LA DERROTA ETS TU!

M'emprenya fer aquest post. Seria molt més feliç fotent una garrotada als ecspanyols kinkis tal i com aquests dies fan amb tant d'èxit els companys cimerencs. Però l'he de fer perquè no ho puc deixar passar.

Sóc el primer que reconec que amb Artur Mas, l'actitud de CDC envers la Independència ha progressat lleugerament, sobretot si ho comparem amb el tancament mental que representava -o que representa encara, Jordi Pujol. Signes dels temps, suposo.

Ara bé, Mas ha optat per la pitjor estratègia possible, el camidelmigisme o l'escalfabraguetisme, o el marxaenrerisme o digueu-li com vulgueu. És a dir, el "sí però no", "el sí, però ara no toca", que ens recorda perillosament al seu predecessor. Una tria que cada cop decepciona més a molta de la seva pròpia militància i del seu electorat, val a dir.

Les declaracions, que podem qualificar sense cap dubte de derrotistes que Mas porta fent en el darrers dies respecte l'hipotètic resultat d'un referèndum d'autodeterminació, són totalment impresentables. I el que encara és pitjor, ha fet un pas enrere, revelant que si d'ell depèn en la propera legislatura no hi haurà cap referèndum d'autodeterminació.

D'aquí se'n deriven dues consideracions. Tot sobiranista, i més concretament, tot sobiranista votant de CiU, ara sap que si CiU té marge suficient per governar, tocarà passar quatre anys més de regateig amb Ecspanya, d'espoli fiscal, de querelles interminables, de pedagogia del fracàs (això sí que és un veritable fracàs). De viatges a Madrit per anar a donar-se el bec amb el Ministre de torn, amb el secretari d'estat de torn, amb el subsecretari i el director general del ram, etc, etc. És a dir, en una paraula, en allò que porten fent els darrers trenta anys i que ha desembocat en una crisi del sistema en tota regla. I amb el risc afegit d'un pacte amb el PP, i que això pressuposi que qui realment talli el bacallà no sigui en Mas, sinó en Duran i Ecspanya.

Segona, Artur Mas, pot ser un polític sincer i benintencionat, i fins i tot un patriota, a la seva manera, és clar, però aquestes declaracions demostren que no és un líder, i molt menys un dirigent capaç de carregar-se el país a les seves espatlles. Una persona que té por del fracàs, senzillament no es pot dedicar a la política. Que un tio relativament jove caigui en el parany de la vella escola i repeteixi arguments suats sobre la hipotètica "majoria social" contrària a la independència. A mi que me l'ensenyin aquesta suposada majoria, perquè jo no la veig enlloc, tret dels discursos mediàtics, totalment al servei d'Ecspanya, és clar.

Mas, no es tracta de convocar un referèndum d'autodeterminació. És molt més senzill. Es tracta d'aprovar una Declaració Unilateral d'Independència. I punt. Ara, ja sabem que pel que fa a CiU, la via referendària està tancada durant els propers quatre anys. Molt bé. O molt malament, vaja. Cal prendre'n nota.

Aprovar una DUI, significa trencar amb la legalitat ecspanyola, naturalment que sí, i implica jugar-se-la. Però algú amb dos dits de front pensa que si un Parlament, sorgit d'unes eleccions democràtiques aprova una DUI, serà immediatament clausurat? A l'Europa del 2009, quasi a tocar del 2010? Una Europa que ha vist més d'una i més de cinc DUI en les darrers anys, i doncs que cada cop n'està més acostumada? Quina legitimitat té una Ecspanya que està fent esforços per convertir-se en l'autèntica pària d'Europa? Va, home, va!

A partir d'ara ha de quedar molt clar per a qualsevol català, és a dir, per a qualsevol sobiranista, que si vol tallar de soca-rel amb el cul-de-sac actual, només queda un camí, una opció, i aquesta és la que proposa Reagrupament, i que passa per bastir una candidatura transversal que es comprometi a Declarar la Independència el més aviat possible, i que propugna una clara i radical regeneració de la política catalana, per acabar d'una vegada amb trenta anys d'autonomisme corrupte i de submissió als diktats de Madrit. Per fer bugada i començar de nou, nets i polits, com aquell qui diu.

He dit.