darrers dies.

Però com sempre passa, no tot s'acaba, i en les últimes hores, un tema s'ha agreujat de forma irremeiable. Suposo que no cal que sigui més explícit. Estic decidint què faré. Una cosa està clara: jo no em faig responsable de les actituds d'altres persones. Jo només responc dels meus actes i dels meus no-actes. Que ja tenim una edat!


Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Blogger Peu de Ministre said...

Se't troba a faltar últimament per aquí! Es nota que feu feina i que comença a tenir els seus fruits ;) Fas bé de prendre només segons els teus criteris aquest tipus de decisions importants. És vertaderament una llàstima que hagi passat el que ha acabat passant.

21 de novembre de 2009 a les 23:04:00 CET  
Blogger Albert B. i R. said...

Tenir un govern on els seus membres són incapaços de parlar en anglès en el món d'avui en dia és trist i traspua a l'exterior una imatge provinciana i de cosa petita lamentable. Cal canviar-ho!

22 de novembre de 2009 a les 11:06:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home